divendres, 25 de novembre del 2011

Homilia de la missa de l’Aparició. “Maria, Reina del món”


Santa Teresa ho deia ben convençuda: De totes maneres, m’agrada més Maria com a mare que com a reina. A nosaltres també.
Mn. Roquer
Homilia:
La proximitat amb la festa de Crist Rei, que celebràvem diumenge passat, ha fet que escollíssim avui per aquesta missa votiva de santa Maria el títol de Maria, Reina del món. El títol de Maria Reina és més antic que la nostra litúrgia, sobretot per la litúrgia de la festa de Crist Rei que només és de l’any 1925. Les hem dit moltes vegades aquestes antífones marianes: “Ave, regina caelorum” (“Reina del cel”) o “Regina caeli” (altra vegada “Reina del cel”) o també, no cal dir, “Salve, regina” (“Salve, reina”). Això ho confirma.

Amb tot, la festa de Maria Reina, establerta per Pau VI a la vuitada de l’Assumpció, és molt recent. També, com la festa de Crist Rei, avui té un pair, té un cert punt de possible confusió si  no posem els punts ben posats sobre les is (que és el lloc que els hi correspon). Perquè podem assimilar les reialeses de Maria amb les reialeses d’aquest món que són, i avui més que mai, unes reialeses, uns regnes molt devaluats.

Té el títol de Reina pel fet de ser mare del Rei messiànic, “el que seu al tron de David”, com hem sentit a l’Evangeli. Maria és, també, semblança de la reina Ester, aquella reina suplicant que intercedeix en favor del seu poble. Ella és model d’esperança, allò que en Maria s’ha esdevingut es realitzarà en nosaltres, els fills de l’Església; en ella, la filla predilecta de l’Església. “Per a que tots els fills obtinguin la glòria que pertoca (hem dit a l’oració) als fills de Déu”. I, sobretot, Maria és Reina perquè fou la serventa humil: “Que es faci en mi segons la vostra paraula” i fou així.

El prefaci d’aquesta missa està tret, justament, de la festa d’una coronació d’una imatge de la Mare de Déu. La coronació canònica... són coronats els reis i les reines, la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, vull dir de la Mare de Déu de Reus, tingué lloc el 6 d’octubre de 1904, any durant el qual tot el món cristià celebrava el cinquantenari de la proclamació del dogma de la Immaculada; la corona que se li oferí fou ofrena del rei Alfons XIII (havia estat aquí, al Santuari uns quants mesos abans); però aquesta corona durà ben poc: la nit del 25 de febrer de 1915 era robada.

Certament el seu Regne, també el de Maria, és un d’aquells regnes que no són d’aquest món. Però la Mare de Déu de Misericòrdia, amb corona o sense, continua sent Reina i Mare de Misericòrdia i ho serà sempre; perquè la corona que ella vol som nosaltres i aquesta no li pot prendre ningú (eh que no?!).

Santa Teresa ho deia ben convençuda: De totes maneres, m’agrada més Maria com a mare que com a reina. A nosaltres també.