Avui la nostra mirada es fixa en Maria que ha fet possible el Nadal. I amb ella celebrem amb alegria els inicis de la nostra salvació
Mn. A. Roquer.
Lectura
del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
|
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes
paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure
la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la
mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble
d’Israel, i jo el beneiré.»
|
Lectura
de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
|
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud,
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar
els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I
la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat
crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó
fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
|
Lectura
de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
|
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i
trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els
propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui
ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests
records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. |
Homilia:
L’evangeli que acabem d’escoltar ens ha
concretat molt bé què celebrem avui: Cap d'any No! La celebració cristiana va per
un altre cantó, no es regeix pel calendari civil. L’evangeli ha dit: “Vuit dies
després... (o sigui, avui!) del naixement de l’Infant Jesús té lloc la
circumcisió”.
En el moment de circumcidar-lo, que era el
ritus obligatori per a tot nen que pertanyia a això, el Poble de Déu, el poble
que esperava la salvació de Déu... al cap de vuit dies, doncs, al
circumcidar-lo li posen per nom Jesús, que vol dir Déu-Salve. Només pel nom ja
sabem quina és la missió d’aquest infant nascut a Betlem fa 8 dies.
Tants anuncis que veiem... fins a l’avorriment
de vegades: Ja torna a sortir!. Tants anuncis de caves, de joguines, de
regals, de colònies meravelloses... Nosaltres també fem un anunci, un anunci
més beneficiós i més necessari; nosaltres, malgrat els auguris no massa
falaguers d’aquest any que comença, ens atrevim a fer un anunci: Malgrat tot, més enllà de tot, tenim una
salvació, que ens l’ha portat Jesús!
I avui mirem també aquella persona que ho ha
fet possible, que ha portat el Salvador: la mare, Maria. Com diu l’oració de la
missa d’avui: “Volem contemplar i agrair, de manera especial, amb aquesta
paradoxa que ella va ser la que va donar vida a aquell que és l’autor de
la vida”. Avui, doncs, la nostra
mirada es fixa en Maria, que ha fet possible el Nadal. I amb ella celebrem, amb
alegria, els inicis de la nostra salvació. La humanitat té solució!
“Tindràs un fill, que salvarà el seu poble de
tots els pecats” I ara entenem molt bé allò de “I Maria conservava aquests
records (és clar!) en el seu cor, i els meditava”. Una actitud a imitar, en
això, per tots nosaltres.
No oblidem que avui és el dia de Cap d’any i
és el començament d’un any nou. I un començament sempre marca; marca la vida de
tots nosaltres. No som indiferents al fulls que es van arrencant d’un calendari.
Tots nosaltres som temps i perquè som temps, com el temps...
passem. I ens ho fa fet present la preciosa lectura del llibre dels Nombres que
és el text de benedicció de l’any nou del món jueu; una pregària que va fer
seva sant Francesc d’Assis. Fixem-nos-hi:
“Que el Senyor et faci veure la claror de la
seva mirada. Que el Senyor et beneeixi i et guardi; que el Senyor giri cap a tu
la seva mirada i et doni la seva pau”. En la teva mirada si veurà sempre, si és
així, la mirada de Déu. Que és així com tindrem el do de la pau, tan desitjada,
tan reclamada; de la seva pau, que és la pau del cor, que comença per aquí.
Tota pau, la pau de veritat, comença per tenir un cor net. La pau de veritat
que és la pau que ve de Déu. “Feliços, dirà Jesús a les Benaurances, els que
posen pau; Déu els reconeixerà com a fills”.
Avui, vuitada de Nadal, avui, Cap d’any, tot
convida a una mirada nova: la mirada de Maria, la dels pastors que saben veure
en l’infant de l’establia l’acompliment de les promeses de Déu, la mirada de
Déu de qui ve la veritable pau.
Que aquesta mirada ens faci veure també més
enllà d’aquesta celebració amb la qual comencem un any nou; molt ple
d’interrogants, ben cert. I que ens faci veure a Déu mateix en el pa i el vi d’aquesta
Eucaristia. Perquè tot és possible si nosaltres sabem fer com Maria a les Noces
de Canà: “Feu tot el que Ell us digui”
