En Jesús es fa present la força salvadora de Déu.
Maria accepta que això passi per ella.
Mn. A. Roquer.
Lectura
del llibre del Gènesi (Gn
3,9-15.20)
|
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre
el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que
us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li
digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del
fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La
dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El
Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué:
«És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has
fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals
feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré
que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà
al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. |
Lectura
de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
|
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per
Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa
dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. |
Lectura
de l’evangeli segons sant Lluc
(Lc 1,26-38)
|
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble
de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb
un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el
Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per
què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha
concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà
gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de
David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat
no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc
marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de
l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un
fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè
mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc
l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar. |
Homilia:
Quan contemplem
admirats un cel estrellat a l’estiu diem Que bonic! Quina bellesa! Doncs,
Maria més! I quan contemplem un paisatge nevat diem Quina bellesa!
Doncs, Maria més! Ella és l’obra més bella sortida de les mans de Déu. És la
resta d’aquella humanitat que Déu havia programat... i vam fallar. I no ens ha
d’estranyar que sigui així; ella era la predestinada a esdevenir la mare del
Déu encarnat. Maria no és només la més bella, és l’única! L’única de tota l’espècie
humana on Déu ha pogut plasmar la seva obra sense entrebancs. Una bellesa que
no ens fa sentir a nosaltres poca cosa: nosaltres som els seus fills!
La concepció
immaculada de Maria és un misteri. Però em penso que de vegades és més misteri
per a aquell que veu només misteris... i potser és ell el misteri.
“Plena de
gràcia” que vol diu plena de Déu. Dit així és més entenedor. Maria és l’obra
d’art de Déu. Les obres d’art no s’expliquen; es miren, es contemplen, es
valoren i s’estimen. Voleu més bellesa que una dóna plena de gràcia escombrant
el pati de casa o rentant els plats després de dinar? L’obra més bella de Déu
és una dóna de Natzaret que no parla com els poetes, és poesia!
És difícil
d’entendre la plena de gràcia des de la nostra condició de pecadors. Només puc
dir una cosa: si nosaltres haguéssim pogut afaccionar la nostra mare, com
l’hauríem fet? Doncs Déu podia i ho va fer.
L’Anunciació
a Maria és presentada per l’evangelista com un fruit de l’Esperit Sant
(“L’Esperit Sant vindrà sobre teu”). La mateixa força i el mateix esperit de
què ens parla el començament de tot el llibre del Gènesi quan diu “L’esperit
planava sobre les aigües i de les aigües en sorgia la vida”. És una nova
creació; tot es posa en marxa d’una manera nova. Ara s’han complert les profecies;
comença una nova història, un nou testament. Al principi, al Gènesi, hi trobem
un no; a la primera plana del Nou Testament hi trobem un sí. La
salvació no pot començar amb un no a Déu, no pot venir de la història
dels homes; ve de dalt.
Déu en la
persona del seu fill Jesucrist participa de les nostres foscors i de les
nostres contradiccions i se les carrega a l’espatlla com un germà gran. Aquest
és el significat profund del naixement virginal de Jesús. No ve dels homes, ve
de Déu. Abandonats a nosaltres mateixos no hauríem pogut... no podríem de cap
manera autorredimir-nos.
El missatge
evangèlic és clar i és entenedor i encoratjador. El món tancat en sí mateix no
pot passar d’un món amb mal. Però Jesús és aquell que només per com és diu,
Jesús, ja ho vol dir tot (“Déu salve”); només ell salva. En Jesús es fa
present la força salvadora de Déu. Maria accepta que això passi per ella. Així
esdevindrà la creient per excel·lència. Ella s’ha obert del tot a Déu amb
tota confiança i així serà anomenada “Beneïda entre totes les dónes”. Si Maria
és única en la seva concepció immaculada, no ho és en la seva condició de
creient. Ella és imatge de l’Església que camina a la llum de la fe i va pel
camí que porta cap a Déu. I amb qui podem confiar arribar per la seva intercessió
més amunt que confiant amb Maria?
Ho hem
demanat a l’oració de la missa d’avui: “Allò que el Senyor t’ha fet saber (com
li diu la seva cosina... allò que el Senyor ens ha fet saber) es
complirà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada