Som fills de Déu. Que no en tenim prou! No sóc un sac d’ossos que es mou pel món. En Ell tinc el meu origen i el meu destí; sóc objecte del seu amor.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)
|
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de
començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha
fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la
terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on
brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes,
abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els
llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del
cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà,
quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa
els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit,
feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència,
jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)
|
Germans, ara que ja som justos, com a creients
que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per
ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més:
fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les
proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de
Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú,
després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una
càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel
seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em
donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és
meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us
anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»
|
Homilia:
La
celebració de l’Eucaristia comença sempre, ja ho sabem, “En el nom del Pare, i del
Fill i de l’Esperit Sant” i acaba amb la benedicció del Pare, del Fill i de
l’esperit Sant. I la pregària eucarística culmina solemnement amb aquesta aclamació:
“Per Ell (el Fill), vós Déu Pare, en la unitat de l’Esperit Sant”.
Avui és
fàcil recordar que aquesta assemblea dominical és convocada per Déu Pare per
fer memòria del seu Fill i sobre el pa demanerem que “hi davalli l’Esperit Sant
com la rosada”. I al Credo tornarem a dir “Crec en Déu, Pare i creador del cel
i de la terra. Crec en Jesucrist, fill unigènit de Déu. Crec en l’Esperit Sant
que és Senyor i dóna la vida”.
Ara no hem
demaneu que us demostri el misteri de l’únic Déu en tres persones. Allò que és
important no és investigar i trobar el desllorigador sobre com és Déu. Que
perquè és Déu sobrepassa sempre tot coneixement humà. Altrament no fora Déu.
Allò que cal
és descobrir què significa per a nosaltres creure en el Déu Pare que és
Trinitat. O sigui aprendre d’un Déu que és amor, aprendre del Fill que per amor
s’ha donat als homes, prendre consciència que l’Esperit encara avui ens mou i
ens vivifica perquè és l’esperit de Déu etern.
Allò que ens
interessa ja ho sabem: és una actitud filial, un amor fratern com a germans
fruit d’aquest mateix amor. I no hi ha més cera que la crema!
Ens
interessa conèixer ben bé qui és Déu, no per desfer nusos i lligams, per
aclarir dubtes; ens interessa sobretot per estimar-lo tal com és. No per tenir
més títols i doctorats en Teologia serem més bons cristians, amb perdó de tots
els il·lustres llicenciats i doctorats en la ciència teològica (que és molt
important).
Som fills de Déu. Que no en tenim prou!
“Crec en Déu Pare”. No sóc un sac d’ossos que es mou pel món. En Ell tinc el
meu origen i el meu destí; sóc objecte del seu amor. Déu m’estima com un pare... i més!
Per més que
tot això, avui, es cosa per a alguns superada (Déu els resulta incapaç
d’entendre; o els resulta quelcom oblidat; o pitjor, menyspreat), encara que
posi moltes coses en quarantena no puc deixar de reconèixer on és el motiu de
la meva esperança, el perquè de la meva vida.
Crec en
Jesucrist, sé que fou un home fora de sèrie. Però més: el fill de Déu. I en Ell
hi veig el rostre de Déu fet home. La seva paraula és la Paraula de Déu. Ell,
per ser fill de Déu, m’ha fet que Déu se’n faci proper i entenedor.
Crec en
l’Esperit Sant, present en mi des del Baptisme. Per ell sé que el misteri de
Déu, que a vegades ens assembla tan llunyà, el porto dintre. I a vegades faig
coses, no per com sóc, que sé com sóc, sinó perquè actua en mi la força de Déu.
Tot això, i
només això, és la Santíssima Trinitat. I em penso que, si és un misteri, no ho
és tant per ella mateixa. A vegades qui és el misteri son nosaltres que entre
el que creiem i el que fem ens resulta incomprensible.
Els humans som tan carallots, i en som moltes vegades;
però, mira... reunits aquí cada diumenge fem una tirada a la Santa Trinitat,
que és amor. No cal res més.
Sabem que el
cirerer té arrels perquè collim cireres. Només donarem fruit si estem arrelats
en el Déu de la vida i de l’amor.
