La pràctica humil en la relació amb Déu ens porta al Nou Testament, on sobresurt més el sentiment d’amor que el sentiment de temor.
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre de la Saviesa (Sv 9,13-18)
|
Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot
descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són
insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon
afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit,
capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si
ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç
de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què
desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu
enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins
dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre
grat, i la saviesa els salva.
|
Lectura de
la carta de sant Pau a Filèmon (Flm 9b-10.12-17)
|
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per
causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que
l’he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te’l retorno com si t’enviés
el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat
perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli,
però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat
obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap
si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris
per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho
és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament
com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns
mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 14,25-3)
|
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell
es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare
i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i
tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu
per venir amb mi, no pot ser deixeble meu. »Suposem que algú de vosaltres vol
construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per
veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els
fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a
burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot
acabar.” Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a
deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint
mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a
negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no
renuncia a tot el que té.»
|
Homilia:
Avui podríem
centrar la homilia en la humilitat, en la senzillesa. Déu, que és poderós,
revela els seus secrets als senzills, als humils. “Tothom que s’enalteix serà
humiliat, però el que s’humilia serà enaltit”.
Les tres
vessants de la relació de la persona: amb Déu, amb els altres i amb un mateix,
poden ser una font de saviesa. Cal, però, que ens fixem en com es produeix
aquesta relació. No és el mateix una relació des de l’amor que una relació des
del temor. La pràctica humil en la relació amb Déu ens porta al Nou Testament,
on sobresurt més el sentiment d’amor que el sentiment de temor. Tots sabem
quina és l’actitud que plau a Déu.
L’humil no
busca comparar-se amb ningú, no busca competir; coneix i accepta la seva
realitat. Per això diem que la humilitat és la veritat.
En aquest
evangeli la humilitat és saber que el lloc que ens toca és el nostre lloc. Si
som convidats al banquet de Jesús és per la seva generositat, per la seva
misericòrdia; no pas pel que valem nosaltres. Som aquells que no tenim mitjans
per retornar l’amor que rebem. Déu sempre serà molt més generós que nosaltres.
Nosaltres convidem aquells que ens convidaran. Si som persones senzilles ens
importarà ben poc el lloc que ens ha tocat.
Jesús, avui,
no només descriu el que passa, va més enllà, va més a fons; en una paraula:
busca on és la veritable felicitat.
La pràctica
humil en la relació amb Déu hauria de portar a l’experiència del Nou Testament,
on sobresurt més el sentiment d’amor que el sentiment de temor.
Davant Déu
reconeixem la nostra petitesa, però per aquí va el cant del Magnificat de la
Mare de Déu. Però en el cant del Magnificat hi ha agraïment pels dons de Déu.
L´humil
confia en Déu i sap transmetre aquesta confiança. Creu en Ell perquè sap que
Déu confia amb ell mateix, i no tan per les seves forces, per les seves
qualitats. L’humil s’acull a ell mateix com Déu l’acull.
Ser humil,
acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que són al darrer lloc,
porta a acceptar a aquells que Déu accepta, aquells que Déu estima. Com diu la
carta als hebreus: “Us heu acostat a la ciutat del Déu viu, a l’aplec festiu
dels inscrits com a ciutadans dels cel, us heu acostat a Déu”.
Allò que
sembla només bona educació, a vegades és també Evangeli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada