La vida plena només de Déu la podem esperar
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 55,1-3)
|
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats,
veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu
llet i vi sense diners, sense pagar res.
»Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.» |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39)
|
Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist,
que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la
nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment
vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort
ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del
futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat
no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha
demostrat com ens estima.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)
|
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la
mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així
que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà
veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles,
veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja
s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se
menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar
vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos
peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent
s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls
al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells
els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze
coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc
mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
|
Homilia:
Els
diumenges passats hem escoltat diferents paràboles de l’evangeli de Mateu, i
els propers diumenges seran els seguidors de Jesús que ocuparan la nostra
atenció per la lectura de l’Evangeli. Avui La multiplicació dels pans i dels
peixos.
El relat de
la multiplicació dels pans i peixos té un rerefons que ens fa pensar en l’Antic
Testament. Jesús és el nou Moisés. L’ambientació del passatge ens recorda
Moisés que alimenta el poble amb el manà en el desert, i l’Evangeli ens
diu: “Jesús se n’anà a un lloc despoblat”. I la terminologia emprada per Mateu
té un clar context eucarístic; Mateu diu “que es feia tard”; l’Últim Sopar diu
“fou al capvespre”. “Jesús prengué els pans, digué la benedicció, els partí i
els donava”; són les mateixes paraules que trobem en el Darrer Sopar a
l’instituir l’Eucaristia, el nou aliment. La multiplicació del pans és, doncs,
una referència ben clara a l’Eucaristia. I a aquest miracle se li ha donat un
sentit plenament eucarístic. Això ens ha de portar a valorar encara més el
sagrament de l’Eucaristia.
En el
miracle es destaca també la implicació dels deixebles. Jesús els diu que donin
menjar ells mateixos. L’Església continua avui aquesta missió que Jesús li ha
confiat. Jesús dóna menjar a la gent a través dels seus deixebles. Com fem
nosaltres aquí cada diumenge.
Avui el
profeta Isaïes ens ha dit a tots nosaltres: “Veniu a l’aigua tots els que esteu
assedegats”. La salvació és un do gratuït de Déu. No oblidem la paraula
gratuït. La salvació no ens la guanyen, se’ns regala! La moneda per comprar aquesta
salvació és justament la nostra pobresa. I aquí neix la nostra necessitat i la
nostra confiança. El pobre ha d’esperar sempre dels altres. La vida plena
només de Déu la podem esperar... que és la vida de veritat.
Déu és l'única font de vida, i així ens ho ha dit la primera lectura: “Per què perdeu el
temps i els diners comprant un menjar que no alimenta?”. Malgrat que amb els
nostres diners moltes vegades comprem allò que ens fa gràcia, ens fa
il·lusió... però no ens satisfà del tot; hem de tornar a comprar.
La intenció
del leccionari d’avui, el fer-nos llegir aquest text d’Isaïes, és doble. Per una
part vol dir-nos que Jesús convida els seus al banquet de l’Eucaristia on
mengem aquell pa que dóna la vida veritable perquè és Ell mateix. El pa de
l’Eucaristia és el que alimenta de veritat, el menjar que satisfà de veritat
totes les nostres ganes de viure perquè és un aliment que dóna la vida eterna.
I aquest do
de la vida eterna només el podem esperar d’aquell que la té i que la pot donar:
Jesús. La salvació és un do gratuït de Déu, no es compra ni es guanya. La
salvació, la vida de veritat, només Déu la dóna perquè només Déu la té.
L’evangelista
destaca la implicació dels deixebles per obrar el miracle. La gent aporta el
que té, 5 pans i 2 peixos. La fe no és gratuïta. La vida que porta Jesús no és
gratuïta, demana la nostra col·laboració, per petita que sigui. Quan nosaltres
aportem el que podem, el que tenim, Jesús ja aporta el que té, perquè només Ell
pot donar la vida eterna. La vida eterna és sempre un do de Déu, però no és
gratuïta; demana sempre la nostra aportació. Quan donem el que tenim, Déu dóna el
que té, i sempre dóna més que nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada