Veiem quina és la intenció de la paràbola: allò que ens justifica davant Déu no és d’on procedim, qui som, ni l’estat social, ni raça, sinó ser cridats i acollits per Déu.
Mn. A.
Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 25,6-9)
|
En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers
prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis,
de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer
en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que
amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,12-14.19-20)
|
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure
igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a
tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a
tot, gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me,
ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats
d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre,
sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,1-14)
|
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra
paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne
del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus
homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià
d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet
matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no
en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres
agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això,
s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i
incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de
casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les
sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren,
i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí
de convidats.
»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»] |
Homilia:
A vegades,
després d’escoltar certs fragments de l’Evangeli, penses: no cal fer-ne cap
comentari! Com el d’avui, és claríssim! O no? La història de la salvació
comporta, a vegades, per un cantó una història de perdició.
Als
cristians de la comunitat de Mateu, la lectura de la paràbola d’avui els
recordava com s’havia acomplert això en Jesús de Natzaret. Aquesta paràbola va
ser molt popular entre els primers cristians.
Jesús era
molt realista. Ell sabia que la invitació podia ser rebutjada i no s’estalvia
d’invitar. Uns no hi volen anar, d’altres no en fan ni cas, d’altres responen
de manera hostil i violenta. Els dirigents d’Israel estan molt segurs de les
seves creences i de la perfecció de les seves pràctiques religioses. Déu,
per tant, ha d’estar content; més encara, els ha d’estar agraït. Prevalen
els seus interessos personals per damunt dels interessos de Déu. No entenen el
Déu de l’amor gratuït. Si complim els manaments, Déu ha d’estar satisfet, Déu
ens ha d’elogiar.
I Déu, el
pare de la paraula, ha de canviar d’estratègia, ja que el banquet està
preparat. Aleshores s’adreçarà als pobres i als desgraciats... És que Déu té
cada cosa! Anirà a la sortida dels camins. Certament els camins de Déu avancen
per tortuositats inesperades, sorprenents, fins i tot a vegades escandaloses.
La crida de Déu és gratuïta: que vinguin tots, bons i dolents. Demana, això sí,
el vestit de festa; demana la fe, potser una fe molt incipient. Veiem quina
és la intenció de la paràbola: allò que ens justifica davant Déu no és d’on
procedim, qui som, ni l’estat social, ni raça, sinó ser cridats i acollits per
Déu.
Vés per on!
A la primera intenció, els que semblen més propers resulta que són els que són
més lluny. No es mereixien la invitació. I les portes s’obren per a tothom. Ja
ho havia dit el profeta: “Prepararà un banquet per a tots els pobles i tots hi
seran convidats”. Una oportunitat única: el Senyor eixugarà les llàgrimes de
tots els homes. És el banquet de l’amor de Déu. Però els primers convidats no
se’l mereixien. Ara som nosaltres els convidats!
Havia de
portar a tots els pobles aquest amor de Déu. I Déu ha canviat d’estratègia ja
que el banquet és a punt. Davant del rebuig i de l’excusa de mal pagador
s’obrirà a tots aquells que, sense ni saber-ho, ni pensar-ho, són els nous
elegits. Déu havia promès una aliança... i Déu compleix allò que ha promès.
Quantes
vegades el projecte de Déu avança per camins inesperats, tortuosos,
imprevistos, sorprenents. Com cada celebració de l’Eucaristia, les portes del
banquet s’han obert avui per a tots nosaltres. Agraïm la generositat, la immerescuda
generositat d’aquesta invitació; i celebrem... vestits, això sí, en senyal de
festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada