Lectures i homilia del diumenge XV de durant l’any

Déu actua sempre independentment de nosaltres.

Déu ens ofereix la seva paraula; tot depèn d’on cau!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,10-11)

Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,18-23)

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,1-23)

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. »Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. »La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. »La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. »La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

Homilia:

Avui no caldria fer homilia perquè l’explicació de la Paraula ja l’ha fet Jesús mateix.

Avui hem començat a llegir aquest capítol 13 de l’evangeli de Mateu anomenat, ben anomenat, capítol de les paràboles. Jesús parla amb paràboles. És un recurs literari molt suggeridor. Amb imatges populars, preses de la vida real de cada dia, explica el nucli central del què significa la Paraula de Déu; la realitat d’aquest regne de Déu el fa entenedor per a tothom; no és privilegi d’uns intel·lectuals superdotats, és un do per a tothom.

“El sembrador va sortir a sembrar...”. Jesús compara l’actuació de Déu amb un sembrador. El sembrador més enllà de la qualitat de la terra, més enllà de si plourà o no plourà, més enllà de tota circumstància externa que no depèn d’ell... ell escampa la llavor. Déu actua sempre independentment de nosaltres. Déu ens ofereix la seva paraula; tot depèn d’on cau!

“Una part de llavor caigué... Una altra caigué en... I la darrera donar fruit”. O sigui aquell gra, mai tan ben dit, va granar. Si donarà fruit o no en donarà no depèn només de la llavor, depèn també de nosaltres. Cadascú de nosaltres s’ha de preguntar: Qui són els ocells? Què són les pedres o els cards? Cadascú de nosaltres és responsable d’allò que escolta. La força de la llavor la podem esterilitzar. La paràbola s’entén molt bé, però només s’entén bé si la sabem aplicar a la nostra vida. Així és com passa de ser una paràbola molt bonica, de ser una paràbola que ja sabem, a ser una paràbola eficaç, o sigui que germina, que dóna fruit.

La relació de la paràbola del sembrador amb la lectura del profeta Isaïes que hem escoltat, compara la Paraula de Déu “amb la pluja i la neu que cauen del cel, amaren i fecunden la terra”, ens fa entendre la profunditat de l’Evangeli.

No es tracta només d’escoltar la Paraula de Déu; l’escolta tothom! Es tracta sobretot de traduir-la en obres; és a dir: fer que sigui fecunda; que és la missió que normalment té tota llavor quan és sembrada: donar fruit. No tota llavor sembrada dóna fruit, molta es perd... entre pedres, entre cards o vora el camí i se la mengen els ocells.

Avui cal fer una reflexió amb tota la perspectiva. Com a camp que rep la llavor i com a sembradors cridats a sembrar bona llavor. Cal tenir present que al principi la paràbola sembla, a primer cop d’ull, la constatació d’un gran fracàs: la major part de la llavor es perd! Però ens convé tenir ben present que el fracàs no ve del que sembra, no ve de la llavor, el fracàs pot venir en tot cas del lloc on cau. Tan mateix la paràbola és un cant a l’esperança perquè continua havent-hi camps on la llavor germina i dóna fruit, el fruit que tenim dret a esperar, potser.

Quins són avui els elements que fan infructuosa la sembra? Ho explica el mateix Jesús: els interessos personals, les covardies, les pors, els desànims... I què és donar fruit? Alerta! No ens equivoquem. No fem això de donar fruit sinònim d’èxits triomfals. Donar fruit vol dir respondre positivament a la Paraula de Déu que escoltem aquí cada diumenge, que no caigui en el lloc que no pot donar fruit. No se’ns demana èxit, se’ns demana bona collita; se’ns demana el treball de sembrar, l’èxit de la collita depèn només de Déu. El sembrador sembra i espera!