BREU HISTÒRIA DEL SANTUARI DE MISERICÒRDIA
Fem una mica de
memòria:
A “Misericòrdia”,
just després de 1592, als terrenys d’en Pere Cotxí, “els senyors Jurats” de la
vila de Reus van decidir construir-hi una ermita per tal de mantenir viva la
devoció a la Mare de Déu (“Madona Santa Maria” - Verge “dels Sets Goigs”) i
recordar, així, el relat de l’Aparició de la Verge que els va fer la
“fadrineta” i l’ajut que la Mare de Déu va realitzar en la finalització de
l’epidèmia de la pesta.
En aquesta nova
ermita de “Misericòrdia”, la imatge de la Mare de Déu que s’hi va instal·lar
provenia de la capella “de Betlem”, situada al carrer de Monterols: la
“fadrineta” va reconèixer a la Verge “dels Sets Goigs” (que era en aquella
capella “de Betlem”) com a la de la Verge que se li va aparèixer.
Originàriament,
aquesta imatge de la Verge “dels Sets Goigs” (“Madona Santa Maria”), era
ubicada a l’església de Sant Pere de la vila. El 1512 els “senyors Jurats”
acorden engrandir l’antiga església de Sant Pere, que s’ha quedat petita. El
1530 s’obre la capella de Betlem del carrer de Monterols, casa número 8, donada
pel seu propietari Miquel Vidal, que es destina a realitzar les funcions de
parròquia interina mentre duren les obres a “Sant Pere”. En aquesta capella de
Betlem s’hi instal·la la imatge de la Verge “dels Sets Goigs” provinent de
l’església de Sant Pere.
El 1592, el poble
de Reus creu el relat que la fadrineta fa de les aparicions de la Verge Maria i
s’acorda de construir una ermita on la fadrineta pasturava el seu ramat i lloc
de les aparicions (els terrenys d’en Pere Cotxí).
El 27 de febrer de
1602 es trasllada solemnement la imatge de la Mare de Déu (Verge “dels Set
Goigs” o Verge “de Betlem”), i des d’aleshores sota l’advocació de “Verge
i Mare de Déu de Misericòrdia”, a la nova ermita de Misericòrdia. També es va
instal·lar, com a element ornamental, el retaule gòtic de la Nativitat (o de
“Betlem”), igualment procedent de la mateixa capella “de Betlem” (el nom
d’aquesta capella del carrer de Monterols i el canvi d’advocació de la imatge
de la Mare de Déu, de Verge “dels Sets Goigs” al de “Betlem”, podria
associar-se al nom del retaule).
Cap el 1652, en el nou santuari de Misericòrdia que es construeix per tal de fer-lo més gran, s’hi basteix un retaule a l’altar major, realitzat per l’artista Llàtzer Tremulles, on s’hi col·loca, com era costum fins aleshores, la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.
El 1748 s’encomanà
al mestre Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730-1786) la construcció d’un nou cos
al Santuari per tal de bastir un cambril per a la imatge de la Mare de Déu rere
el presbiteri. Tot això en acció de gràcies a la Mare de Déu després de les
pregàries aquell any per salvar la vinya d’una plaga d’erugues. Aquest cambril
i la seva posterior decoració, també realitzada pel mestre Bonifàs, és el que
es va conservar fins a la destrucció de 1936, a l’inici del conflicte civil que
va sacsejar Espanya.
El 1904 es procedeix a la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. L’any 1904 era un any jubilar marià i el món catòlic celebrava el cinquanta aniversari del dogma de la Immaculada Concepció de Maria. A Reus, el 9 d’octubre de 1904, va tenir lloc la Coronació, imposant a la imatge de la Mare de Déu i a la del nen Jesús unes corones d’argent daurat amb pedreria, que foren una ofrena del rei Alfons XIII el qual, pocs mesos abans (14 d’abril de 1904), havia visitat el Santuari.
Un cop acabada la
Guerra Civil espanyola, al 1939, es va reiniciar el culte a la Mare de
Déu de Misericòrdia, però no al Santuari, ja que aquest era enrunat a causa de
l’incendi que va patir com ja s’ha dit el 1936 a l’inici de la guerra Civil.
S’encarregà una nova imatge que substituís a la desapareguda a l’escultor
barceloní Enric Monjo, i el culte es feu a la prioral de Sant Pere. L’1 de juny
de 1941 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu al Santuari, i es va
instal·lar provisionalment al presbiteri.
El 1954 es va fer
un pas important en la restauració del Santuari en ocasió de la solemnitat del
cinquantenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.
Gràcies a les almoines dels fidels es va poder col·locar un altar major nou, el
més semblant que es va poder al que hi havia hagut, i es va refer el cambril de
la Mare de Déu instal·lant-hi la imatge. La decoració d’aquells anys dins del
cambril va consistir en la col·locació de cortinatges proporcionats per les
empreses tèxtils de la ciutat. Es va incorporar la imatge de sant Josep de l’escultor
reusenc Ramon Ferran i, el 1967, les imatges de sant Joaquim i santa Anna del
també reusenc Joan Rebull a dreta i esquerre del retaule de l’altar
major.
El 2001 es van
instal·lar els dos grans quadres a les parets laterals del presbiteri del
pintor Andreu Martró representant l'adoració dels pastors i dels reis, els
mateixos motius que ja eren evocats al presbiteri del Santuari abans de la seva
destrucció. Aquestes obres van ser una ofrena del matrimomi fill de Reus format
per Antoni Llull Ossó (1931-2017) i Maria-Teresa Roca Masip (1933-2017).
Després de la
celebració del centenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de
Misericòrdia, l’any 2004 es van iniciar les obres per tal de recuperar els
temes essencials en la decoració i ornamentació del Cambril, així com
facilitar-ne l’accés a persones amb dificultats de moviment. Es van substituir
els cortinatges per fusta noble. Es va restaurar la pintura al fresc que hi ha
al llanternó del cambril, datada del segle XVIII i únic element existent en
l’actualitat de l’ornamentació original. Es va aconseguir crear un lloc de
pregària annex al cambril on hi ha, en dipòsit, el retaule gòtic original de
l’antiga església de Betlem del carrer de Monterols. Es van eliminar barreres
arquitectòniques col·locant rampes i ascensor per accedir al cambril. L’última
actuació en el Cambril va acabar per la Pasqua del l’any 2008; es van tornar a
posar, i tal com hi eren abans de la destrucció, les imatges de quatre matrones
de l’Antic Testament, precursores de la Mare de Déu: Ester i Judit (setembre
2007) i Abigaïl i Rut (març 2008), obres de
l’escultor Artur Aldomà; com també s’hi instal·laren unes peces de ceràmica de
la ceramista Neus Segrià.
Al Santuari hi ha
altars dedicats als sants i beats reusencs:
- Sant Bernat Calvó,
bisbe de Vic i abat de Santes Creus,
- Santa Maria Rosa
Molas, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Consolació (altar remodelat
el març de 2018 amb quadres relacionats amb la vida de la Santa),
- Beats Antoni
Llauradó i Eusebi Forcades (germans de Sant Joan de Déu) amb
pintures/retrats de Morató-Aragonès (2003); beats Lluís Domingo
(carmelita), Robert Montserrat (Sagrada Família) i Josep Gomis (prevere) amb
pintures/retrats de Joan Guerrero (2018); tots ells màrtirs
el 1936.
Remodelació de la
façana principal: projectes de Gaudí, Casellas i Bassegoda
Es bo de saber que
al 1903 es va fer un concurs per bastir la façana del Santuari i, entre
d’altres arquitectes, Gaudí, fill de Reus i resident a Barcelona, i molt
vinculat a l’associació de reusencs residents a Barcelona, també va presentar
un projecte, del qual només en queden uns esborranys. La Junta d’Administració
del Santuari d’aleshores i l’ajuntament de Reus, van acceptar el projecte i
Gaudí va posar com a condició el fer una tanca al voltant del Santuari mentre
duressin les obres. La tanca es va construir i uns veïns si varen oposar per
que se’ls tancava una drecera per accedir al seu mas. Va acabar amb litigi i
plet per la qual cosa Gaudí es va retirar i el seu projecte no va fructificar.
Pere Caselles, arquitecte municipal de Reus, i que havia autoritzat la tanca
sol·licitada per Gaudí, va projectar una solució senzilla per a la façana.
L’obra quedà inacabada durant molts anys i l’última actuació (1991) la va dirigir l’arquitecte Bassegoda de la
càtedra Gaudí quedant la façana principal tal com la coneixem actualment.
El dia de la festa
de la Mare de Déu de Misericòrdia:
Pel que fa a la
data en que es celebra la festa major al Santuari, i com no hi ha constància
escrita del dia concret de les aparicions a la “fadrineta”, cal dir que la data
del 25 de setembre es va escollir l’any 1948 arran d’un concurs radiofònic
organitzat per Ràdio Reus EAJ 11 i que des d’aleshores es va instaurar com a
dia de la segona festa major local, en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia.
Aquest mateix any l’Ajuntament va concedir la primera Medalla de la Ciutat, a
la Mare de Déu, medalla que llueix cada dia 25 de setembre i cada vegada que es
trasllada a la ciutat, i això passa només cada 25 anys de la coronació canònica
i a cada centenari de l’aparició.
Des del segle XVII
es celebrava una festa en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, al voltant de
la Pasqua de Pentecosta. Però des de 1843, una de les festes importants al
Santuari és la que es celebra el dia de la Santíssima Trinitat (finals de maig,
començaments de juny), per tal de complir amb el “Vot de Poble” que es feu en
agraïment per la fi del bombardeig sobre la ciutat de Reus, efectuat pel
general Zurbano a causa del pronunciament, a la ciutat, del general Prim. El
poble pregava per la intercessió de la Mare de Déu de Misericòrdia i que s’acabessin
les bombes.
El final del bombardeig va succeir un 11 de juny de 1843, dia de la
Santíssima Trinitat. La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia era a la
Prioral, on “casi feya plorà lo veure que devan nostra Senyora de
Misericòrdia y cremavan tans ciris, y va durà una temporada que tot eran
novenas, rosaris, oficis, de las promatensas que la gen avian fet, pues se
atribuí a miracla de nostra Senyora, lo pugué aplacà la ira de Sorbano (Zurbano)”.
Dues dones reusenques van tenir un protagonisme destacat en la resolució
d’aquells fets: la religiosa Lluïsa Estivill, superiora del convent que atenia
els malalts i ferits a l’hospital i la seva novícia Maria Rosa Molas que més
tard seria la fundadora de les Germanes de la Consolació i canonitzada per Joan
Pau II. Les dues van creuar les línies del setge a la ciutat de les tropes
enemigues, i van facilitar l’acord de la fi dels bombardejos, pactant amb el
mateix Zurbano.
Així, doncs, des
de 1948, el dia 25 de setembre es converteix en festivitat local per celebrar
la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia. Aquest dia, Reus celebra la segona
festa Major i moltes de les activitats festives es fan a l’entorn del santuari.
-->
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada