Lectures i homilia del diumenge 4t de Pasqua.

És el Ressuscitat el que té una relació particular

i personal amb cada un de nosaltres.

Mn. A. Roquer 

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Homilia:

A partir d’aquest diumenge del temps de Pasqua és l’evangeli de Joan el que ens acompanya. Avui ens ha parlat de Jesús, ho acabem de sentir, com a Bon Pastor.

L’Evangeli ens presenta el Ressuscitat com el pastor bo, el que té una relació particular amb cada un de nosaltres, el que va al davant i és el guia, el que dóna la vida pels seus, el que no fuig quan veu el llop, el que ens porta a bons pasturatges. Quan ens reunim aquí cada diumenge és Ell que ens presideix, és Ell que ens alimenta amb la seva paraula i amb el seu cos. El ministeri del prevere és fer que sigui present aquesta realitat del Ressuscitat. Quan escoltem la seva paraula és Ell que ens parla, és a Ell a qui escoltem. Quan combreguem és Ell qui ens dóna el seu propi cos com aliment, aliment per a la vida eterna.

Aquest evangeli del Bon Pastor que acabem d’escoltar no ens hauria de dur a pensar només en aquell que presideix la celebració dominical. L’autoritat la veiem massa sovint com un poder, i ens costa de veure-la com el que és: un servei.

Sortirem d’aquí, i potser comentarem alguna cosa que aquí hem escoltat. Però és que allò que ens interessa com a batejats és si seguim o no seguim les indicacions de Jesús com a Bon Pastor. Ell, i només Ell, és el que ens guia; només Ell ha donat la vida per nosaltres. Com ho fa el pastor, el pastor de veritat. És el Ressuscitat el que té una relació particular i personal amb cada un de nosaltres. És el que ens va al davant.

Per contrast, també ens presenta quina és la relació dels deixebles amb aquest Pastor. Quan ens reunim és Jesús que ens presideix. El ministeri del prevere és per fer present sagramentalment aquesta realitat. Quan escoltem la Paraula de Déu és la Paraula de Déu que escoltem. I no es tracta de si m’agrada o no m’agrada, si ja la sé o no la sé; sinó si em diu alguna cosa. Quan mengem el pa de l’Eucaristia és el seu cos que mengem; quan ens reunim és el Senyor qui ens ha reunit, per això la paraula de salutació sempre és “Que el Senyor sigui amb nosaltres”.

Hi ha una relació íntima que relliga el pastor i les ovelles. “Reconec les meves ovelles i elles em coneixen a mi”. És ell, Jesús, el Pastor Bo, qui al final ens envia, després de ser aliment, a donar testimoni d’això que aquí hem viscut. Som enviats per Ell a portar la pau que aquí rebem; a proclamar, amb la nostra vida, allò que aquí vivim. És Ell, el Bon Pastor, qui ens mena on hi ha els bons pasturatges que de veritat són aliment de la nostra veritable vida.

La salvació no es troba enlloc més que en Jesucrist. Ara asseguts a la seva taula, convidats a la seva taula, alimentats amb el seu pa, reviurem l’experiència de vida de veritat que es fa present cada diumenge i en la nostra vida.