L’Ascensió del Senyor és també la nostra elevació.
Aquest és el motiu de l’alegria cristiana.
La festa de l’Ascensió ens convida a mirar el futur
amb esperança.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
|
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he
parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia
que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la
seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls
presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies
se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els
manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa
del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat
només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit
Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que
restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de
saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan
l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis
meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més
llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un
núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel
com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els
digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que
ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres
acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
|
Germans, demano al Déu de nostre Senyor
Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una
comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és
ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè
conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té
reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la
grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir
l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan
ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el
cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o
senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i
en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i
l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en
totes les coses la seva plenitud.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (24,46-53)
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el
tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per
Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no
us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us
vindrà de dalt.» Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà
les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al
cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa,
se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a
Déu.
|
Homilia:
La festa de
l’Ascensió no deixa de ser un comiat. Un doble comiat: Jesús s’acomiada dels
apòstols i nosaltres en acomiadem del Temps Pasqual per enguany. Jesús torna al
Pare i ens dóna l’esperança que també tots nosaltres un dia hi anirem. Perquè a
la Glòria on ha arribat Ell, que és el cap, també tots nosaltres, que som el
seu cos, tenim l’esperança d’arribar-hi.
L’Evangeli
ens diu que els apòstols “plens d’una gran alegria, se’n tornaren a Jerusalem”.
L’Ascensió deixa una gran alegria al cor dels apòstols. No estan tristos perquè
Jesús ha marxat sinó que viuen la joia de ser els continuadors de la missió que
el Mestre els ha confiat. L’Ascensió del Senyor és també la nostra elevació.
Aquest és el motiu de l’alegria cristiana.
La festa de l’Ascensió ens convida a mirar
el futur amb esperança, per tant, amb il·lusió. “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots”.
Jesús torna al Pare i ens dóna l’esperança que també nosaltres un dia hi
anirem; perquè la Glòria on ha arribat Ell, que és el cap, també el seu cos té
l’esperança d’arribar-hi.
Si
entenguéssim bé el significat profund de la festa d’avui, segurament entendríem
millor les paraules de la carta de Pau als cristians d’Efes: “Que Déu Pare
il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança
us ha cridat”.
També
l’esdeveniment de l’Ascensió és un comiat. Tots hem viscut el comiat de
familiars i amics que emprenen un llarg viatge. D’una banda, sentim que per un
temps no els tindrem a prop nostre; de l’altra, sabem que no els oblidarem. Una
cosa és acomiadar i una altra és oblidar. L’Ascensió no és un oblit. Jesús no
els amaga la realitat, els remet a la pròpia història. El Messies havia de
patir i havia de ressuscitar; i els diu que no estaran sols en la seva missió.
A la Glòria on ha arribat el cap, el cos també té l’esperança d’arribar-hi. No
és això el que avui podem sentir i viure nosaltres?
I amb Jesús
entrem en la comprensió d’una nova manera de viure. Encara que Jesús s’ha fet
absent de nosaltres, per l’Eucaristia continua present. I, també, la trobada
aquí cada diumenge (“Quan dos o més es reuneixen en el meu nom, jo sóc en mig
d’ells”).
L’Ascensió
és justament la festa de la gran esperança. En el prefaci direm “Jesús, el rei
de la Glòria, no ha pujat al cel per apartar-se de la nostra petitesa” sinó per
a que nosaltres, que som els seus membres, tinguéssim l’esperança de ser on ens
ha precedit el nostre cap i pastor. El prefaci d’avui acaba justament amb
aquestes paraules: “Jesús, el rei de la Glòria, no ha pujat al cel per
apartar-se de la nostra petitesa”.
De fet la
festa d’avui és la festa de la gran esperança. Ell va el davant per tot en nosaltres;
i ens mostra el camí, el camí que porta el Pare. I això ens ha d’omplir de
goig; sabem on anem! No anem perduts.
Encara que Jesús
s’ha absentat de nosaltres, per l’eucaristia continua present. Recordem que la
salutació de la missa és aquesta: “Que el Senyor sigui amb vosaltres”. El cos i
la sang de Crist són l’aliment de la nostra esperança mentre esperem el seu
retorn gloriós.
Diu l’Evangeli:
“Després, plens d’una gran alegria se’n tornaren a Jerusalem”. Nosaltres, en
mig de les preocupacions, podem viure l’alegria immensa de ser deixebles que
reconeixen que aquell Jesús que era endut al cel, el beneïa i els acompanyaria
sempre.
Celebrem amb
goig i amb alegria aquesta festa, tot i que sigui un comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada