Lectures i homilia del diumenge XIV de durant l’any

Doncs Jesús avui se’ns presenta com el repòs
que desitgem, com les vacances que esperem.
“Veniu a mi i jo us faré reposar”.

Mn. A. Roquer

Lectura de la profecia de Zacaries (Za 9,9-10.13,1)

El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,9.11-13)

Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,25-30)

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

Homilia:

Avui reprenem els diumenges ordinaris de durant l’any; per entendre-ho, els diumenges de color verd. Els diumenges passats corresponien un a la Trinitat, l’altre a Corpus i, a Reus, l’altre a sant Pere.

L’Evangeli d’avui forma part d’aquella acció de gràcies que Jesús adreça al Pare perquè ha revelat, diu, “als senzills els misteris del Regne”. Déu es fa conèixer a aquells que no són autosuficients.

Els que es creuen saber-ho tot i no necessiten res no tenen espai per acollir allò que Déu diu, no els cal el seu missatge; es creuen que sense Déu poden viure tranquil·lament. Els savis, en canvi, als ulls de Déu, saben escoltar la Paraula de Déu; coneixen el camí veritable de l’alegria.

Aquí, ara, hi cap una pregunta: Som senzills nosaltres? Amb els tràfecs que porta la vida diària, amb l’angoixa i els mals de cap de cada dia... doncs Jesús avui se’ns presenta com el repòs que desitgem, com les vacances que esperem. “Veniu a mi i jo us faré reposar”. Deu ser allò que hem demanat a l’oració del principi: “Doneu-nos aquella felicitat que no s’acaba”.

Qui són els que Jesús anomena “senzills” i els fa objecte de les predileccions de Déu? Ens creiem senzills només perquè no tenim molta cultura? Per què no podem fer vacances? Per què no tenim molts diners, o per què som persones tolerants? Aquestes, certament són pistes ajudar a la senzillesa, però encara no ho són. La senzillesa és una manera d’entendre la felicitat que neix del fons del cor. La senzillesa, doncs, no s’improvisa.

I així, l’Evangeli, sense autocrítica, té el perill de creure’ns que nosaltres som bons del tot. O que només nosaltres som els bons. Déu es revela als senzills perquè són aquells que estan capacitats per entendre’l i per rebre’l, conscients de necessitar aquell do Déu que ens pot portar aquella plenitud que tothom vol. I no a aquells que es consideren senzills perquè no només ho són materialment.

Hi pot haver pobres de butxaca i rics d’enveja dels que la tenen plena. Els veritables senzills, aquells a qui Jesús ofereix el seu repòs i el seu descans, i “el seu jou i la seva càrrega són lleugeres”, són els que saben ser rics en amor; aquells pels quals estimar Déu és una sort, no una càrrega feixuga, amb uns manaments que ens obliguen a complir.

Aquest diumenge coincideix, quasi bé cada any, en ple temps de vacances d’estiu per a molts. Convé parlar... convé plantejar-se el descans, que ens ofereix Jesús també, d’una manera diferent de com, potser, ens l’ofereix la societat de consum, que ens obliga a fer vacances.

Ben cert que, físicament i espiritualment, tots necessitem fer un temps de descans. I què és un descans? Només una parada en el temps de treball? Les vacances també poden ser un temps per dedicar-nos a pensar tranquil·lament, llegir, escoltar música, assaborir la riquesa de la natura, valorar les trobades familiars o amb les amics. El Bon Papa, sant Joan XXIII,  afirmava que les vacances són un temps immillorable per cuidar la unitat familiar. En una paraula, les vacances són un temps oportú per recuperar la serenor interior i ens fa capaços de valorar tot allò que ens envolta, que ho vivim constantment i, a vegades, no ho valorem prou. I viure-ho sense l’angoixa, sense l’estrès de cada dia.

Doncs, germans i germanes, bones vacances!