El nostre Déu no sap de primers i darrers.
S’alegra que a casa seva hi hagi lloc per a tothom!
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 66,18–21)
|
Això diu el Senyor: «Jo conec les obres dels
homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les
nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran la meva glòria, i
faré un prodigi enmig d’ells. Després enviaré alguns dels supervivents a les
altres nacions, a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan,
a les illes llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist
mai la meva glòria, i anunciaran la meva glòria entre les nacions. I de totes
les nacions portaran els vostres germans com una ofrena al Senyor. Els
portaran a cavall, en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en
dromedaris, fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor. Els
presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs la seva ofrena en
el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d’entre ells per fer-ne
sacerdots o levites.»
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 12,5-7.11-13)
|
Germans, heu oblidat les paraules encoratjadores
que l’Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció
que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta
aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix.» És per a la
nostra correcció, que sofrim: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi
ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que
porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest
entrenament en cullen en pau el fruit d’una vida honrada. Per això enfortiu
les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí
per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó
que es posi bé.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 13,22-30)
|
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a
Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor,
són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Correu, mireu d’entrar per la
porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.
»Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant
començareu a trucar i direu: “Senyor obriu-nos.” Ell us respondrà: “No sé
d’on sou.” Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i
ensenyàveu pels nostres carrers.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de
mi, tots vosaltres que obràveu el mal.” »Allà hi haurà els plors i el cruixir
de dents quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el
regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent
d’orient i d’occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el regne de
Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els
qui llavors seran darrers.»
|
Homilia:
El missatge
de Jesús no és només per a uns escollits. És per a tothom: “Vindrà gent
d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el regne de
Déu”. Però cal ser conscient que per entrar al Regne s’ha de passar per la
porta estreta; i no tothom és capaç de passar-hi. Això no vol dir que tot ha de
ser fàcil. Al llarg de la vida aprendrem del dolor i de la contrarietat.
La primera
lectura d’avui proclama el designi salvador de Déu. El profeta parla de reunir
gent de totes les nacions. El veritable Déu només pot ser un Déu de tots. Però
l’experiència ens diu que encara hi ha homes i pobles que es creuen tenir
l’exclusiva de Déu. També, a vegades, apareixen actituds que volen imposar la
seva fe per la força. En aquest sentit podem recordar com Jaume i Joan van
tenir l’atreviment de demanar que baixés foc del cel per a aquells que no
havien escoltat la Paraula. Així no ha d’estranyar la seva pregunta: “Són pocs
els que se salven?”.
Els que són
enviats no hi van en nom propi, hi van en nom de Jesús. És Ell qui els envia! I
la generositat de Déu també hi ha d’anar a l’afegida l’exigència de la resposta
personal. No ens diu que aquesta resposta sigui fàcil. Aquest treball personal
té moltes cares. No es tracta només de fer; es tracta sobretot de ser.
Un pot dir que creu en els valor cristians, però convé traduir-los a la vida
pràctica. Ho diu l’Evangeli. Potser moltes vegades hem tingut l’oportunitat
d’un seguiment més generós... i hem fet el sord.
Jesús ens mostra
el rostre misericordiós de Déu. I això no vol dir que Déu fa rebaixes, que
tanca els ulls, que diu tot està bé! La misericòrdia de Déu pretén que
connectem amb el seu amor, que no ens pot deixar com abans, ens transforma! La
seva proposta no deixa les coses iguals.
“Vindran
gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el
regne de Déu”. Nosaltres no controlem els camins del Regne. I mira que ho hem
intentat moltes vegades: Aquell s’ho mereix, o aquell no s’ho mereix; aquest
és dels nostres, per tant aquest és dels bons; aquell no és dels nostres, per
tant aquest és dels dolents. Déu no posa etiquetes.
El Déu de la
misericòrdia no fa rebaixes, estima sempre i té la porta oberta. Trenquem les
etiquetes que fem de cada persona i que sembla que ens donen una certa tranquil·litat;
així sabem de qui hem de fer cas i de qui no.
El nostre Déu no sap de primers i darrers.
S’alegra que a casa seva hi hagi lloc per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada