Lectures i homilia del diumenge 5 de Pasqua.

Mirant Jesús descobrim que l’amor és acció.

I si el nostre amor és com el seu no tingueu por:

l’amor és engendrador d’amor.

Doncs estimar és donar per rebre.

Mn. A. Roquer.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31)

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

Homilia:

Som a la meitat del temps pasqual... i no és fàcil mantenir el ritme de la Pasqua amb tota l’alegria que suposa. L’al·legoria del cep i les sarments ens pot ajudar a prendre consciència del fruit de la nova vida de batejats. “La glòria del meu pare -diu Jesús- és que vosaltres doneu fruit i sigueu deixebles meus”.

Avui, prenem consciència que el Baptisme que hem rebut té un efecte principal: la unió amb el Ressuscitat dóna fruit; està units amb Ell ens porta a donar fruit.

Podríem entendre que el fet d’estar units a Ell és pura obediència, o sigui una doctrina que nosaltres obeïm. I és més, és molt més! És a Ell a qui estem units, a la seva persona, a la seva vida. Ell s’uneix a nosaltres i la seva vida és la nostra vida. I les redoltes tenen la vida del cep. El fruit que donarem seran el seus fruits. No ens demana estar subjectes a un pensament determinat, o a una persona, o a un estil concret de vida. Aquesta al·legoria del cep i les sarments en ve a dir això. No demana als cristians que siguem persones més o menys actives, que fem coses.

Potser estem acostumats a valorar tot allò que dóna una eficàcia, en funció dels resultats de la producció. És un criteri econòmic. No és pas aquest cl criteri de Jesús quan parla de “donar fruit”. I els fruits que podem donar no són mesurables. Nosaltres moltes vegades ni els veiem, però hi són. Com es pot mesurar el valor de la creu de Jesús amb criteris de mercat? L’amor té una altra mesura, que és no-tenir-mesura. Som a la Pasqua. És la Resurrecció la que permet valorar adequadament la mort de Jesús.

Al Llibre dels Fets dels Apòstols ens trobem amb sant Pau que s’incorpora a la Comunitat. La seva vida ha canviat radicalment per la seva unió a Jesús ressuscitat.

La celebració dominical no és un balneari de repòs, on ens hi trobem bé, on netegem la nostra consciència. És més. “Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat”. I això només es pot fer si estem units a Ell. Com les sarments si estan unides al cep donen o no donen fruit. Que si donen fruit és per això, perquè hi ha un cep.

Estar amb Jesús vol dir comunió amb Ell, relació d’intimitat. És el que diu sant Pau: “És Crist que viu en mi”. És al cep que les sarments hi troben la saba, que les fa viure i els dóna força i fruit.

La força de la nostra vida no és fora de nosaltres. No és ni en la Llei, ni en el compromís, ni en la seva força on radica la nostra força. Sense saba no hi ha fruit.

Com estimar és anar sempre més enllà d’una solidaritat i l’amor sempre supera tots els càlculs. “Preneu i mengeu.. Preneu i beveu...”. Déu se’ns dóna. I en la creu descobrim fins on ha arribat aquest amor. Com el raïm trepitjat per poder donar vida.

Mirant Jesús descobrim que l’amor és acció. I si el nostre amor és com el seu no tingueu por: l’amor és engendrador d’amor. Doncs estimar és donar per rebre. Bona gana.