Lectures i homilia de la missa del diumenge 6 de Pasqua

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 8,5-8.14-17)

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,15-18)

Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-21)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

Homilia:

Continuem llegint el discurs de comiat de Jesús en el seu Darrer Sopar. I aquí, cada diumenge justament, les paraules de Jesús ressonen amb tota la seva força perquè aquí, cada diumenge celebrem el Darrer Sopar.

Aquestes paraules escoltades abans de la Passió eren paraules de comiat: “Me’n vaig al Pare”; però també d’esperança: “Però tornaré”. Són paraules que donen ple sentit a la nostra celebració dominical: el Senyor és aquí! És a nosaltres que el Ressuscitat s’adreça avui, és la seva paraula. I aquelles paraules (“Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”) ens donen esperança. És la nostra esperança!

Encara que les celebracions dominicals, normalment d’un temps ençà, s’aprimen en nombre d’assistents, ara que estem immersos en una greu crisi, llarga, econòmica, amb tantes conseqüències, ara que la societat camina no només al marge sinó a l’esquena de l’Església, i de Déu mateix, fa bo de sentir aquestes paraules vives que fan i mantenen l’Església, les del comiat de Jesús.

L’afirmació és ben clara: “Si m’estimeu, guardeu els meus manaments”. El cristià és aquell que estima Jesús. L’amor és l’ànim del cristià. L’amor de Jesucrist, fet de fidelitat, sobretot quan queda tan poc a esperar... nosaltres sols no ens en podem sortir; hi ha molts entrebancs, interiors i exteriors que frenen. Mentre Ell anava amb els seus pels camins de Palestina els feia costat. Però ara que se’n va, que torna al Pare, els promet un defensor: “Jo pregaré al Pare, que us donarà un Defensor que es quedarà amb vosaltres per sempre. Ell us ho farà entendre tot”. És aquest esperit que segons Pere donarà raó de la nostra esperança. El cristià no pot amagar el cap sota l’ala, ni callar per por o per covardia, ni per un fals respecte i, menys encara, per ignorància.

Saber què creiem i saber-ho dir! I no justament davant d’un tribunal que ens acusa, sinó davant les circumstàncies normals de la vida de cada dia. Sant Pere ens dóna consells pràctics. “Edifiqueu als no creients amb la vostra manera de viure”.

Ens anem apropant al final del temps de Pasqua. Després de la festa de l’Ascensió, que celebrem diumenge que ve, vindrà la vinguda de l’Esperit Sant, la Pentecosta. I arribarem al cap demunt de tot, ja ho tindrem tot per ser testimonis de la seva Resurrecció. I aquest esperit és un esperit d’amor que ens fa viure, perquè ens fa entendre l’amor de Déu; és l’esperit de la veritat.

Però la gent del nostre món, sobretot del primer món, avui no està per escoltar segons quines veritats. Ens agrada viure contents ni que sigui en la mentida. Contents i enganyats! Allò que de veritat interessa és viure tranquils, però això sí, amb un ben estar, que ens asseguri, o això ho pensem, tota la vida. No volem veure la veritat i veure com va avui la resta del món. El món va bé! I així nosaltres tranquils. No volem veure la realitat, preferim no mirar allò que no ens agrada veure; volem viure amb aquesta tranquil·litat.

Però Jesús va fins al fons de les coses, Ell busca la veritat; busca el Regne de Déu i la seva justícia. I en això consisteix la seva veritat. “Els que són de la veritat escolten la meva veu” dirà a Pilat. I nosaltres, aquí, cada diumenge escoltem la seva veu. I això no ens pot deixar indiferents!