Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.
Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida.
Mn. A.
Roquer.
Lectura de la profecia de Miquees (Mi
5,1-4a)
|
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem
Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el
qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps
eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill;
aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà
a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del
Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra.
Ell serà la pau.
|
Lectura de la carta als cristians
hebreus (He 10,5-10)
|
Germans, Crist deia a Déu quan
entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no
exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en
el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les
oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els
exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei
prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com
suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A
nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada
per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
(Lc 1,39-45)
|
Per aquells dies, Maria se n’anà
decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries
i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el
nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és
beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu
Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has
cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
|
Homilia:
Nadal és a prop,
i tot ens recorda aquesta proximitat: els llums dels carrers, la televisió, els
aparadors... Però sembla que tenim pressa, no sabem esperar; hem perdut la
capacitat, rica, de l’espera. Amb tot, no hem de perdre el sentit d’aquestes
celebracions del temps d’Advent, amb tot el que suposen de sentiments i de
coneixement.
Una mica carrinclona
pot semblar de vegades alguna celebració del Nadal. I em penso que ho és. Nadal
és més. Nadal és molt més!
Per
apropar-nos-hi, avui, l’evangeli ens recorda la figura de Maria que visita la
seva cosina Elisabet. Aquest gest de Maria la fa semblant ja al seu fill.
Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada a que es faci la seva
voluntat (“Sóc l’esclava del Senyor”). Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa
un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.
Visitar és una manera d’estimar i és, també, una manera de trobar-nos personalment. En la seva
visita no va només a visitar, hi va també a ajudar; hi va a compartir una
mateixa fe, una mateixa esperança.
Avui tenim
més facilitat per desplaçar-nos, però tenim poc temps per compartir. Maria
dedica un temps a la seva cosina Elisabet. I el temps comença quan es posa a
caminar. Maria començà el camí amb esperança i amb alegria després de l’anunci
de l’àngel. I nosaltres, per què sortim de casa? Per fugir de la soledat? Per
avocar allò que ens pesa en un altre? O pel goig de compartir? L’evangeli
revela la qualitat de la relació entre Maria i Elisabet. Nadal és cada vegada
més a prop. Diu el profeta: “Betlem, petita per figurar entre les famílies de
Judà, de tu en sortirà aquell que regirà Israel”.
Els grans
esdeveniments de la salvació surten sempre de la senzillesa. Avui té lloc la
primera benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Maria prepara el seu Nadal fent
un acte de servei, d’estimació. Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se
home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i
tot la pròpia vida. Maria és exemple i model de com hem de preparar i de
com hem de viure la festa de Nadal.
I en aquest
Any Sant de Misericòrdia cal assenyalar l’actitud de Maria com la mare de misericòrdia.
I els de Reus sabem perquè! Maria va ser objecte de la misericòrdia de Déu en
ser exclosa del pecat, i dóna testimoni que aquesta misericòrdia no té límits;
arriba a tothom, “de generació en generació”. Una misericòrdia que “exalça els
humils i omple de bens els pobres”.
Que Maria,
aquest Nadal, enguany, ens ensenyi a tots, especialment als cristians de Reus,
què volen dir aquelles paraules del profeta: “Vull misericòrdia, no sacrificis”.
Que Maria ens sigui el model a imitar per preparar com cal aquest misteri que
estem a punt de celebrar. Que el Nadal no ens sorprengui!
