Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)
|
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos
del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la
salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits
dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com
el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit
d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls
de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre
de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
|
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu
antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en
aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del
Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat
el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix
ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra
de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la
majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més
incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels
Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el
seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu
primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
|
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La
Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi
ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu
envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de
la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la
que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món
que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa
seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts
per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de
Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el
seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill
únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan
cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat
davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva
plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la
donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui
l’ha revelat.]
|