Els “altres” són tots aquells que tenen necessitat d’una ajuda. Només voldria que tots els que ens trobem a la vora del camí, desvalguts, trobéssim sempre un bon samarità.
Mn. A. Roquer.
Lectura
del llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14)
|
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el
Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en
el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el
cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a
tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç
de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem
practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç
de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem
practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les
tens als llavis, les tens al cor.»
|
Lectura
de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20)
|
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat
abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant
les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons,
sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha
destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a
ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la
primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el
primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per
ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi
ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
|
Lectura
de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37)
|
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar
Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir
l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei?
Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el
cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima
els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i
viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui
són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó
i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren
deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el
veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà
al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per
aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les
ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia
cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava,
donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo
torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et
sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en
mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li
digué: «Doncs tu fes igual.»
|
Homilia:
“Què he de
fer per tenir la vida eterna?”. Bona pregunta... i millor resposta: “Estima el
Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima i estima els altres com a tu mateix”.
La segona pregunta del mestre de la Llei es desprèn de la primera. Però encara
hi ha una altra pregunta: “I per a mi, qui són els altres?”.
Segurament
que per a tots queda ben clar que per obtenir la vida eterna cal creure en Déu.
Però saber qui són els “altres” ja és una altra cosa, és més difícil! Sovint
pensem que els de la família, els amics... però l’Evangeli va més enllà.
Jesús respon
al mestre de la Llei amb una paràbola, la del Bon Samarità. Tots la coneixem!
Per entendre-la bé cal recordar que existia una gran enemistat entre jueus i
samaritans, i és justament (vés per on!) un samarità que ajuda a aquell home
apallissat per uns lladres. No ho fan, justament, ni el sacerdot ni el levita
que havien passat per aquell mateix lloc, passen de llarg. El samarità li
embena les ferides, li ofereix la seva cavalcadura i paga a l’hostaler per a
que en tingui cura.
L’Evangeli
ens ho deixa molt clar: els “altres” són tots aquells que tenen necessitat
d’una ajuda. Segurament coneixem persones que necessiten el nostre ajut per
les quals ningú s’hi interessa. Es tracta d’estar atent a la vida dels altres.
Jesús avui ens convida a ser bons samaritans.
En quin
personatge de la paràbola d’avui ens veiem retratats? Com hauríem d’actuar en
aquesta situació? Som dels que passen de llarg? Som dels que diuen és
problema seu? O és que tenim coses molt més importants per fer?
El mestre de
la Llei diu qui ha estat el proïsme del qui ha caigut en mans dels lladres: el
qui es va compadir d’ell. Jesús diu: “Doncs tu vés i fes igual”.
Jesús és el
bon samarità. Només voldria que tots els que ens trobem a la vora del camí,
desvalguts, trobéssim sempre un bon samarità. El bon samarità sempre és
Jesús, com ho diem en el prefaci de la missa: “Ve a trobar a tots aquells que
sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol
i el vi de l’esperança”. Ell és el nostre model per practicar la misericòrdia. Només
voldria que tots el qui sofreixen en el cos o en l’esperit trobin un bon
samarità.
Que aquest
diumenge, amb aquesta lectura tan clara de l’Evangeli, aprenguem a ser imatge
d’aquest Jesús, a ser uns bons samaritans, perquè de persones desvalgudes en
tenim, i a vegades ben a prop.
Jesucrist
sempre serà el bon samarità, aquell que es farà càrrec de les nostres
febleses... i sort en tenim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada