Lectures i Homilia de la festa de la Santíssima Trinitat

Creure i donar glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant

és treballar per fer possible el seu projecte d’amor,

el seu regne, que és un regne d’amor, de vida i de pau. 

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 34,4b-6.8-9)

En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava a les mans les dues tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.» Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 13,11-13)

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 3,16-18)

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Homilia:

Creiem en un Déu que és trinitat. Així ho confessem en “el crec en un Déu...” cada diumenge.

Distingim cadascuna de les tres persones: “Crec en un Déu, Pare totpoderós; crec en un sol Senyor, Jesucrist; i crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i font de vida”. Així ho manifestem a la nostra celebració dominical. I en tota celebració ho manifestem també repetidament: quan comencem la celebració “en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”; l’acabem beneint el poble en nom de “Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant”.

Més enllà del què és la Trinitat de Déu en sí, les lectures d’avui ens parlen d’un Déu proper, present en la nostra vida sobretot des del Baptisme ja que forem batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit.

Si fem de la Trinitat només un misteri inabastable podem perdre de vista la Trinitat com a realitat d’amor, que és el que ens interessa. És que l’amor és un misteri també. El misteri de la Trinitat no l’hem de veure només com un simple misteri especulatiu, entenedor només per tècnics i superdotats intel·lectualment; l’hem de veure sobretot com el que realment és: un Déu desbordant de vida i d’amor, i compartint aquesta vida i aquest amor amb tothom que estima.

Moisés escolta el Senyor que s’autodefineix així: “Sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. I sant Pau ens ha parlat del Déu de l’amor i de la pau. I a l’evangeli hem escoltat: “Déu envià el seu fill al món no per condemnar el món sinó per salvar-lo”.

I així queda ben clar que si Déu és amor salvador, només hi ha una resposta: respondre a l’amor estimant. Donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit, és treballar per fer possible un amor més ferm en el nostre món. Així, i només així, la Trinitat de Déu, lluny de quedar-se en una afirmació freda de Teologia, una afirmació de pensament abstracte, inabastable, és convertirà en una relació vital d’amor agraït.

Si un dia entenguéssim el misteri de la Trinitat, automàticament, aquell dia deixaria de ser misteri. Que no acabem mai d’entendre el misteri de la Trinitat? És normal: només Déu és Déu. Allò que sí que podem entendre és fins on Déu ens ha estimat. I això quan ho entenem només té una resposta: la nostra capacitat també d’estimar. “Estimeu-vos (diu Jesús al Darrer Sopar) com jo us he estimat”.

Creure i donar glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant és treballar per fer possible el seu projecte d’amor, el seu regne, que és un regne d’amor, de vida i de pau. I així, el misteri de la Trinitat de Déu, lluny de quedar-se en una afirmació freda, abstracta, inabastable, es transformarà en una manera de viure i d’entendre l’amor de Déu per tots nosaltres.

No se’ns demana que entenguem el misteri. Se’ns demana que confessem la nostra fe i la manifestem amb la nostra manera de viure.

Deixeu-me dir, com ens ha dit avui sant Pau: “La gràcia de Nostre Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant siguin avui i sempre amb tots vosaltres”. I dient això ja no cal dir res més, ja ho hem dit tot. Ara el què cal és que no només ho diem, sinó que ho creguem i ho visquem. I aquí sí que hem de dir: Amen, que així sigui!