diumenge, 20 de setembre del 2015

Lectures i homilia del diumenge 25 de durant l’any

Fins que el missatge de l’Evangeli no ens sigui sorprenent no hem entès res!
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 3,16-4,3)
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»
Homilia:
Avui trobem un segon anunci de la passió i mort per part de Jesús mateix. Aquest segon anunci és un comentari fet a peu dret, tot fent camí. I aquesta vegada, a diferència del diumenge passat, no arrenca cap comentari, ni a favor ni en contra; més aviat cau en la indiferència. Els deixebles discutien quin d’ells era el més important; això és el que interessa! Jesús pregunta de “Què discutíeu pel camí?”.

No defugim avui la pregunta que ens fa Jesús a l’evangeli. Si nosaltres els creients anem fent camí per aquest món de Déu, Jesús també ens pregunta “Què discutíeu pel camí?”, de què parleu? I ens fa descobrir les nostres inútils discussions.

En temps de Jesús, els infants no contaven per a res. Això ara ha canviat, ara són els reis de la casa. Jesús pren un infant i ens convida a acollir-lo. Jesús ens convida sempre a acollir, que segons Ell és una manera d’estimar.

El món, Jesús el mira d’un altre cantó. Nosaltres mirem del dret i Ell el mira al revés. Els deixebles no entenen res. Enlloc d’acceptar la proposta de Jesús es preocupen de veure quin d’ells és el més important. No entenen res! L’anunci de la Passió cau en la més gran indiferència. No els interessa. Ells només escolten allò que els agrada, allò que els convé. Només ells?

No defugim la pregunta de Jesús. Si nosaltres, els creients, anem fent camí per aquest món que passa, Jesús també ens fa la pregunta: “Què discutíeu pel camí?”. I ens fa descobrir les nostres discussions, moltes vegades inútils.

Moltes vegades se’ns planteja la vida com un camí. I així ho trobem també a l’Evangeli. El camí que fa Jesús amb els seus des de Galilea fins a Jerusalem. Amb el què vol dir anar a Jerusalem; un itinerari que té un sentit no només geogràfic sinó també teològic.

L’anunci que Jesús fa als deixebles, fins a tres vegades, de tot allò que passarà a Jerusalem és per posar-los a punt. Però ells no entenen res! Només entenen allò que els agrada entendre, allò que els convé entendre. Només ells? I això encara dura avui.

Els deixebles estan en contradicció amb els criteris de Jesús. Ells discutien quin d’ells era el més important. I això ens ajuda a entendre fins on arriba la paciència de Jesús amb ells i amb nosaltres. Els proposa un exemple ben clar: la innocència d’un infant. “Qui no rebi un d’aquests petits com em rep a mi, no hi entrarà pas en el regne del cel”. I ens convida a viure a la inversa.


Si volem entendre el què és la vida segons Jesús, Ell serà el primer perquè serà el darrer. Per ser gran s’ha de ser petit. L’Evangeli sempre serà sorprenent. Fins que el missatge de l’Evangeli no ens sigui sorprenent no hem entès res!