Homilia del diumenge VI de Pasqua

L’Esperit perfecciona i acaba l’obra de Jesús en el món. Així, doncs, els que vivim de la fe no estem sols. Nosaltres, aquí, escoltem i per la fe entenem tot el misteri

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29)

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,10-14.22-23)

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,23-29)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

Homilia:

Jesús s’acomiada dels seus al Cenacle el dia abans de la seva Passió: “Ja no parlaré més amb vosaltres”. I això val també en el context litúrgic de la celebració que estem fent, en temps pasqual. Ara és el Ressuscitat que s’acomiada dels seus abans de la seva Ascensió. I això ens remet a una reflexió sobre la realitat del que en podríem anomenar el temps de l’Església.

Ara, l’Absent serà present entre els seus a través de l’Esperit Sant. Per això els apòstols diuen “L’Esperit i nosaltres hem decidit...”; que sembla un atreviment, i no ho és perquè és veritat!. Això ho poden ben dir uns homes que es deixen portar per Déu i no per càlculs humans. Aquesta és la postura vàlida dels que se saben enviats a portar al món la bona nova de l’Evangeli; no la seva. L’autoritat de l’Església no ve de nosaltres, ve de l’esperit del Ressuscitat. Els apòstols són ben lluny de manar per manar, de dir o de fer la seva. Així, l’Absent, el Ressuscitat, serà el gran present en l’Església per a sempre. L’Església reconeix, confessa i dóna testimoni de Crist Ressuscitat.

La fe no és una ideologia, és una vida. Jesús promet als qui l’estimen, als que creguin en Ell, la presència de l’Esperit. L’Esperit que els farà entendre tot el misteri de Jesús. Aquesta veritat, aquest “vindrem a viure amb Ell”, és impossible pels que no creuen.

L’Esperit perfecciona i acaba l’obra de Jesús en el món. Així, doncs, els que vivim de la fe no estem sols. Nosaltres, aquí, escoltem i per la fe entenem tot el misteri. I, en aquest cas, recordar no voldrà dir només fer memòria, sinó actualitzar i fer realitat les mateixes paraules de Jesús: vindrem i viurem amb Ell. Per això dirà “Us dono la meva pau”. I en cada Eucaristia ho repetim; i avui ens donarem els uns als altres la seva pau. Fabricar armes per garantir la pau no és de l’Evangeli. És un càlcul humà. El gest de la pau no el podem fer mai mecànicament. Jesús s’acomiada deixant-nos la pau, la seva pau, que no és com la que dóna el món. En el context jueu la pau no és només la fi d’una guerra, és l’arribada del do messiànic. I aquest serà l’anunci de Nadal (“Pau a la terra”). I aquest serà l’anunci del Ressuscitat: “Pau a vosaltres”. És el do de Déu que treu tota por. Ni la seva partença ens ha de neguitejar. Amb la resurrecció s’ha mort l’escàndol de la creu, de totes les creus. “No tingueu por. Me’n vaig i torno a vosaltres. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Certament, en forma sagramental, però tan real com aquell vespre al Cenacle amb els dotze.

Per la seva encarnació sabem que el nostre lloc de trobada de l’home amb Déu és aquí. Un dia el cos físic de Jesús; avui, el seu cos eucarístic; i també el seu cos místic, nosaltres. La reunió dels cristians, cada diumenge, malgrat les nostres pors, més enllà dels nostres dubtes, com a grup creient, som sagrament en el món de Crist ressuscitat. Per això podem ben dir “El món ja no us veurà, però vosaltres sí que em veureu”.

O la fe del qui estima o l’amor del qui creu són la garantia que donem del Ressuscitat. En tot cas, la poden vendre o, potser, la podem malbaratar. L’Evangeli d’avui acaba amb aquestes paraules que sempre les hauríem de tenir presents, molt presents: “Us ho dic per endavant perquè després, quan ho veureu, cregueu i refermeu la vostra fe”.