Sobre el coronavirus

Que les lectures d’avui ens ajudin a aprofundir en la nostra vida de pregària.

Que el Parenostre no sigui una rutina. Que sigui una vida.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,20-32)

En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.» Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.» Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.» Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.» Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12-14)

Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 11,1-13)

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.» Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

Homilia:

Aquest diumenge les lectures ens ensenyen la importància de la pregària en la nostra relació amb el Pare del cel. Abraham ens porta a ser uns bons negociadors davant de Déu. L’evangeli ens ensenya l’oració del Parenostre. L’oració és fonamental en la nostra vida cristiana. Per això avui és un bon dia per examinar com és la nostra pregària. Ben segur que ens queda molt de camí a recórrer.

El Parenostre és la pregària més important que tenim els cristians. Ens el gravaran en el nostre ADN cristià, des del dia del nostre baptisme. Ho és perquè ens la ha ensenyada el mateix Jesús. La van resar per nosaltres els nostres pares i padrins el dia del nostre baptisme. És la pregària que ens acompanya tota la vida, en el moments d’alegria i en els moments de tristor.

Però, potser justament perquè la sabem tant de memòria, no ens n’adonem prou d’allò que diem. “Pare, que sigui honorat el vostre nom”. Allò més important que ens fa Jesús és poder anomenar a Déu “Pare”. D’aquesta manera Ell apropa Déu als homes, i els homes a Déu. Ens permet tenir una relació cordial i propera.

“Que vingui el vostre Regne”; demanem que el regne de Déu es faci realitat en el nostre món, en la nostra vida.

“Doneu-nos el pa de cada dia”. És Ell qui condueix la nostra vida. És Ell qui ens dóna allò que realment necessitem. Demanem el pa de cada dia per a tots nosaltres i per a tots aquells que potser ni això tenen.

“Perdoneu les nostres culpes”. El Parenostre ens ha de fer humils i ens ha de fer reconèixer la nostra condició de pecadors. Cada vegada que el resem demanem a Déu que ens perdoni. Això és un reconeixement de la nostra condició de pecadors. Però no ho oblidem: afegim “Així com nosaltres perdonem...”. No podem demanar ser perdonats si nosaltres no perdonem. La nostra vida és un camí i ens queda encara molt per caminar. No podem demanar un perdó que nosaltres no donem.

El Parenostre ens compromet. Demanem no caure a la temptació, no apartar-nos de l’amor de Déu.

Tantes peticions en una sola oració. I encara ens queda molt de camí per recórrer.

“La pregària -ens dirà santa Teresa- és una manera de parlar d’amistat amb aquell que sabem que ens estima”.

HI ha moltes maneres de pregar. Pregar no és només recitar unes fórmules apreses de memòria. També resem quan escoltem Déu. La primera lectura ens ha ofert un model d’oració; Abraham parla amb Déu i és un bon model d’oració.

De les lectures d’avui es desprèn tres característiques de l’oració: resar amb confiança, resar per intercedir, resar per no defallir.

Tantes peticions i encara ens queda molt de camí per fer.

Que les lectures d’avui ens ajudin a aprofundir en la nostra vida de pregària. Que el Parenostre no sigui una rutina. Que sigui una vida.