Homilia de la missa de l’Aparició. Festivitat de Sant Bernat Calbó.
Això és el més extraordinari que pot fer un sant. No és qüestió de miracles, sinó de fer la voluntat del Pare.
Mn. Roquer
Homilia:
Avui, dia 25 d’octubre, celebrem la
festa de sant Bernat Calbó. És molt escaient que ho fem aquí, al santuari de la
Mare de Déu, per molts motius. És un fill de Reus, fou abat del monestir de Santa
Maria de Santes Creus, bisbe de la catedral de Santa Maria de Vic. Un sant,
doncs, plenament lligat a la devoció a la Mare de Déu.
Ens ha dit avui Jesús a l’Evangeli:
“Quan veieu sortir un núvol a ponent dieu: plourà, i plou. I quan bufa vent del
sud dieu: farà calor, i en fa”. I, que sant Lluc em perdoni, jo avui diria: Quan veieu un home sant, nascut a la vostra
ciutat, penseu: si ell ha sigut sant, per què no ho podem ser nosaltres?.
Però això de ser sant, a vegades, ens
pensem que és cosa d’uns quants, uns privilegiats, uns superdotats. No ho crec
així. Si sant Bernat Calbó fou sant era pel que vivia, pel que feia, no per
allò que havia nascut, ni pels dons que havia rebut. També s’ho pot ser sent un
bon pare de família evidentment, una bona mare de família, un bon company, un
bon amo, un bon treballador, un bon mestre, un bon alumne, un bon arquitecte o un
bon manobre. La santedat no ve marcada pels miracles que es poden fer, sinó pel
compliment responsable i amatent de la feina que s’ha de fer cada dia. Els
sants no són una espècie rara, sinó els que han viscut amb convenciment i amb
responsabilitat la seva fe de batejats. Sant Bernat no és sant perquè va ser
abat o bisbe; sinó perquè va ser un bon abat i un bon bisbe; que no és pas cosa
gens fàcil.
Tots portem dintre la llei del pecat
i portem a l’hora la força de la fe. És qüestió de veure el que hem de fer... i
fer-ho! I si ens pensem que no podem tenim en nosaltres la força de l’Esperit
Sant i l’empenta del ressuscitat. Ben cert que per nosaltres sols no podem,
però amb la força de la fe podem anar molt més enllà, molt més enllà del que
nosaltres mateixos ens imaginem. Mirem fins on va arribar sant Pau, fins on va
arribar sant Bernat Calbó. “Tot ho puc amb aquell que em dóna força” dirà sant
Pau.
Que la festa d’aquest Sant, tan nostre, estimuli la nostra fe per vèncer el desànim, la desesperança, el dubte,
el cansament. Diguem com Maria: “Sóc l’esclava del Senyor, que es facin en mi
les teves paraules”. I amb això n’hi ha prou. Això és el més extraordinari
que pot fer un sant. No és qüestió de miracles, sinó de fer la voluntat del
Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada