Ser cristià és creure que Déu m’estima
Mn. E. Mateu
Lectura del llibre d’Isaïes (Is
42,1-4.6-7)
|
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el
meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut
la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les
nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la
canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret
amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la
terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.» |
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac
10,34-38)
|
En aquells dies, Pere prengué la
paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns
o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol
nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel,
anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.» |
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
(Mt 3,13-17)Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)
|
En aquell temps, Jesús, que venia
de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el
volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em
bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a
batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.» |
Homilia:
Estimats
germanes i germans en el Senyor:
Anem
caminant a la llum. Recordeu que durant el temps d’Advent, el nostre lema al
llarg d’aquest temps aquí a l’arxiprestat deia “Ve la llum”. I és així. Hem
pogut viure al llarg d’aquest temps de Nadal la presència del Senyor en mig
nostre. Fixeu-vos... tres moments, tres moments concrets, però a la vegada
intensos; tres manifestacions de Déu a la humanitat. La primera: la nit de
Nadal, la manifestació de Déu, de Jesús, en mig dels pobres, dels senzills, amb
la imatge dels pastors. Segona manifestació de Déu:
a tots els pobles del món, representats pels Savis d’Orient. I avui, tercera
manifestació de Déu: a tots aquells que volen rebre la fe, a tots aquells que
es volen apropar a Déu, la manifestació als pecadors. Fixeu-vos si és insistent
Déu. Perquè ens vol donar a cadascun de nosaltres el seu amor. A cadascú de
nosaltres el Senyor ve, i per tant és hora que l’acollim, és hora que no
dubtem; tot i que a vegades la por, l’interrogant, les situacions de la vida,
les experiències humanes ens fan tirar enrere.
Però no,
germanes i germans, això que avui hem escoltat és veritat. Tots sabeu que en la
nostra societat, en el nostre món, per a que una cosa sigui veritat necessitem aquell
segell, aquella marca, aquella denominació d’origen, sinó dubtem una mica.
Doncs, avui, amb la festa del Baptisme del Senyor, Déu ens dóna el segell
d’autenticitat, ens dóna la marca divina, el que en diríem el copyrigt. I com ho fa? Doncs el Senyor,
la seva paraula, la Paraula de Déu, avala el baptisme del seu fill, avala la
missió del Senyor. I com comença la missió de Jesús? Comença amb el seu
baptisme. I fixeu-vos... el Pare amb les seves paraules: “Aquest és el meu
fill”. I l’Esperit Sant, davallant del cel ens dóna el certificat trinitari; la
Trinitat es fa present en mig del món. Queda segellat per a tota la vida. I per
tant aquesta presència trinitària en mig del riu Jordà, en mig de tota aquella
gent, amb la manifestació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant comença la
missió de Jesús. Per tant, a partir d’aquell moment, el baptisme esdevindrà
font de vida; el baptisme inici de la missió. Per tant això ens ha de plantejar
una sèrie d’interrogants per créixer en la nostra fe. Si el baptisme marca
l’inici de la missió, si el baptisme és la presència del Pare, del Fill i de
l’Esperit Sant, a nosaltres... què ens passa a nosaltres? Nosaltres que hem
rebut el baptisme, nosaltres que professem la nostra fe adulta. Què hem de fer
llavors? Doncs justament avui les lectures ens recorden la missió que el Senyor
ha dipositat en cadascú de nosaltres. Però una missió que, a vegades, com he
dit al començament, ens fa com una mica de por. Per què? Perquè quan Déu actua,
quan Déu entra en el cor de les persones, quan Déu diposita el seu amor dins
nostre, Déu actua i Déu transforma; però a vegades no tots volem que Déu
transformi el nostre cor; i a vegades ens quedem en la passivitat.
Fixeu-vos,
les lectures d’avui ens recorden que Jesús ens fa col·laboradors del seu Regne.
Ell, el servent de Déu, que porta l’esperit del Senyor, actua, anuncia en mig
del seu poble; i quan les coses sembla que van com a malament, quan les coses
sembla que trontollen, quan tot està com una mica dispers, el Senyor, amb el
seu silenci, va treballant, anunciant la salvació a tot el món. Jesús ens ha
donat a cadascun de nosaltres la salvació, una salvació que prové de Déu, ens
ha donat l’alliberament de tot allò que ens oprimeix, de tot allò que a vegades
ens té agafats. Doncs Déu, a través de l’acció del seu esperit, a través del
nostre baptisme, ens allibera i en dóna nova vida. I és així que les paraules i
accions de Jesús en tota la seva vida pública estaran caracteritzades per un
respecte a les circumstàncies concretes de cada persona. Agafeu la Paraula de
Déu, devoreu la Paraula de Déu, i llegiu la trobada, el contacte, la relació de
Jesús amb els altres. Posa especial atenció en els més dèbils. Però a ells i a
tothom ens ofereix el mateix missatge, la Bona Notícia de Déu, una bona nova de
salvació, una bona nova d’alliberament.
Està clar,
moltes vegades aquestes paraules en poden sonar molt llunyanes. Aquestes
paraules ens poden sonar fins i tot estranyes. Doncs Déu fa l’espetec final de
tot això: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”. I aquestes
paraules, estimats germans i germanes, en tots els baptismes que en la nostra
Església es van realitzant al llarg dels segles, aquestes paraules que un dia
va dir el Déu Nostre Senyor al seu fill, les pronuncia en cada baptisme de la
nostra Església: Aquest és el meu fill, la meva filla, escolteu, aquest és el
meu estimat, aquest és la meva estimada. A cadascú de nosaltres Déu, en el
nostre baptisme, ens ha dit que ens estima. Que bonic! Que bonic quan una persona
ens ha dit que ens estima; o quan nosaltres diem t’estimo en l’amistat, en la parella, en el matrimoni, pares i
fills, fills i pares, avis i néts, néts i avis. Hi ha algú que rebutjaria
l’estimació d’un altre? Hi ha algú que ho faria això? Ningú. Doncs Déu,
estimada assemblea, Déu ens ha dit a cadascú de nosaltres que ens estima. Ara som nosaltres també que hem de donar resposta, i que ja la donem. Però ja sabeu que
l’amor no passarà mai i l’amor és infinit, i l’amor omple el cor de les
persones, i l’amor ho supera tot. I per tant quan ens trobem en aquelles
situacions humanes... l’amor de Déu ho cura tot. Que nosaltres també sapiguem
respondre al Senyor: Senyor, t’estimo.
Fixeu-vos el papa Francesc, i els altres papes també, en tots els moments, amb
llenguatge diferent, però ens han anat repetint les mateixes paraules... el
nostre papa Francesc ens recorda una altra expressió: la tendresa de Déu.
Agafeu
estimats pares i mares, avis i àvies, agafeu fotografies antigues dels inicis de
la vida dels vostres fills, o agafeu fotografies de les vostres amistats,
fixeu-vos en les fotografies de casa vostra, de la vostra història: abraçades,
rialles, petons... Doncs és això el que el Senyor, amb el baptisme de cadascun
de nosaltres, ha fet.
Acabo. El
baptisme obre la fe a tothom. Però recordeu una cosa: ser cristià no és creure
que Déu existeix. No! Ser cristià és
creure que Déu m’estima. Que així sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada