Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família.

Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres.

Mn. A. Roquer. 

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Homilia:

Per Nadal ben segur que és quan es parla més i es viu la vida familiar. Per això no resulta estrany que la litúrgia aprofiti aquesta avinentesa per celebrar avui la festa de la Sagrada Família. Una festa instituïda pel papa Lleó XIII. Una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és la família.

No cal fer evident que avui la família es troba davant de situacions noves, diverses i a vegades conflictives. Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres. La família és escola d’estimació i de gratuïtat. No exempta de dificultats, ben cert, com tota relació humana.

Els evangelis, de manera sorprenent, sols contenen aquesta història de la família en l’evangeli que hem escoltat. La pietat popular aportarà altres narracions; ingènues potser fins i tot, a propòsit de Jesús, amb els ocells fets de fang i després posats a volar; i altres. Però allò que és sorprenent és que als 12 anys el nen es quedi al Temple escoltant els mestres de la Llei, amb la sorpresa, evidentment, i l’ensurt dels seus pares. Després no tindrà cap recança a tornar a Natzaret per créixer i avançar en enteniment, en gràcia, i guanyar-se el favor de tots.

Avui ens podem emmirallar en la família de Natzaret, sense afegir-hi escenes idíl·liques o mirades d’estranys, infantils, com si no fos com un miracle la bona relació de la vida familiar.

De tots els diferents aspectes que podríem assenyalar en relació amb la vida familiar, hem de destacar el valor que té com escola de la millor pedagogia. La millor pedagogia és la de l’exemple. I els fills reben moltes influències positives, i també a vegades negatives, del seu entorn. Però el poder d’influència de la família és decisiu. D’altra part, la gran assignatura de la gratuïtat no s’aprèn en cap altre lloc millor que en la vida familiar.

Però convé que ens preguntem Com van avui les nostres famílies? Què donem? Què hi portem? Què hi trobem? Són sempre escola de generositat i de perdó? Ens podem emmirallar amb la família de Natzaret? Sí, però sense afegir-hi elements idíl·lics i bucòlics.

Fou una família amb problemes, com les nostres. No van trobar lloc a l’hostal, Déu n’hi do! Herodes busca el nen per matar-lo, Déu n’hi do! De problemes en té tota família. La Sagrada Família també. El que cal és trobar el camí per superar-los, no pas eliminar-los que és impossible. Jesús, Maria i Josep són una família no pas sense problemes, però sí una família amb prou valentia per superar-los tots.

Els problemes avui potser no són familiars, potser són personals. I qui rep els cops dels problemes personals és la família. Abans d’intentar resoldre els problemes familiars potser hem de mirar de resoldre els problemes personals que són la causa dels altres.