La qüestió del rebuig de Déu és una qüestió totalment actual que ens interroga sempre a tots nosaltres.
Mn. A.
Roquer.
|
Lectura
del llibre d’Isaïes (Is 5,1-7)
|
|
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat
a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La
cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una
torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria
bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de
Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia
fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo
n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li
trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que
el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran,
hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure
la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. |
|
Lectura
de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)
|
|
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió
acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions
amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem
entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable,
just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu
allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist
en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
|
|
Lectura
de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)
|
|
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i
als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà
una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de
guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan
s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els
fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un
altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més
homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el
seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en
veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I
l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo
de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar
aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al
temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu
l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us
dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»
|
Homilia:
Aquesta paràbola que acabem de sentir “dels
vinyaters homicides” és, sens dubte, una de les paràboles més dures de Jesús,
pronunciada arrel del comportament dels dirigents religiosos del seu poble; la
seva actuació és sinistra i, a l’hora, és real. La història de la salvació és,
per un altre cantó, la història de la perdició.
Als cristians de la comunitat de Mateu la
lectura d’aquesta paràbola els recordava com s’havia acomplert en Jesús allò
que havia dit: “L’agafaren, el tragueren fora de la vinya i el van matar”. Això
els sonava a “Se l’endugueren fora de la ciutat de Jerusalem per crucificar-lo”.
Fins avui ens interpel·la a tots nosaltres: la
qüestió del rebuig de Déu és una qüestió sempre actual! No és el mateix
escoltar l’Evangeli cada diumenge que dur-lo a la pràctica. L’Evangeli ens
mostra de nou la gran misericòrdia de Déu que sobrepassa tot el que podem
entendre i imaginar.
L’Església és ara el nou poble de Déu. El
poble que ha rebut la vinya per fer que doni fruït, que per això és una vinya.
Aquest nou poble que som nosaltres és tractat perfectament a la pregària
eucarística de reconciliació. Ja que continuem tractant-lo amb l’aliança del
poble de Déu, Ell no es desdiu del seu amor per nosaltres; encara que allò que
cull són “raïms agres”, i això massa vegades; i es repeteix cada any el
Divendres Sant al cantar els improperis amb aquella pregunta: “Que més havia de
fer per tu que no hagi fet, poble meu?”
La
qüestió del rebuig de Déu és una qüestió totalment actual que ens interroga sempre
a tots nosaltres. No és el mateix viure segons l’amor
en que hem estat objecte, i que és la veritat, el respecte, l’ajut amable com
ens ha dit sant Pau.
El regne de Déu és el poble que dóna fruït. Si
nosaltres no responem a les esperances que hi ha posat Déu, que té dret a
esperar fruït de nosaltres, Déu obrirà nous camins, buscarà un altre poble que
doni fruït. El poble de Déu és el poble que dóna fruït; l’Església és la vinya
del Senyor; i del cep d’una vinya, el que Déu té dret a esperar és que doni raïms.
Amor
amb amor es paga. Que la nostra resposta sigui avui la del salm d’aquest
diumenge: “No ens apartarem mai de Vós, guardeu-nos Vós la vida per a que
invoquem el vostre nom”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada