Homilia de la missa de l’aparició

“Feu que per la força de la resurrecció

arribem al goig que mai no s’acaba”

Mn. A. Roquer

Homilia:

Avui, al ser 26 de maig, tocaria celebrar sant Felip Neri. No tinc res contra sant Felip Neri, però és que no sabem quasi bé ni qui és. En canvi som aquí al Santuari de la Mare de Déu i m’ha assemblat molt adient, trobant-nos en ple temps de Pasqua, celebrar la missa votiva de Santa Maria Verge en la resurrecció del seu fill. A més els textos d’aquesta celebració excel·leixen, jo diria, per la seva bellesa. Ella, Maria, com ningú, ens pot fer sentir, que no sempre és fàcil, l’alegria de la Pasqua. Ella que, com l’anomenem a les lletanies, “es causa de la nostra alegria”. Donat a més a més que som més propensos a compartir el dolor que no pas l’alegria. I així ho hem demanat al començament: “Per la intercessió de Maria concediu-nos a arribar a l’alegria de la vida”. Ella, que és mestra, i és a l’hora model de tot, també ho és de l’alegria.

Ella per la fe va esperar la resurrecció. Enfortida per aquesta mateixa fe va veure el dia de la llum i el dia de la vida. I així, esvaïda la nit de la mort, tot el món salta de goig i l’Església reneix veient el seu Senyor immortal i gloriós.

Aquesta Església, nosaltres, saluda a Maria i li diu: Alegreu-vos, Verge i Mare, Crist ha ressuscitat. Alegreu-vos, Mare de la Llum, Jesús és el sol de justícia que ha vençut la foscor del sepulcre i ara il·lumina tot el món.

Maria, que per la fe va concebre el seu fill, per la fe va esperar en la resurrecció, ha de ser per a nosaltres un model en la fe i un consol en l’esperança. I així confiem a arribar a aquella alegria que serà eterna.

Allò que va veure Joan, i ho va escriure al llibre de l’Apocalipsi, és allò que sempre va omplir d’esperança el cor de Maria. És el que nosaltres també esperem, recolzats en allò que el Senyor ens ha fet saber. “Tot allò que el Senyor t’ha dit es complirà”.

“Vaig veure un cel nou i una terra nova, i llavors vaig veure baixar del cel la ciutat santa, la nova Jerusalem. I vaig sentir una veu que deia: és el tabernacle de Déu, Ell viurà amb els homes, ells seran el seu poble, Ell eixaguarà totes les llàgrimes dels seus ulls, ja no existirà mai més ni mort, ni dol, ni penes”. Això ens ho ha dit avui a nosaltres i això Maria ho va confirmar; ens ho ha garantit; això ho tenim més que segur per la vida. Més segur, diria jo, que treure de la rifa.

Aquesta és la nostra fe, aquesta és la nostra esperança. Digueu-li amb la pregària de després de la comunió: “Feu que per la força de la resurrecció arribem al goig que mai no s’acaba”.