Ser humil, acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són els darrers és trobar els camins de Déu. És la creu la que portarà a la Resurrecció.
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre de Jesús, fill de Sira [Sir 3,19-21.30-31 (gr. 17-18.20.28-29)]
|
Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et
veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament. Com més gran ets més humil
has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement
poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no
té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats
comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir
parlar amb seny.
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 12,18-19.22-24a)
|
Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella
muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra
nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava
aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no
continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la
ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec
festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu,
jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús,
el mitjancer de la nova aliança.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 14,1a.7-14)
|
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un
dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els
convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan
algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi
hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat
a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc
darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc
darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.”
Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui
s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.» Després digué
al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els
teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics.
Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat,
quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de
tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà
quan ressuscitaran els justos.»
|
Homilia:
Avui podem
centrar la reflexió de l’Evangeli en la humilitat.
Déu, que és
poderós, revela els seus secrets als humils. “Tothom que s’enalteix serà
humiliat, però el que s’humilia serà enaltit”.
Les tres
vessants de la relació de la persona amb Déu, amb els altres i amb un mateix
poden ser una font de saviesa. Respecte Déu, no és el mateix una relació des de
l’amor que una relació des del temor. Tots sabem quina és l’actitud que plau a
Déu.
L’humil no
busca mai comparar-se amb ningú, ni busca competir; coneix la seva realitat.
Sap que Déu l’estima i ja en té prou. Per això la humilitat és la veritat.
L’humil confia en Déu perquè té la seguretat que l’estima.
En aquest
evangeli la humilitat se situa en saber que el lloc el decideix el que convida.
Tots sabem quina és l’actitud que plau a Déu. L’humil no es compara amb ningú;
no busca competir amb ningú; sap i accepta la realitat tal com és.
La paràbola
d’avui transcorre no en una àpat corrent, sinó que hi ha una accent especial.
És un àpat de noces, una celebració de l’amor.
Si som
convidats a l’àpat de Jesús és per la seva generositat, no pels nostres mèrits.
Mai farem prou mèrit per participar de dret a l’Eucaristia. Així ho diem:
“Senyor, no sóc digne...”. Potser ens podríem preguntar si ser convidats és un
privilegi o un do.
L’honorable
per a Jesús és aquell que es fa digne de ser honorat. Allò que podien semblar
normes de bona educació es converteixen en camins de vida. Ser humil,
acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són els darrers
és trobar els camins de Déu. És la creu la que portarà a la Resurrecció. La
carta als cristians hebreus en ho ha dit: “Us heu acostat a la ciutat del Déu
viu, a l’aplec festiu dels sants”.
Ser humil, acceptar
el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són al darrer lloc és la
porta per trobar Déu, el Déu de Betlem, el Déu de la creu, el nostre Déu.
“Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el que s’humilia serà enaltit”. I
això ens ho diu aquell que nasqué en un estable a Betlem i morí a Jerusalem en una
creu.
L’Evangeli és
només Evangeli quan allò que predica es fa. És així com el nostre banquet de l’Eucaristia
serà una autèntica festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada