Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Homilia:

Hi ha algunes festes del calendari litúrgic que a cop d’ull semblen diferents del que en realitat són. El primer dia de l’any, per exemple, celebràvem la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, però oficialment per a molta gent era Cap d’Any. Avui també la litúrgia ens parla de l’Epifania, però al carrer és el dia dels Reis. Avui sembla que els protagonistes de la festa siguin els Mags, quan el protagonista és el Rei dels jueus que acaba de néixer. I si no ho sabíeu, pregunteu-ho al rei Herodes que li interessa molt saber-ho.

Per conciliar el sentit de la festa d’avui amb el que es celebra al carrer posem ma de l’Evangeli: “En veure l’estrella la seva alegria fou immensa. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i postrats a terra li presentaren el seu homenatge”. El rei Herodes s’inquieta, els Mags s’alegren. Ja ho dirà el vell Simeó: “Aquest nen ha estat posat per a que molts caiguin o molts s’alcin a Israel”.

No és estrany que el rètol de la creu posat per Pilat posi “rei dels jueus”. Els Mags pregunten a Herodes pel rei dels jueus que acaba de néixer... mort de tots els innocents de Betlem: s’ha d’assegurar el tret! Davant de Pilat, Jesús dirà “Sí, jo sóc rei”; doncs corona d’espines. I el rètol de la creu dirà “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.

Si resseguim els textos de la litúrgia hi trobarem un denominador comú. El naixement de Jesús és bona notícia per al poble d’Israel i avui hi afegim tots els pobles de la terra. Hem dit a la pregària d’avui: “Amb el viatge d’una estrella heu revelat el vostre unigènit als pobles no creients”. I sant Pau diu als cristians de la ciutat d’Efes: “Per l’Evangeli tots els pobles tenen part en la mateixa herència”.

Herodes no tinguis por, aquest rei no et prendrà el teu lloc. El pots anar a adorar, com fam els Mags, perquè el seu regnat no és d’aquest món.

El poble ha interpretat molt bé que els Mags van ser obsequiosos amb el nen; i nosaltres, una societat molt diferent de la del temps de Jesús, continuem sent obsequiosos amb els infants. Avui mirem amb una mirada ben especial els infants, perquè en els petits es manifesta l’amor dels pares i l’amor de Déu. I aquest esguard s’ha de convertir en un compromís d’acompanyar els petits cap a la maduresa humana i cristiana.

Les joguines, els regals, poden ser avui, no només un malbaratament, tan propi de la societat de consum, sinó un signe de tendresa que podem manifestar als petits; que potser a vegades no necessiten tantes joguines sinó més aviat que necessiten uns pares que juguin amb ells.

Sant Mateu, l’evangelista d’avui, també ens dirà en un altre moment: “Tot allò que feu a un d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’ho feu a mi”.

Prosternem-nos, plens de fe, davant d’aquest infant de Betlem. Oferim-li el millor de nosaltres mateixos. Retornem, com els Mags, plens d’una gran alegria. El missatge de sant Pau és contundent: “Per l’Evangeli –diu– tots els pobles en Jesucrist tenen part en una mateixa herència, en una mateixa promesa.”

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.

***************************

Germans, la Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal del Senyor Jesucrist, ens aplegarem també per la gran celebració de la Pasqua del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma començarà el dia 18 de febrer, Dimecres de Cendra; i el 3, 4 i 5 d’abril celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 5 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el 24 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església, l’Esperit Sant. Cada diumenge ens reunirem aquí per celebrar l’eucaristia, commemorant la resurrecció del Senyor. Venerarem la memòria de la Mare de Déu; i la de tots els sants, germans nostres. Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu. I al final ja de l’any litúrgic, el 29 de novembre, iniciarem un nou any celebrant el primer diumenge de l’Advent de Nostre Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i glòria pels segles dels segles.

Un sí on s’hi amaga una experiència de trobada amb Ell, una experiència de pregària, una experiència de vida que segueix i experimenta la trobada amb el Pare del cel.

Mn. E. Mateu. Missa de l’aparició. Missa Santa Maria Reina del Món.

Homilia:

25 de cada més... 25 de cada mes que la Mare de Déu ens convoca a participar del seu amor, a participar de la trobada joiosa a l’Eucaristia per donar gràcies.

Avui en aquest 25 d’agost, com us deia, celebrem el títol de la Mare de Déu “Santa Maria, Reina del Món”.

L’any 1954, Pius XII va instituir la festa de la “Mare de Déu, Reina del Món” per a que se celebrés el 31 de maig. Però l’any 1969, el papa Pau VI, quan vam canviar el calendari romà i molts sants, ho recordareu, van canviar de dia, també aquesta festa i la van posar el 22 d’agost, justament quan s’escau el final de la vuitada després de l’Assumpció de Mare de Déu. Encertat per ajudar-nos a viure amb més intensitat la nostra devoció a Santa Maria, la mare de Jesús, dormida per al món i assumpta al cel; i al cel tornada pel seu fill com a Reina del Món.

Però fixeu-vos que de tots els títols de la Mare de Déu mai pot oblidar-se el de mare. La mare... tan important a les nostres llars, tan important per a cadascun de nosaltres. Punt referencial, punt testimonial per a la nostra vida, per a la vida de la casa, per a la vida del món. I és així que Jesús li dóna a la seva mare tot. Déu hi va confiar en Santa Maria i Maria també va confiar en Déu.

És així que a l’evangeli hem escoltat aquest sí. Un sí on s’hi amaga una experiència de trobada amb Ell, una experiència de pregària, una experiència de vida que segueix i experimenta la trobada amb el Pare del cel. És així que en nosaltres l’exemple de la vida de Santa Maria ens ajuda en el nostre dia a dia, i en ha d’ajudar a trobar-nos amb el Pare del cel; a fer-ne una experiència viva; a descobrir-lo a Ell en mig de totes les coses de la nostra vida, ja sigui en els moments bons, alegres, intensos o en els moments difícils, dolorosos. Perquè sempre de la nostra vida, de l’experiència, s’esdevé el missatge que el Senyor ens dóna: “No tinguis por, jo sóc amb tu”.

“Maria Reina”, però no una reialesa d’aquest món; una reialesa que li ha donat el seu fill per gràcia. Però fixeu-vos que la devoció popular és molt sàvia també; per tant aquest títol, aquesta estima, aquesta devoció ja era molt més antiga. I això ha de fer en nosaltres, quan mirem a Santa Maria, quan depositem la nostra vida, la nostra pregària, ens ha de fer mirar també a aquell que ella senyala, a aquell que ella ens presenta, a Jesucrist.

Que cada dia puguem veure el Senyor i que amb la nostra pregària li pugem fer aquesta pregunta: ¿Què vols de mi, que em demanes, que demanes de la meva vida, per a que pugui oferir, pugui donar als altres; no només pensant en mi mateix, no només pensant en el que tinc o en el que no tinc, sinó en allò que puc oferir a l’altre, allò que puc donar, a tot allò que m’envolta, a tot allò que estimo, però també a tot allò que a vegades no entenc?.

Que el Senyor ens ajudi. Que la Mare de Déu, com us deia abans, Mare sempre en la seva saviesa com a mare, que ens ajudi també a nosaltres. I puguem recordar a les nostres mares, si és en vida doncs poder donar-les un petó ben fort i ajudar-les en allò que puguem; i si ja són al cel, doncs amb la nostra pregària.

Lectures i homilia de la festa del Baptisme de Jesús

Ser cristià és creure que Déu m’estima

Mn. E. Mateu

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. »Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Homilia:

Estimats germanes i germans en el Senyor:

Anem caminant a la llum. Recordeu que durant el temps d’Advent, el nostre lema al llarg d’aquest temps aquí a l’arxiprestat deia “Ve la llum”. I és així. Hem pogut viure al llarg d’aquest temps de Nadal la presència del Senyor en mig nostre. Fixeu-vos... tres moments, tres moments concrets, però a la vegada intensos; tres manifestacions de Déu a la humanitat. La primera: la nit de Nadal, la manifestació de Déu, de Jesús, en mig dels pobres, dels senzills, amb la imatge dels pastors. Segona manifestació de Déu, actua, anuncia enla nostra fe.n ncs  vostra,de la vostra hista que la nostra esgl: a tots els pobles del món, representats pels Savis d’Orient. I avui, tercera manifestació de Déu: a tots aquells que volen rebre la fe, a tots aquells que es volen apropar a Déu, la manifestació als pecadors. Fixeu-vos si és insistent Déu. Perquè ens vol donar a cadascun de nosaltres el seu amor. A cadascú de nosaltres el Senyor ve, i per tant és hora que l’acollim, és hora que no dubtem; tot i que a vegades la por, l’interrogant, les situacions de la vida, les experiències humanes ens fan tirar enrere.

Però no, germanes i germans, això que avui hem escoltat és veritat. Tots sabeu que en la nostra societat, en el nostre món, per a que una cosa sigui veritat necessitem aquell segell, aquella marca, aquella denominació d’origen, sinó dubtem una mica. Doncs, avui, amb la festa del Baptisme del Senyor, Déu ens dóna el segell d’autenticitat, ens dóna la marca divina, el que en diríem el copyrigt. I com ho fa? Doncs el Senyor, la seva paraula, la Paraula de Déu, avala el baptisme del seu fill, avala la missió del Senyor. I com comença la missió de Jesús? Comença amb el seu baptisme. I fixeu-vos... el Pare amb les seves paraules: “Aquest és el meu fill”. I l’Esperit Sant, davallant del cel ens dóna el certificat trinitari; la Trinitat es fa present en mig del món. Queda segellat per a tota la vida. I per tant aquesta presència trinitària en mig del riu Jordà, en mig de tota aquella gent, amb la manifestació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant comença la missió de Jesús. Per tant, a partir d’aquell moment, el baptisme esdevindrà font de vida; el baptisme inici de la missió. Per tant això ens ha de plantejar una sèrie d’interrogants per créixer en la nostra fe. Si el baptisme marca l’inici de la missió, si el baptisme és la presència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, a nosaltres... què ens passa a nosaltres? Nosaltres que hem rebut el baptisme, nosaltres que professem la nostra fe adulta. Què hem de fer llavors? Doncs justament avui les lectures ens recorden la missió que el Senyor ha dipositat en cadascú de nosaltres. Però una missió que, a vegades, com he dit al començament, ens fa com una mica de por. Per què? Perquè quan Déu actua, quan Déu entra en el cor de les persones, quan Déu diposita el seu amor dins nostre, Déu actua i Déu transforma; però a vegades no tots volem que Déu transformi el nostre cor; i a vegades ens quedem en la passivitat.

Fixeu-vos, les lectures d’avui ens recorden que Jesús ens fa col·laboradors del seu Regne. Ell, el servent de Déu, que porta l’esperit del Senyor, actua, anuncia en mig del seu poble; i quan les coses sembla que van com a malament, quan les coses sembla que trontollen, quan tot està com una mica dispers, el Senyor, amb el seu silenci, va treballant, anunciant la salvació a tot el món. Jesús ens ha donat a cadascun de nosaltres la salvació, una salvació que prové de Déu, ens ha donat l’alliberament de tot allò que ens oprimeix, de tot allò que a vegades ens té agafats. Doncs Déu, a través de l’acció del seu esperit, a través del nostre baptisme, ens allibera i en dóna nova vida. I és així que les paraules i accions de Jesús en tota la seva vida pública estaran caracteritzades per un respecte a les circumstàncies concretes de cada persona. Agafeu la Paraula de Déu, devoreu la Paraula de Déu, i llegiu la trobada, el contacte, la relació de Jesús amb els altres. Posa especial atenció en els més dèbils. Però a ells i a tothom ens ofereix el mateix missatge, la Bona Notícia de Déu, una bona nova de salvació, una bona nova d’alliberament.

Està clar, moltes vegades aquestes paraules en poden sonar molt llunyanes. Aquestes paraules ens poden sonar fins i tot estranyes. Doncs Déu fa l’espetec final de tot això: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”. I aquestes paraules, estimats germans i germanes, en tots els baptismes que en la nostra Església es van realitzant al llarg dels segles, aquestes paraules que un dia va dir el Déu Nostre Senyor al seu fill, les pronuncia en cada baptisme de la nostra Església: Aquest és el meu fill, la meva filla, escolteu, aquest és el meu estimat, aquest és la meva estimada. A cadascú de nosaltres Déu, en el nostre baptisme, ens ha dit que ens estima. Que bonic! Que bonic quan una persona ens ha dit que ens estima; o quan nosaltres diem t’estimo en l’amistat, en la parella, en el matrimoni, pares i fills, fills i pares, avis i néts, néts i avis. Hi ha algú que rebutjaria l’estimació d’un altre? Hi ha algú que ho faria això? Ningú. Doncs Déu, estimada assemblea, Déu ens ha dit a cadascú de nosaltres que ens estima. Ara som nosaltres també que hem de donar resposta, i que ja la donem. Però ja sabeu que l’amor no passarà mai i l’amor és infinit, i l’amor omple el cor de les persones, i l’amor ho supera tot. I per tant quan ens trobem en aquelles situacions humanes... l’amor de Déu ho cura tot. Que nosaltres també sapiguem respondre al Senyor: Senyor, t’estimo. Fixeu-vos el papa Francesc, i els altres papes també, en tots els moments, amb llenguatge diferent, però ens han anat repetint les mateixes paraules... el nostre papa Francesc ens recorda una altra expressió: la tendresa de Déu.

Agafeu estimats pares i mares, avis i àvies, agafeu fotografies antigues dels inicis de la vida dels vostres fills, o agafeu fotografies de les vostres amistats, fixeu-vos en les fotografies de casa vostra, de la vostra història: abraçades, rialles, petons... Doncs és això el que el Senyor, amb el baptisme de cadascun de nosaltres, ha fet.

Acabo. El baptisme obre la fe a tothom. Però recordeu una cosa: ser cristià no és creure que Déu existeix. No! Ser cristià és creure que Déu m’estima. Que així sigui!

Homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

“S’entornaren al seu país per un altre camí”:

La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

La Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se en nosaltres fins el seu retorn gloriós. Per això, germans, us anuncio amb goig que, així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la gran celebració de la Pasqua, la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma, que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el dia 13 de febrer, Dimecres de Cendra; i del 29 al 31 de març celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 31 de març serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el diumenge 19 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús ressuscitat a la seva Església. El 25 de setembre, que enguany serà dimecres, celebrarem la solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia. Cada diumenge ens anirem reunint aquí per celebrar l’eucaristia i commemorar la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes; i la dels nostres germans els sants i santes que ens acompanyen en el camí. Tots els dies són sants i bons per als que estan en gràcia de Déu. I ja, al final de l’any, l’1 de desembre, iniciarem un nou any litúrgic per començar la preparació del nou Nadal del Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i la glòria pels segles dels segles. 

Homilia:

Jo ho sabem tots però no serà endebades que ho recordem una vegada més: avui celebrem l’Epifania! I epifania vol dir manifestació, i, més concretament, manifestació per tot arreu (epi): Manifestació de Déu a tots els homes!

Perquè, què celebrem en aquests dies?... Sinó que el naixement de Jesús és la definitiva manifestació de Déu que al fer-se home s’ha fet més entenedor que mai... si volem. “Déu havia parlat abans, i moltes vegades pels profetes, però ara ens ha parlat en la persona del seu Fill” ens dirà sant Joan.

I aquesta manifestació no pot quedar tancada de cap manera per les fronteres d’un poble de les promeses, Israel. Ni ens pot quedar com una mena de fet llunyà en el temps (en aquell temps...), com si fos conte. Quan Déu es fa conèixer ho fa d’una manera entenedora, en un home com nosaltres, i d’una manera universal. Déu sempre va més enllà, sinó no fora Déu, del temps i de l’espai.

I és Epifania, també, el Baptisme que celebrarem diumenge que ve, amb aquella manifestació ben clara: “Aquest és el meu Fill”. I és Epifania també el primer miracle a Canà quan Jesús manifesta que actua a través de la força de Déu amb el miracle.

Sant Pau ens ha dit que per una revelació ha conegut el misteri de Déu. Déu és de tots. No només d’uns quants privilegiats, d’uns selectes, o d’un poble. La salvació o és per a tots o no és salvació. Aquesta revelació va convertir Pau en l’apòstol del pagans, tot i ser jueu. Això convé que ho sapiguem perquè som molt fàcils a restringir, a particularitzar, a apropiar-nos personalment de certs privilegis i del do de Déu.

La inquietud de recerca dels Mags, ser capaços de posar-se en camí, no escandalitzar-se de trobar un infant ajagut en una menjadora en un país que no és el seu... Bona lliçó! Ells són savis en l’astrologia, però perquè som primaris, ja ho sabem, i el sentiment sempre el tenim a flor de pell, el gran misteri que estem celebrant; amagat des dels segles... i que s’ha de descobrir. Ells, els Mags, són capaços, tot i ser mags, de reconèixer en la petitesa d’un infant el Déu que es manifesta. Són capaços de posar-se en camí, de preguntar on és l’infant (que en aquell temps no existia el GPS), de no sentir-se decebuts al veure que aquell famós rei que busquen és un pobre infant ajagut a la palla d’una menjadora en un poble de mala mort que es diu Betlem. Déu per manifestar-se no necessita espectacle!.

També nosaltres hem d’aprendre a llegir els signes (“Hem vist la seva estrella”), posar-nos en camí. Ells volien conèixer, volien trobar. La curiositat pot ser el primer principi del coneixement. Superem les incerteses, els dubtes, la capacitat de superar tots els dubtes.

I finalment, i molt important, diu “s’entornaren al seu país per un altre camí”. La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!

Sempre es pot donar, per altra part, aquest contrast: els Mags volen veure l’Infant. I hi ha d’altres que també s’interessen: “Feu-m’ho saber”. Jesús sempre, des de Betlem, no deixarà indiferent ningú, a ningú que si apropi de veritat, per un motiu o per un altre. Per a uns, els Mags, diu “va ser causa d’una gran alegria”; per altres, per a Herodes, va ser causa d’una gran por.

Germans, cada Eucaristia és una nova manifestació de Déu per mitjà de la petitesa d’uns signes, ben casolans, ben tendres: un infant o un tros de pa. Fins que arribarem a la possessió plena del misteri del qual en som participants.

Allò que ha valorat l’Infant no és or, encens o mirra, sinó la nostra fe: Tornar per un altre camí per descobrir la glòria de Déu!