diumenge, 6 de desembre del 2015

Lectures i homilia del diumenge 2n d’Advent.

Sant Pau ens mostra les tres qualitats que ha de tenir tot creient: Omplir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics, de qualitat, viure la fe amb alegria.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)
Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8,11)
Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,1-6)
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»
Homilia:
La manca d’autèntics profetes avui és un clam en el nostre món. A la societat, a la política i a la mateixa Església es necessiten homes i dones que obrin camins nous, que assenyalin camins en un món tan desviat. Aquest és el tema del 2n diumenge d’Advent.

Sant Pau ens mostra les qualitats que ha de tenir un bon profeta: enriquir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics. El profeta Baruc anima al poble (“Camina ple d’alegria”). I a l’evangeli es parla de la vocació profètica de Joan Baptista (“Obriu-li una ruta al Senyor; feu-li el camí ben planer”). Els veritables profetes han estat sempre els que ens han mostrat el camí que porta a Déu.

Mirem avui la figura del Baptista. La història, normalment, l’escriuen els vencedors, els poderosos: Tiberi, Pilat, Herodes, Anàs i Caifàs... i molts d’altres. I és al final on sant Lluc situa el profeta Baptista. “Una veu crida en el desert”. Doncs si és al desert ja pot anar cridant, no el sentirà ningú. I, potser, no hi pensem que som nosaltres els que hem d’escoltar. Per cridar quelcom s’ha de tenir alguna cosa per cridar.

Fixem-nos en la figura de Joan Baptista. El text de l’evangeli té dues parts ben diferents. La primera: l’Evangelista situa les dades en un moment històric concret; i, com sempre, comprovem que la història l’escriuen els guanyadors, Tiberi, Pilat, Herodes, Anàs i Caifàs... Noms ben coneguts en el moment de Jesús i del Baptista. Unes veus, diu, que clamen al desert; cridar al desert és un crit que no escolta ningú perquè no hi ha ningú. I quan parlem amb algú que no escolta, sempre pensem en els altres; i per què no podem pensar també una mica amb nosaltres?

Sant Pau ens mostra les tres qualitats que ha de tenir tot creient: Omplir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics, de qualitat, viure la fe amb alegria.

Avui, amb la tendència poc esperançada i pessimista, són molts el que avui en escoltar les paraules de l’Evangeli creuen que ja no val la pena, que no hi ha res a fer, que ningú escolta, que cridem en un desert... El profeta ens ha dit “Treu-te el vestit de dol, vesteix-te amb el mantell de la bondat del teu Déu”. No oblidem que el Senyor té paraula i compleix allò que ha dit. “Tothom veurà la salvació de Déu”. Tothom que tingui ulls per mirar i orelles per escoltar.

Ni la primera vegada a Betlem tothom va veure l’infant de l’establia com a Fill de Déu. Déu és capaç de néixer en un estable. Només Déu és capaç de néixer en un estable. Però nosaltres no volem un Déu pobre. Amb tot, Déu ha de ser acollit tal com és, no tal com jo voldria que fos. Un Déu pobre desafia el nostre afany de posseir, el nostre afany de figurar. No entenem un Déu que ens guanyi en generositat. Volem un Déu que superi el nostre afany de suficiència, el nostre afany de posseir.


“Tothom veurà la salvació de Déu”... però no tothom entendrà aquesta salvació.