Fins que el missatge de l’Evangeli no ens sigui sorprenent no hem entès res!
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)
|
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens
fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que
no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem
com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i
el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i
torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal;
condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»
|
Lectura de
la carta de sant Jaume (Jm 3,16-4,3)
|
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha
pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que
tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons
fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que
els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)
|
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven
per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus
deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el
mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien
què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un
cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven,
perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores
s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser
el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig,
el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta
el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui
m’ha enviat.»
|
Homilia:
Avui trobem
un segon anunci de la passió i mort per part de Jesús mateix. Aquest segon
anunci és un comentari fet a peu dret, tot fent camí. I aquesta vegada, a
diferència del diumenge passat, no arrenca cap comentari, ni a favor ni en
contra; més aviat cau en la indiferència. Els deixebles discutien quin d’ells
era el més important; això és el que interessa! Jesús pregunta de “Què
discutíeu pel camí?”.
No defugim
avui la pregunta que ens fa Jesús a l’evangeli. Si nosaltres els creients
anem fent camí per aquest món de Déu, Jesús també ens pregunta “Què discutíeu
pel camí?”, de què parleu? I ens fa descobrir les nostres inútils
discussions.
En temps de
Jesús, els infants no contaven per a res. Això ara ha canviat, ara són els reis
de la casa. Jesús pren un infant i ens convida a acollir-lo. Jesús ens
convida sempre a acollir, que segons Ell és una manera d’estimar.
El món,
Jesús el mira d’un altre cantó. Nosaltres mirem del dret i Ell el mira al
revés. Els deixebles no entenen res. Enlloc d’acceptar la proposta de Jesús es
preocupen de veure quin d’ells és el més important. No entenen res! L’anunci de
la Passió cau en la més gran indiferència. No els interessa. Ells només
escolten allò que els agrada, allò que els convé. Només ells?
No defugim
la pregunta de Jesús. Si nosaltres, els creients, anem fent camí per aquest món
que passa, Jesús també ens fa la pregunta: “Què discutíeu pel camí?”. I ens fa
descobrir les nostres discussions, moltes vegades inútils.
Moltes
vegades se’ns planteja la vida com un camí. I així ho trobem també a l’Evangeli.
El camí que fa Jesús amb els seus des de Galilea fins a Jerusalem. Amb el què
vol dir anar a Jerusalem; un itinerari que té un sentit no només geogràfic sinó
també teològic.
L’anunci que
Jesús fa als deixebles, fins a tres vegades, de tot allò que passarà a
Jerusalem és per posar-los a punt. Però ells no entenen res! Només entenen allò
que els agrada entendre, allò que els convé entendre. Només ells? I això encara
dura avui.
Els
deixebles estan en contradicció amb els criteris de Jesús. Ells discutien quin
d’ells era el més important. I això ens ajuda a entendre fins on arriba la
paciència de Jesús amb ells i amb nosaltres. Els proposa un exemple ben clar:
la innocència d’un infant. “Qui no rebi un d’aquests petits com em rep a mi, no
hi entrarà pas en el regne del cel”. I ens convida a viure a la inversa.
Si volem
entendre el què és la vida segons Jesús, Ell serà el primer perquè serà el
darrer. Per ser gran s’ha de ser petit. L’Evangeli sempre serà sorprenent. Fins
que el missatge de l’Evangeli no ens sigui sorprenent no hem entès res!