La festa d’avui ens parla, doncs, del nostre futur “quan gaudirem d’un cel nou i un terra nova”. La festa d’avui ens diu que Jesucrist, amb la seva resurrecció, ens salva i Maria és la nostra garantia.
Mn. A. Roquer
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap
11,19a.12,1.3-6a.10ab)
|
El santuari del
temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de
l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que
tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de
dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi
havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia
set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les
llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així
que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les
nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al
seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc.
Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és
l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i
el seu Messies ja governa.»
|
Lectura de la primera carta de sant Pau als
cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
|
Germans, Crist ha
ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja
que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels
morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al
Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a
l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà
tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot,
posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu
haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït
serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc
1,39-56)
|
Per aquells dies,
Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a
casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la
salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena
de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes
les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la
mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva
salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu
que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué:
«La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les
generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de
generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els
homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple
de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el
seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu
amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres
mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
|
Homilia:
En el cor del mes d’agost cada any l’Església ens demana que celebrem la
festa de l’Assumpció de Maria. Una memòria que té arrels molt fondes des dels primers
segles de l’Església. I és a l’Orient on té el seu origen i és allà on
l’anomenen, a la festa d’avui, la Dormició de Maria.
Sant Teodor es pregunta davant de la festa d’avui: “Amb quines paraules
explicaré el misteri? És un misteri insòlit, sublim, que sobrepassa tot el que
podem entendre”.
Avui tot té un to eminentment pasqual. Si us hi heu fixat la primera
lectura és de l’Apocalipsi, com en el Temps Pasqual, quan Durant l’any és de
l’Antic Testament. Amb tot, és una festa que neix no de l’Escriptura, sinó de
la tradició, del sentit del poble, del sentit de l’Església que aplica, amb
lògica humana, les coses de Déu: si Maria ha compartit en tot el pla redemptor
de Crist, és normal pensar que Maria resti unida en tot al seu fill, des de la
seva concepció fins la seva mort. Aquesta lògica no és cega, ni és una devoció
extralimitada a la Mare de Déu.
Sant Pau ens ha parlat del misteri de vida que Crist ha guanyat; i deixa
entreveure un procés; cada un en el moment, diu, que li correspon; primer el
Crist, després els que són de Crist. I qui és més de Crist que la seva mare?
Maria té un lloc preferent. Maria, com a imatge de l’Església, és aquesta dona
que l’autor de l’Apocalipsi ha anomenat “la vestida de sol, la vestida de
llum”.
Per això Maria, gloriosa al cel, és imatge del que li espera a tota
l’Església, el nou poble de Déu, a cadascú de nosaltres, units en tot al Crist
pel Baptisme. Avui és, doncs, un anunci i una profecia de la nostra fi, que no
és un sepulcre, sinó els braços del Pare que ens estima.
Maria, com és lògic, ens ha passat al davant. Ella, amb la seva
assumpció, ha encetat el camí que porta al trobament definitiu amb Déu.
La festa d’avui
ens parla, doncs, del nostre futur “quan gaudirem d’un cel nou i un terra
nova”. La festa
d’avui ens parla del triomf del bé sobre el mal, de la bellesa sobre la lletjor,
de la veritat sobre la mentida. La festa d’avui ens diu que Jesucrist, amb
la seva resurrecció, ens salva i Maria és la nostra garantia.
El càntic de Maria, el Magnificat, que hem escoltat, és la resposta
agraïda i plena de joia de Maria; i ens deixa entreveure la nostra vida. Que
sigui sempre el nostre cant d’acció de gràcies, sobretot avui.
Malgrat que som criatures mortals, com l’herba del camp que avui hi és i
demà se seca, malgrat la nostra petitesa... som salvats per Déu. L’únic que té
a les mans la vida i la mort.
Com Maria podem ben dir “El Senyor ha fet en mi meravelles”. “Maria és
model d’esperança certa per al poble que camina”. El pas de la mort a la vida
assolit per Jesús ressuscitat, i anticipat en Maria, ens parla del nostre demà,
quan gaudirem “d’un cel nou i una terra nova”.
Som, com Maria, també objecte de l’amor de Déu, i ho som sempre, en la
vida i en la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada