No hi ha res més important que estar amb el Senyor
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 18,1-10a)
|
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a
l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del
dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així
que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà,
inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre
favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent.
Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de
l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres
forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.»
Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.» Abraham entrà de pressa
a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca,
pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell
tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era
a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al
costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li
preguntaren: «On és Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la
tenda.» Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa,
haurà tingut un fill.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,24-28)
|
Germans, ara estic content de patir per
vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als
sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo sóc
servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en
vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que
existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que
ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i
la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són
jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que
ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer
distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de
la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,38-42)
|
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i
l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria,
asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava
molt atrafagada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no
us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us
plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i
neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que
Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»
|
Homilia:
La primera
lectura d’avui, el llibre del Gènesi, ens introdueix en el que serà el tema
principal després a l’evangeli.
Abraham, en
el moment de calor, troba tres homes aturats davant de la seva tenda, i en cap
moment dubta d’atendre’ls oferint aigua, per a que es puguin refrescar, i
l’ombra de l’alzina, per a que reposin i
aliment, per refer les seves forces. Com Marta, es deixen tota mena de detalls
per obsequiar els seus convidats. Un cop Abraham acull els seus convidats,
aquests li fan l’anunci que més desitjava a la seva vida: “L’any que ve Sara
tindrà un fill”.
A l’evangeli
d’avui dues dones reben el Senyor a casa seva, Marta i Maria. Marta es preocupa
per atendre el Senyor; i ho fa segurament com ho faríem nosaltres si vingués a
casa nostra. També nosaltres estaríem neguitosos. A Marta li sap greu, però,
l’actitud de Maria: no l’ajuda!
Sovint amb
aquest evangeli hem lloat l’actitud de Maria i hem deixat de banda l’actitud de
Marta. Però és bonic veure com aquella dona atén el Senyor i es desviu per obsequiar-lo.
Aquest evangeli
ve preparat per la primera lectura que ens descriu també un escena entranyable:
l’hospitalitat d’Abraham amb tres desconeguts que arriben a la porta de casa
seva. Aquests textos ens donen una lliçó: ens conviden a practicar
l’hospitalitat; sense oblidar les paraules de Jesús: “Tot allò que feu a un
d’aquest, m’ho feu a mi”.
A l’evangeli
se’ns diu que entre les dues germanes Maria ha triat la millor part perquè
acull el Senyor, no a casa seva, sinó en el seu cor. Gaudeix de la seva
presència i l’escolta. Marta es preocupa d’atendre el Senyor, però les seves
atencions fan que perdi tot allò que és més important.
Aquest
evangeli també ens ensenya a parar i a contemplar el Senyor. A deixar-nos de
tantes coses que ens atabalen, coses que fem importants i potser no ho són tant.
No hi ha res més important que estar amb el Senyor. Això vol dir que, si
més no, la missa, ni que sigui a vegades potser una mica llarga... no ens
queixem; és l’hora d’estar amb el Senyor!
Quantes
vegades volem sentir la paraula del Senyor en la nostra vida però no l’escoltem
perquè tenim altres coses? Anem atabalats (hi ha tantes coses a fer!),
no tenim temps. És cert, acollim el Senyor, però que la missa no s’allargui
massa que després hem d’anar a... Hem de fer tantes coses; vés si no tindrem
temps! Com si la missa fos perdre el temps.
Marta i
Maria, avui, ens ensenyen d’una manera molt senzilla, però molt important, com
ha de ser la nostra relació amb el Senyor: acollir-lo i contemplar-lo. Totes
dues actituds són importants, totes dues depenen l’una de l’altra. La millor
part, la que va triar Maria, mai no ens serà pressa. És tan fàcil que l’actitud
de servir ens prengui l’actitud de contemplar, de gaudir contemplant. Una ens
ha de portar a l’altra. Si sabem triar hi ha temps per a tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada