Perquè l’amor, quan és amor, sempre es transmet.
Només quan serem testimonis d’amor, serem testimonis del Déu que és amor.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)
|
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de
començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha
fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la
terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on
brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes,
abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els
llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del
cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà,
quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa
els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit,
feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència,
jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)
|
Germans, ara que ja som justos, com a creients
que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per
ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més:
fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les
proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de
Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú,
després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una
càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel
seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em
donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és
meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep d’allò que és meu.»
|
Homilia:
Diumenge
passat acabàvem ja el temps pasqual amb la festa de Pentecostès. Però el temps
ordinari, el temps de Durant l’Any, el reprendrem diumenge que ve després de
celebrar avui la festa de la Trinitat. Dues festes que són com un ressò de la
Pasqua.
Avui, en
aquest diumenge, confessem la Trinitat de Déu. De fet la confessem sempre que
en cada celebració diem: “Glòria al Pare, glòria al Fill, glòria a l’Esperit
Sant”. A l’oració de la festa d’avui preguem a Déu Pare que, en enviar al món
el verb de Déu i l’Esperit Sant, ha revelat el seu misteri. Per altra part no
hem d’oblidar la quantitat de vegades que es fa present aquesta veritat en les
nostres celebracions.
Quan mirem
d’entendre el misteri de la Trinitat ben segur que ens ve a la memòria l’escena
de sant Agustí passejant per la platja i volent entendre el misteri de Déu. Llavors
s’adona que és tan difícil d’arribar al coneixement de qui és realment Déu com
el nen que, a prop del mar, a la platja, intenta omplir un sot que ha fet, amb
l’aigua que hi ha al mar. Efectivament, mirar de conèixer Déu amb tota la seva
immensitat, és tan impossible com voler posar tota l’aigua de l’oceà en el clot
que hem fet a la platja... o en el nostre pensament.
Sempre hem
volgut entendre el misteri de la Trinitat. Si és un misteri, no cal trencar-se
el cap, que per això és un misteri. El misteri de Déu és un misteri d’amor, no
és un misteri de matemàtiques. Ens pot ajudar el testimoni de sant Patrici, el
primer a introduir la fe cristiana a Irlanda. Tenia una forma molt original;
per fer-se entendre agafava un trèvol i ensenyava les tres fulles; encara avui
el trèvol és símbol d’Irlanda.
Qui ens
ajuda a entendre Déu, tal com ens recorda el pròleg de l’evangeli de Joan: “Nosaltres
no l’hem vist mai a Déu; ha estat el Fill qui ens l’ha revelat”.
A l’evangeli
que acabem de proclamar, Jesucrist ens recorda que encara té moltes coses per
dir. Ho celebràvem el diumenge passat. La seva revelació: sabem que Déu és
amor. I amor perquè va entregar el seu propi fill a la creu; amor perquè ha
enviat el seu mateix esperit per a que sigui el nostre guia. Sabem molt bé que
la nostra vida cristiana no acaba amb la celebració del diumenge; no acaba amb
allò de “Aneu-vos en pau”. Ben al contrari, la celebració és font de tota una
vida.
És per això
que avui celebrem la solemnitat de la Trinitat. Som portadors d’aquesta
relació íntima que existeix entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Tal com
hem sentit en la segona lectura, Déu, donant-nos l’Esperit, ha vessat en els
nostres cors el seu amor. Això és molt important! Fórem batejats en nom del
Pare, del Fill i de l’Esperit; per tant se’ns ha comunicat el mateix amor de
Déu a la nostra vida. I això és molt important. I aquest amor que hem rebut
l’hem de transmetre a les nostres vides, als nostres germans. Perquè l’amor,
quan és amor, sempre es transmet. No és només qüestió d’entendre; és
qüestió, doncs, de viure. Només quan serem testimonis d’amor, serem
testimonis del Déu que és amor.
Les paraules
poden convèncer més o menys, només els fets poden convèncer del tot. Només si
ens estimem podrem apropar-nos al Déu que és amor. Només quan ens estimarem
serem testimonis d’aquest Déu, el Déu que és amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada