Lectures i homilia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau.

Pere i Pau foren encarregats de difondre i d’enfortir la fe de les seves comunitats. Cada cristià, cada comunitat, s’ha d’atrevir a fer possible que l’Evangeli arribi avui a tot arreu. I això, avui, no depèn de Pere ni de Pau, depèn de nosaltres!

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 12,1-11)

En aquells dies, el rei Herodes detingué alguns de l’Església per fer-los mal. Féu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan, i quan s’adonà que això era ben vist dels jueus, féu agafar també Pere. Eren els dies dels Àzims. El féu tancar a la presó i confià la seva guarda a quatre esquadres de soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua. Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava Déu per ell sense parar. Herodes ja anava a fer-lo comparèixer, però la nit abans, mentre Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó, tot d’una l’àngel del Senyor es presentà, i la cambra s’omplí de claror. L’àngel tocà Pere, el desvetllà i li digué: «De pressa, aixeca’t!» I les cadenes li caigueren de les mans. Li digué: «Cenyeix-te i posa’t les sandàlies.» Pere ho va fer, i l’àngel va afegir: «Pren el mantell i segueix-me.» Pere sortí a fora i el seguia, sense saber que això que l’àngel feia era de veritat; es pensava tenir una visió. Passaren la primera guàrdia, passaren la segona, i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i l’àngel el deixà. Llavors Pere, tornant en si, digué: «Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot el que el poble dels jueus esperava contra mi.»

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2 Tm 4,6-8.17-18)

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació. El Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,13-19)

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.»

Homilia:

Des dels primers segles de l’Església s’ha celebrat, tal dia com avui, la festa dels apòstols, tots dos junts, Pere i Pau. Que enguany, justament, fins i tot preval davant de la litúrgia del diumenge, i més a Reus que a sant Pere el tenim per patró.

La celebració d’avui ens pot servir per recordar, millor dit, per reviure la nostra fe; que es fonamenta no sobre una opinió personal, es fonamenta sobre la fe de Pere i de Pau. Bon fonament! Ells, fidels a la missió rebuda, anunciaren l’Evangeli a tots els pobles, i aquest Evangeli, generació rere generació, ha arribat fins a nosaltres. Així ho hem dit a l’oració del començament: “Concediu a la vostra Església de seguir sempre els ensenyaments d’aquells que la iniciaren en al fe”. I en el “Crec en un Déu...” diem cada diumenge: “Crec en l’Església, santa, catòlica i apostòlica”: dels apòstols!

També sant Pere i sant Pau són grans perquè posaren la seva vida al servei de la fe. Tots dos, homes senzills, amb les seves dificultats, amb les seves limitacions, les seves debilitats, i fins i tot els seus pecats (recordeu les negacions de Pere, i Pau que perseguia cristians) amb tot capacitats per Jesús per seguir sempre aquell que ha portat al món la Bona Nova.

En la mesura que deixem entrar Déu a la nostra vida, també nosaltres, gent senzilla, però com els apòstols podem ser grans si avancem en el nostre camí sobretot de fidelitat a Jesucrist. Com sant Pau podem ben dir: “Sé de qui m’he fiat”.

Tots els batejats formem part de l’Església. No som seguidors de Jesús de manera aïllada, ni per gust, sinó congregats per una mateixa fe tots junts. Celebrem una mateixa Eucaristia, perseverem en la mateixa predicació de la Paraula de Déu i, com diem en l’oració final, també en la partició del pa i en la doctrina dels apòstols. Una unitat que no és uniformitat sinó que permet diferències; com hi havia diferències entre Pere i Pau. Però no es recolzen aquestes uniformitats en el Pere pescador, ni en el Pere pecador, sinó en el Pere creient. El pecat hi és. En Pere, en Pau i en nosaltres. Doncs que també hi sigui la mateixa fe.

La primera lectura del llibre dels Fets dels Apòstols ens presenta Pere empresonat i alliberat pel Senyor, com a fruit de la pregària de la comunitat dels fidels. A la segona lectura, Pau en la seva carta a Timoteu, com un testament ja de l’Apòstol, fa una breu recopilació de la seva vida, conscient que ha arribat ja al final: “He lluitat el noble combat de la fe”. Finalment l’Evangeli torna a dir que Pere és el cridat a ser pedra sobre la qual es fonamenta l’Església.

Pere i Pau per les seves històries personals i per la missió que els fou confiada presenten el model de tot cristià. Pere i Pau foren encarregats de difondre i d’enfortir la fe de les seves comunitats. Doncs bé, que ho continuïn fent entre nosaltres, com recorda el papa Francesc, successor avui de Pere, en la seva successió apostòlica de joia de l’Evangeli; diu: “Cada cristià, cada comunitat, s’ha d’atrevir a fer possible que l’Evangeli arribi avui a tot arreu”. I això, avui, no depèn de Pere ni de Pau, depèn de nosaltres!