Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació.
L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
|
||
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta
es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del
cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es
trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es
distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de
l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com
l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos
provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí
aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia
parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són
galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres
els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i
elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al
Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia,
tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha
cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de
Déu en les nostres pròpies llengües.»
|
||
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)
|
||
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el
Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos,
però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis
però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però
tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les
manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè
el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que
tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres,
jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per
formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix
Esperit.
|
||
|
Homilia:
La litúrgia de la festa de la Pentecosta ens parla, és clar, de l’Esperit
Sant; però només ho pot fer amb imatges. Només les imatges poden fer entendre
alguna cosa del que és l’Esperit de Déu.
La imatge més comuna és la del vent. Que hi és, certament el notem, però
no el veiem. Aire i vent són elements imprescindibles per altra part per a la
vida humana, com ho és l’Esperit. L’Esperit és l’alè de Déu sobre nosaltres. I
també la imatge del foc: “L’Esperit vingué sobre els apòstols en forma –diu– de
llengües de foc”. El foc símbol de força. L’Esperit és llum, en oposició a
l’esperit del mal que és la foscor. Aquesta llum ens dóna la força
transformadora que ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa anunciar
l’Evangeli amb la nostra manera de viure.
La Pasqua de l’Esperit Sant, la festa del naixement de l’Església. “Tots
quedaran plens de l’Esperit Sant”. El color vermell de la litúrgia vol
expressar aquesta força. Pentecosta: 50 dies després de la Pasqua.
Els apòstols, aplegats en un mateix lloc, però encara indecisos i
temorosos, tots reben l’Esperit Sant; i es veuen amb cor de proclamar tot allò
que han vist, tot allò que han viscut. “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo
també us envio a vosaltres”. Tots nosaltres som enviats, tots hem rebuts uns
dons que són per donar. Quin goig poder dir amb el salmista “Beneeix el Senyor,
ànima meva; que en són de grans les teves obres”. Ho diu molt bé sant Pau: “Els
dons són diversos, però l’Esperit és un de sol”.
Corint era una ciutat grega amb una riquesa de dons extraordinària.
Nosaltres també, com aquells cristians de Corint, ens deixem emportar per un
esperit, a vegades, que no és l’esperit de Déu. No agraïm gaire el do de la
diversitat. L’Esperit Sant és el do de la diversitat en la unitat. Els dons de
l’Esperit Sant són diversos però l’Esperit és un de sol. I a vegades la
diversitat crea divisió. L’Esperit Sant és esperit d’amor i fa possible la
unitat en aquesta diversitat. No ens estimem perquè som iguals, ens estimem
perquè ens mou un Esperit. Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots. A
tots ens enriqueixen.
“Què ens diu l’Esperit Sant? –pregunta el papa Francesc– Déu estima, Déu
t’estima, Déu vol el teu bé. Deixem-li que ens parli al cor i en digui això:
Déu és amor i ens estima de veritat”. Això ja ho sabem però cal que ens ho diem
sovint.
Tots nosaltres som enviats també. Rebem els dons per donar-los. Quin goig
saber que “Déu és amb nosaltres; Beneeix el Senyor ànima meva; Senyor Déu meu,
que en sou de gran; Que en són de variades les vostres obres”; i entre elles hi
som nosaltres, amb defectes, certament, però també amb qualitats.
Nosaltres també, com aquella comunitat de Corint, ens deixem endur per
altres déus però som conscients que el que ens mou és l’Esperit Sant.
Potser no agraïm
gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de
cultes, de llengües... que són obra de la creació. L’esperit d’amor fa possible
la unitat en la diversitat.
La Pentecosta és l’últim dia de la Pasqua. El ciri pasqual que ha
presidit les nostres celebracions serà apagat. Ara amb el do de l’Esperit tenim
una altra llum. Amb la Pasqua de l’Esperit comença una nova vida, un nou jorn.
Quin goig, quina alegria saber que Déu és amb nosaltres: “Jo estaré amb
vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Això ja ho sabem, només cal que ho
visquem; sobretot quan no totes ens ponen, quan no tot ens ve de cara.
Tant si totes les coses ens agraden com si no ens agraden, l’Esperit del Senyor
és amb nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada