diumenge, 21 de juliol del 2013

Homilia del diumenge 16 de durant l’any

Saber fer de Marta i saber fer de Maria
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,1-10a)
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.» Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.»
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda.» Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,24-28)
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo sóc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,38-42)
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»
Homilia:
Ha arribat el temps d’estiu, i amb l’estiu les vacances per a molta gent. Quan molta gent, diríem, deixa de fer de Marta i... tant de bo fos per poder fer de Maria. A l’home sempre, per tant també l’home d’avui, li convé aprendre l’art de saber escoltar; diguem-ne perdre el temps escoltant; necessita silenci, vacunar-se de tantes presses i tants neguits. I no és només qüestió de silenci pel silenci, és qüestió de trobar en el silenci qui som nosaltres i apropar-nos tranquil·lament a la realitat de Déu.

Ben sovint la nostra pregària és plena de peticions, de les coses que ens interessen; quan només n’hi ha una de necessària quan preguem: trobar-nos, de veritat, amb Déu! L’home és un esperit amb cos i, a l’hora, és un cos amb esperit. D’aquí que sigui tan necessari fer de Marta com fer de Maria. Saber fer de Marta i saber fer de Maria.

La novetat de la Bíblia no és trobar Déu a les estrelles, a la natura... sinó en l’acolliment. L’acolliment d’algú que, potser fins i tot, passa inesperadament per casa nostra, passa per la nostra vida. Entrar en una església és entrar a casa de Marta i Maria de Betània; on hi ha Jesús que parla!

L’ensenyament de Jesús és molt diferent del que proposa la interpretació tradicional, a vegades, d’aquest evangeli: O Marta o Maria! No es tracta de comparar: Acció o contemplació! Ni menys per desqualificar-ne una i exalçar l’altra. És tan bo donar com saber rebre! Faríem una mala lectura d’aquest evangeli si l’enteníem com una condemna del fer de Marta i una exaltació del fer de Maria. I pitjor encara si en fèiem una mena de canonització de la vida contemplativa contra la vida activa. L’evangeli no va per aquí. És convenient aprendre a escoltar a fi de poder servir amb sentit. Saber a qui escoltem per saber a qui servim!

Hem tingut dubtes sobre el fer de Marta i de Maria. Mireu, si ens diuen: què prefereixes, anar a dinar o anar a escoltar la Paraula de Déu? Jo diria: depèn de la gana! Per a allò que ens interessa sempre tenim el temps que convé. El que ens passa és que la gana del cos és més fàcil de notar, i no pot esperar. La gana d’escoltar la Paraula de Déu sempre la podem deixar per a després, i a vegades aquest després no arriba. I això fa que sempre anem ben atapeïts de l’una i a vegades ben dejuns de l’altra. I així ens trobem amb cossos ben alimentats i esperits anèmics.

Avui, que hem potenciat tant el fer, l’acció, cal potenciar també l’actitud de Maria. Si avui n’hi ha que no volen menjar per conservar la línia, podríem dir que també n’hi hauria d’haver que volem menjar un altre aliment per engreixar l’esperit.

El valor de les coses que fem no el tenen per elles mateixes. El tenen, quan les fem, per fer allò que el Senyor ens ha dit.

La lliçó de l’evangeli avui és que en el seguiment de Jesús allò que cal és escoltar la seva Paraula, que és el que ens farà deixebles seus. Així, la vida cristiana és, a l’hora, contemplació i acció. Ni fer sense contemplar, ni contemplar sense fer. No es tracta de triar o l’una o l’altra. Es tracta de sentir que allò que fem té tot un altre gust quan neix d’allò que hem meditat, que hem pregat.

A mesura que s’apodera de nosaltres un viure de neguit per tenir o per fer... anem perdent el sentit veritable del viure. No vivim per fer, fem per viure.

Provem de posar-nos als peus de Jesús per escoltar i seguir el seu ensenyament. Segur que la nostra vida, amb tot el que fem, no serà només un neguit de fer, serà un neguit de viure. Allò que té Jesús per donar-nos és infinitament més de tot el que nosaltres li podem demanar.


Gràcies Marta pel teu saber fer. Gràcies Maria pel teu saber escoltar. La vida té un moment per a cada cosa, i els moments s’han d’aprofitar quan passen.