Avui és la festa de Pasqua, la celebració de la vida,
de la força de l’amor per damunt de l’odi,
la força de la veritat per damunt de la mentida.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
|
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per
la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb
l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la
salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb
ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a
Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el
ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó
a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres,
que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre
els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el
qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen
testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels
pecats gràcies al seu nom.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
|
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el
Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de
Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau
morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es
manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb
ell plens de glòria.
|
Lectura
de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
|
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de
matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de
l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre
deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor
fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre
deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre
deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i
veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà
Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el
mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó
lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia
arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no
havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre
els morts.
|
Homilia:
Avui fa molt
de respecte dir unes paraules de la festa de Pasqua. Perquè les paraules no
poden anar més enllà; només poden dir una cosa: “Ha ressuscitat”.
Els
cristians hem vetllat aquesta nit perquè Crist ha ressuscitat. Hem cantat altra
vegada l’Al·leluia. El Senyor ha ressuscitat i ens ha salvat; i ha fet que nosaltres,
com Ell, tinguem també esperança de ressuscitar. La mort no té la darrera
paraula. La primera paraula la té Déu, la darrera també.
La primera
homilia de Pasqua la fa una dona, Maria Magdalena. Les dones foren les primeres
en descobrir el sepulcre buit i les primeres en creure que havia ressuscitat.
L’evangeli d’avui ens ho explica amb tot detall. Jesús havia ressuscitat i les
dones ho van creure i ho van comunicar als Apòstols. Les que havien perseverat
al peu de la creu són les mateixes que avui anuncien la Resurrecció.
Avui hem
començat un camí nou. Podem sentir sorpresa, goig, emoció, pau, serenor, ganes
de viure... No hem vingut corrents a l’església, no hem vingut perquè hem vist
un àngel, perquè ens han ha dit... No!
Necessitem, això sí, que els altres ens confirmin allò què creuen. El Cristianisme
neix d’un sepulcre buit.
Els
deixebles Josep i Nicodem, conscients d’aquella mort, havien separat Jesús dels
vius amb una llosa. I l’àngel dirà: “Per què busqueu entre els morts aquell que
és viu?”.
Avui és la festa de Pasqua, la celebració
de la vida, de la força de l’amor per damunt de l’odi, la força de la veritat
per damunt de la mentida.
Si el
Crucificat, que havia estimat fins a l’extrem, ha ressuscitat, la vida és
patrimoni de Déu; la mort és patrimoni nostre. Aquell que és l’autor de la vida
no podia quedar atrapat per la mort. Així ho creiem.
Això ho
podem dir nosaltres de moltes maneres, però sobretot, ho hem de viure. Aquest
és el contingut de la fe cristiana. Ja no ens podem sentir decebuts; això ens
anima a treballar pel seu Regne. I no oblidem mai que Ell regna des de la creu.
La creu com a garantia d’amor. “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida
per aquells que s’estima”. La resurrecció de Jesús és garantia d’aquestes paraules.
Els homes
només podem arribar fins a la mort. Podem eliminar la vida del cos, però la
vida és patrimoni de Déu i va més enllà de totes les nostres possibilitats.
Jesús ressuscitat és garantia d’una vida més enllà de la mort. Aquesta és la
nostra fe! Aquesta és la nostra esperança!
Jesús és viu
i ens acompanya sempre en el nostre camí. Un camí que va més enllà de la mort
corporal. Si creiem en Crist perquè va morir, sant Pau ens dirà: “Som els més
desgraciats de tots els homes; però si creiem que va ressuscitar, som els més
feliços”. “Feliç tu que has cregut -es diu a Maria-, allò que el Senyor t’ha
fet saber es complirà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada