Ara resulta que l’infant de Betlem és daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros.
Només veu persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el nostre cor.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
|
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva
llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres
embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu
clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva
llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al
teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els
teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada
veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i
porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i
cantant la grandesa del Senyor.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
|
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha
confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he
conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions
passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de
Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
|
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en
temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem,
preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com
s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El
rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes
noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i
els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem
de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap
manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un
príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà
secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut
l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo
també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es
posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí. |
Germans, la
Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia
del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que
així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la
gran celebració de la Pasqua de la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu
present que aquest any, la Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals,
començarà el dia 5 de març, Dimecres de Cendra; i del 18 al 20 d’abril
celebrarem amb fe el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor).
El dia 20 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies,
el diumenge 8 de juny, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de
Jesús a la seva Església. Cada diumenge ens anirem reunint per celebrar
l’eucaristia, dia de la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de
la Mare de Déu en les seves festes; i la dels germans nostres, sants i santes.
Tots els dies són sants i bons pels qui estan en gràcia de Déu. I al final ja
de l’any, el dia 30 de novembre, iniciarem un nou any litúrgic amb la
celebració del primer diumenge de l’advent del Senyor Jesucrist. A Ell tot
honor i tota la glòria pels segles dels segles.
Homilia:
Mateu, ho
hem sentit a l’Evangeli, ha descrit lacònicament, breument, els detalls del
naixement de Jesús. I per ell sabem el lloc i el temps. “Jesús (diu) va néixer
a Betlem”. Quan?: “En temps del rei Herodes”. Primer parla del lloc per
confirmar el que havien dit els profetes: “Tu, Betlem, terra de Judà”. I segon
per anunciar que serà un signe de contradicció. Herodes s’havia guanyat ben bé
el títol de sanguinari, i no solament per la matança dels innocents.
Tot un
seguit de contrastos. Per un cantó, àngels i pastors; per l’altre, savis
vinguts de qui sap on. El primers, gent senzilla del poble; per l’altre, uns savis
interessats en la seva ciència i en la seva investigació: “On és el rei dels
jueus?”.
L’apòstol
Pau, en la segona lectura, conta la seva pròpia experiència del camí de Damasc.
La promesa feta a Abraham, al món jueu, apuntava a totes les nacions, d’orient
a occident. Per això la festa d’avui porta el nom d’Epifania (manifestació per
tot arreu). I nosaltres avui, aquí, confirmen la intuïció de l’apòstol Pau. Si
algú ens pregunta Per a qui ha vingut Crist,
Jesús? La resposta és ben clara: no només per a Israel, sinó també per a tot
el món pagà; no només, podríem dir avui, per als catòlics, per als cristians, també
per a tots els pobles, per a totes les nacions, per a totes les religions.
Avui, de
tantes vegades d’escoltar aquest evangeli, ja no ens ve de nou. Ja el sabíem! I
creieu-me que és nou del tot. Quina llàstima que quan Déu entra a la nostra
història, a la nostra vida, tot i ser sorprenent ja no ens sorprengui. És normal, és extraordinari. Jesús és
adorat com el rei dels jueus que acaba de néixer, i acabarà clavat a la creu
amb aquest títol de condemna: “El rei dels jueus”. Aquest rei dels jueus que
acaba de néixer portarà uns savis de l’altra part de món, morirà a la creu per
salvar homes i dones d’arreu del món, d’orient i d’occident. Aquesta gran
revelació ens sembla força normal... perquè la sabem; però realment és
extraordinari tot això que acaba de passar.
El papa
Francesc, des dels primers dies del seu pontificat, no ha parat de dir que hem
de sortir del clos de les esglésies per fer arribar l’Evangeli a tothom, per
fer una epifania.
Els reis,
com cada any, han portat coses, han portat regals per a grans i per a petits,
per a tots. Però el regal, perquè és un regal, de saber qui és el nostre Déu,
l’hem de descobrir tots. No oblidem mai que cada vegada que celebrem
l’Eucaristia fem una professió d’universalitat. Diem “el que lleva els pecats
de tot el món”. Aquí som gent diversa, però units tots per una sola fe.
Que avui,
en acabar la nostra celebració, ens apropem a venerar la imatge del nen Jesús
com ho feren aquells estrangers vinguts de qui sap on; oferint-li, com a millor
homenatge, el nostre compromís de viure com a germans, perquè ho som; fills
tots d’un mateix pare, perquè en som. Al cor del nostre Déu hi cap tothom, gent
de totes les tribus, llengües, nacions i de tots els colors. Ara resulta que l’infant de Betlem és
daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros. Només veu
persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el
nostre cor.
Mirem,
doncs, que no es converteixi en una joguina. No l’espatllem amb les nostres
mans, a vegades tan maldestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada