Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)
|
Moisès digué al poble: «El
Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans,
un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la
muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir
la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de
morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que
s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis
les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré
comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però
si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré
ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»
|
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co
7,32-35)
|
Germans, jo voldria que
visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del
Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats
s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor
dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses
del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades
s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic
pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és
cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que
en distreguin.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)
|
A Cafar-Naüm Jesús anà en
dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera
d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà
a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a
destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el
reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne
sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots
quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb
autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i
l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de
Galilea.
|
Homilia:
L’evangeli
d’avui ens acaba de descriure la jornada que feia Jesús, amb les seves
activitats. Un dia ple de gestos i de paraules i d’encontres. Jesús ensenya,
guareix... i es troba amb persones, per cert ben diverses, unes ben
concretes... altres del tot anònimes. I Jesús no deixa indiferent a ningú. Una
bona manera, avui, de veure la nostra relació amb Ell aquí, cada diumenge a causa d’aquesta trobada.
La clau la
trobem en la primera lectura, quan Moisés posa un criteris per distingir els
veritables profetes d’aquells que no en són
Jesús inicia
la seva activitat fent una entrada doble; en primer lloc a Cafar-Naüm, després
a la sinagoga. “La gent, diu, s’estranyava de la seva manera d’ensenyar”. No
ensenyava només amb paraules, sinó amb fets, amb gestos. Com la nostra vida de
deixebles no es pot reduir només a unes paraules, a unes bones paraules, a uns
bons propòsits; sinó que ha d’arrelar en la vida pròpia de cada dia. Ens hem de
preguntar en què gastem el temps.
Cada
diumenge escoltem la Paraula de Déu per a que en fem vida de la nostra vida. No
és pas impossible que la nostra reacció sigui semblant a la d’aquell home de
l’evangeli que acabem d’escoltar: “Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de
Natzaret?” Per què la Paraula de Déu posa en evidència com som? Com som de
veritat, no com ens imaginem a vegades que som o com diem que som; amb els nostres
egoismes, les nostres pereses, les nostres mediocritats; o allò de aquest
evangeli ja el sé, i prou! Amb el convenciment que venint aquí ja hem
complert. Ja hem complert? Sí o no; complirem quan a partir d’aquí visquem allò
que aquí hem escoltat. Es tracta de no de ser només oients de la Paraula de
Déu, sinó complidors. No només de ser creients sinó de ser, fins i tot,
creïbles.
Les paraules
de Jesús són més que paraules, van lligades a una vida; són fets, són gestos;
són llavors i l’objectiu de la llavor és donar fruït. És en la intimitat de la
persona on es juga el seu comportament.
La cultura
moderna ha transformat totalment l’estructura de la persona: no va a fons. Ens
hem tornat més crítics potser, més escèptics, però, per a molts, Déu no és res més
que una idea; una idea potser sublim, però que no va més enllà de sentir,
d’escoltar; no arriba al cor, no afecta la vida, no canvia la vida. Estic
convençut que el procés religiós de moltes persones es queda a mig camí.
Potser sí
que avui molta gent abandona la fe, i dóna l’esquena a Déu, i és perquè no ha
trobat en Déu el do de la misericòrdia. L’experiència d’aquells que es varen
trobar amb Jesús és ben diferent. Podien comprovar que Jesús no només parlava
de Déu, sinó que alliberava el mal, tal com Déu vol.
Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el
Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de
manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos
de qualsevol mal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada