Cada vegada que celebrem l’Eucaristia actualitzem,
fixeu-vos bé, la mort del Senyor en espera
del seu retorn gloriós...i això no es pot fer mai per costum.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a)
|
Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el
Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per
provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o
no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà
amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis
que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de
Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra
d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens
i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta,
sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i
t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»
|
aLectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,16-17)
|
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres
beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres
partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per
això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots
participem del mateix pa.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
|
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el
pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El
pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es
posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva
carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no
mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir
vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna,
i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable
menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu
la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo
visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres
pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
|
Homilia:
La festa
d’avui és, com sabeu d’alguna manera, el complement del Dijous Sant, ni que ara
Corpus el celebrem en diumenge.
El llibre
del Deuteronomi ens ha recordat les paraules que repetí Jesús a les Temptacions
al desert: “L’home no viu només de pa”. Sant pau referma la identitat de
l’Eucaristia al participar tots, justament, “d’un mateix pa”. “El calze no és
comunió amb la sang de Crist? El pa no és comunió amb el cos de Crist?”.
L’Evangeli remarca tres afirmacions que cal subratllar: “Qui menja aquest pa, viurà
per sempre. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. O sigui:
l’Eucaristia com a font de vida! Com a penyora i garantia de vida... i eterna.
L’Eucaristia
és l’eix central de la nostra fe i l’objectiu de l’esperança. I potser no sempre
ha ocupat el lloc que cal. L’Eucaristia és més que una obligació de cada
diumenge, és més que una devoció particular, és més que el sagrament que tenim obligació,
al menys, de rebre una vegada a l’any. El concili Vaticà II la definí com la
font d’evangelització. I així ocupa el lloc que li correspon en la vida de tot
cristià. “Un sopar que enamora” el va definir sant Joan de la Creu.
Per a que
l’Eucaristia sigui valorada com cal convé tenir cura de com la celebrem i amb
quin esperit anem a la celebració. Que no quedi relegada simplement a un
costum: tenim el costum d’anar a missa el
diumenge. Tenim el perill, com en tot, de l’acostumament com diu el papa
Francesc, i afegeix: “L’acostumament porta a la indiferència, i la indiferència
a la passivitat”. L’Eucaristia de cada diumenge pot ser un costum. I quan
menjar el cos de Crist és el costum... ja no té gust de res! Com la sal, que si
no sala ja la podem llençar.
Cada vegada
que celebrem l’Eucaristia actualitzem, fixeu-vos bé, la mort del Senyor en
espera del seu retorn gloriós... i això no es pot fer mai per costum. Cada
vegada que celebrem l’Eucaristia reconeixem la seva presència sagramental en el
pa i el vi consagrats, però pot ser que aquesta quotidianitat ens passi una
mica per alt, ho donem per sabut, i ens passi per alt tot el gran misteri que
inclou, i és per això que l’Església instituí la festa de l’Eucaristia, avui,
coneguda popularment com la festa de Corpus, del cos.
I així
exalcem, lloem, agraïm i adorem el Crist que volgué quedar present entre
nosaltres en el pa i el vi. El pa eucarístic, pa baixat del cel, no és com el
pa dels hebreus, ells van morir, sinó que “qui menja aquest pa viurà per
sempre”. Ho ha dit Jesús. Qui menja el cos de Crist viu de la seva vida
immortal: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per
sempre”.
I
l’Eucaristia és comunió, unió comú. “Tots el qui mengem el mateix (dirà sant
Pau) formem un sol cos”. El pa es llesca i es reparteix però és un sol pa.
La bona comunió
no es pot qualificar com a bona per la força emocional i emotiva que jo em
sento a la celebració, ni per la quantitat d’assistents a la celebració; com
una bona celebració no es mesura pels participants, sinó sobretot per quin
profit pràctic en traiem. Només es pot valorar amb el gran compromís que això
comporta. Això sí que és participar en l’Eucaristia.
Doncs que
el Senyor ens ajudi a valorar, com cal, tota celebració de l’Eucaristia, avui i
cada diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada