dimecres, 25 de gener del 2012

Homilia de la missa de l’aparició. “La Conversió de sant Pau”

Mn. A. Roquer
Homilia:
Avui, tot celebrant la festa de la conversió de sant Pau, toquem l’arrel de la nostra fe cristiana, a casa nostra. Ja ho sabem!. Si no es pot afirmar històricament, potser per manca de documents de l’època, la presència de Pau a la nostra terra negar-ho és temerari.

Però allò que realment ens interessa, allò que de veritat ens convé no és ni si sant Pau va venir a la nostra terra, ni tampoc si la seva conversió que va tenir lloc a Damasc va tenir lloc el 25 de gener. Allò que realment és important, allò que realment de veritat ens interessa, ell mateix ens ho ha dit: “Jo sóc del llinatge d’Israel, circumcidat el dia vuitè, de la tribu de Benjamí, hebreu, fill d’hebreus, i, pel què fa a la Llei, fariseu; i per amor a la Llei, perseguidor de l’Església; i com a complidor de la Llei, irreprensible”. Jo hi afegiria, pel que ens ha dit, veiem ben clar, i això és el que ens interessa, que és un home noble, sincer, bo, que juga net.

Quan al quedar cec... quan es veu la gran veritat és fàcil que ens quedem cecs... quan al quedar cec veu ben clar qui és Jesús, aquell que tu persegueixes. A Damasc mateix es fa batejar. A sant Pau, com a perseguidor o com apòstol, hi ha una cosa que sempre el salvarà: la seva sinceritat; diria jo la seva descarada sinceritat: l’home que fa allò que creu, viu allò que creu.

Veieu com ens convé com el pa que mengem celebrar la conversió de l’apòstol Pau. No ho dic pas pel dia ni pel lloc, ho dic per celebrar la seva conversió que suposa dues coses, que semblen contraposades i no ho són pas: treballar amb coratge per allò que creiem (“Jo perseguia l’Església de Déu”) i canviar de camí si veiem que anem errats en algunes coses de la vida. La sinceritat per un cantó i per l’altre.

No faig pas l’elogi del perseguidor, però si que vull fer l’elogi de la persona conseqüent amb allò que diu que creu. I per a nosaltres, en aquest aspecte, és un encert. Nosaltres que ens gloriem de ser una Església fundada per l’apòstol Pau. De res ens servirà si a l’hora no ens podem gloriar, també, de ser uns homes i dones que, com a cristians com sant Pau, podem ben dir: “Sé molt bé de qui m’he fiat”.