diumenge, 10 de juliol del 2016

Lectures i homilia del diumenge 15 de durant l’any

Els “altres” són tots aquells que tenen necessitat d’una ajuda. Només voldria que tots els que ens trobem a la vora del camí, desvalguts, trobéssim sempre un bon samarità.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14)
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20)
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37)
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»
Homilia:
“Què he de fer per tenir la vida eterna?”. Bona pregunta... i millor resposta: “Estima el Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima i estima els altres com a tu mateix”. La segona pregunta del mestre de la Llei es desprèn de la primera. Però encara hi ha una altra pregunta: “I per a mi, qui són els altres?”.

Segurament que per a tots queda ben clar que per obtenir la vida eterna cal creure en Déu. Però saber qui són els “altres” ja és una altra cosa, és més difícil! Sovint pensem que els de la família, els amics... però l’Evangeli va més enllà.

Jesús respon al mestre de la Llei amb una paràbola, la del Bon Samarità. Tots la coneixem! Per entendre-la bé cal recordar que existia una gran enemistat entre jueus i samaritans, i és justament (vés per on!) un samarità que ajuda a aquell home apallissat per uns lladres. No ho fan, justament, ni el sacerdot ni el levita que havien passat per aquell mateix lloc, passen de llarg. El samarità li embena les ferides, li ofereix la seva cavalcadura i paga a l’hostaler per a que en tingui cura.

L’Evangeli ens ho deixa molt clar: els “altres” són tots aquells que tenen necessitat d’una ajuda. Segurament coneixem persones que necessiten el nostre ajut per les quals ningú s’hi interessa. Es tracta d’estar atent a la vida dels altres. Jesús avui ens convida a ser bons samaritans.

En quin personatge de la paràbola d’avui ens veiem retratats? Com hauríem d’actuar en aquesta situació? Som dels que passen de llarg? Som dels que diuen és problema seu? O és que tenim coses molt més importants per fer?

El mestre de la Llei diu qui ha estat el proïsme del qui ha caigut en mans dels lladres: el qui es va compadir d’ell. Jesús diu: “Doncs tu vés i fes igual”.

Jesús és el bon samarità. Només voldria que tots els que ens trobem a la vora del camí, desvalguts, trobéssim sempre un bon samarità. El bon samarità sempre és Jesús, com ho diem en el prefaci de la missa: “Ve a trobar a tots aquells que sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança”. Ell és el nostre model per practicar la misericòrdia. Només voldria que tots el qui sofreixen en el cos o en l’esperit trobin un bon samarità.

Que aquest diumenge, amb aquesta lectura tan clara de l’Evangeli, aprenguem a ser imatge d’aquest Jesús, a ser uns bons samaritans, perquè de persones desvalgudes en tenim, i a vegades ben a prop.


Jesucrist sempre serà el bon samarità, aquell que es farà càrrec de les nostres febleses... i sort en tenim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada