Mn. Creu Saiz.
|
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a.10)
|
|
La terra eixuta i el desert estan de festa,
d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris,
s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les
gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la
majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els
genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no
tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu
és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls
dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un
cérvol i la llengua del mut cridarà de goig. Tornaran els qui el Senyor ha
rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els
seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
|
|
Lectura de
la carta de sant Jaume (Jm 5,7-10)
|
|
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el
Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent
paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada.
Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la
vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres,
perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes.
Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us
donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,2-11)
|
|
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va
sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per
preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús
els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit
dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els
sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la
bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se
n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure
al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un
home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus
dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir,
i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el
meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre
tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que
Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada