Homilia del diumenge de Pentecosta

Perquè ara, avui, també aquí ens hem reunit en nom de Jesús. I tots els que creiem i els seguim sabem que l’Esperit és amb nosaltres.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-16.23b-26)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. »Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.»

Homilia:

50 dies després de la Pasqua celebrem la Pentecosta. La mateix paraula pentecosta vol dir simplement cinquantena.

Els jueus celebraven, tal dia com avui, l’arribada del poble, a través el desert, a la muntanya del Sinaí. I allà quedaven constituïts com a poble de Déu. Així mateix nosaltres celebrem que, el dia de la Pentecosta, els seguidors del Ressuscitat queden constituïts com a Poble de Déu, com a nou Poble de Déu: l’Església.

El habitants de Jerusalem no ho entenen, i es pregunten què vol dir tot això? Doncs, simplement, que ara tothom, sigui d’on sigui, parli la llengua que parli, pot contemplar les grandeses de Déu. Tot això tan fàcil d’entendre resulta molt difícil. No hi ha res més complicat que la simplicitat!

És clar, l’Esperit Sant és un vent, i el vent no es veu però es nota; igual que l’Esperit: es nota quan hi és. I l’Esperit, com l’aire, no es veu; però l’aire és necessari per a la vida, és vital; com per a l’Església ho és l’Esperit.

“No són galileus tots aquells que parlen?”. És el primer que es pregunten els habitants de Jerusalem. Perquè, a part de ser galileus, aquells dotze apòstols no són ni una gent, ni un grup reconegut oficialment, no tenen cap currículum especial, no hi ha cap superdotat, no hi ha cap saviesa extraordinària; només hi ha uns proclamadors de les grandeses de Déu; i saben el què diuen, les han viscut!

Així, també nosaltres ens podem preguntar d’on neix la credibilitat de l’Església? De nosaltres? Pobra Església! Per què creiem nosaltres allò que l’Església ens diu? Només per un sol motiu: perquè té la presència de l’Esperit. Altrament només fora un muntatge molt ben organitzat i prou!

Però aquells deixebles, enduts per la força de l’Esperit Sant, van saber transmetre allò que vivien. Així també, qui es deixa portar per l’Esperit, té la força convincent per fer-se creure en allò que diu i, sobretot, en allò que fa.

Des del primer Pentecostés el cristià és una persona en tensió constant. S’inicia una nova humanitat, en lluita sempre entre l’esperit i la carn, entre els valors de Déu i els valors del món; entre la humanitat envellida, caduca, amenaçada de mort, i una nova humanitat nascuda a la vida per la resurrecció de Jesús. Ha començat una nova creació, que no viu només de pa, de coses materials, viu de l’Esperit. És gràcies a l’Esperit Sant que el món té un nou alè que, no sabem com, però el té.

El món no és un conjunt de fórmules matemàtiques, ni de forces físiques, ni de fórmules químiques. L’home, encara que es consideri idoni, no és només un sac d’ossos. Tenim, ni que no ho sabem explicar prou bé, una força que no ve de nosaltres però que ens mou, que ens fa anar sempre més enllà.

Solemnitat de la Pentecosta. Commemoració del dia gloriós que els apòstols i Maria prenen consciència que l’Esperit del Ressuscitat els guia, és amb ells. I obren portes, obren finestres; no tenen por. I surten a proclamar allò que viuen, i amb autoritat. Que potser no els entendrà ningú, però ho diuen! Això llavors i ara! Perquè ara, avui, també aquí ens hem reunit en nom de Jesús. I tots els que creiem i els seguim sabem que l’Esperit és amb nosaltres. Que és l’obra de Déu i que no depèn de nosaltres sinó de la força de l’Esperit que ens guia.