Homilia del diumenge III de Pasqua

Per l’amor podrem conèixer realment qui és Jesús; només per l’amor

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,27b-32.40b-41)

En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)

Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19)

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. [Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]

Homilia:

Quina escena més bonica la que acabem d’escoltar a l’Evangeli. L’esmorzar de Jesús amb els apòstols, cansats de passar tota la nit sense pescar res... un detall interessant. Però l’escena té  més profunditat. I tenim el perill de quedar-nos només amb la imatge bonica i prou. No és només una escena bucòlica, que ho és. Penseu que és de l’evangeli de Joan; això vol dir molt: Joan sempre té un doble fons en els seus escrits evangèlics. Mirem més enllà d’un matí de primavera, amb Jesús i els seus, vora el llac, menjant arengades a la brasa i pa torrat. Mirem el missatge de fons. És molt ric.

Els seguidors de Jesús no poden perdre mai de vista que si pesquen alguna cosa és perquè ho fan tal com Jesús ho ha dit. Pel nostre compte ens escarrassarem tota la nit, o potser tota la vida, i no pescarem res. “Perquè vós ho dieu tiraré les xarxes”.

Els apòstols són anomenats expressament pel nom concret. I eren 7. El 7 és un nombre especial en els textos bíblics, significa el total, la plenitud; com els 7 dies de la creació. És, doncs, no només els 7 apòstols, és tota l’Església que és present allà en aquell moment.

El primer que el reconeix és aquell que “Jesús l’estimava tant”. Per l’amor podrem conèixer realment qui és Jesús; només per l’amor. És per aquí que nosaltres iniciarem el coneixement perfecte de la persona de Jesús.

Pere és el líder del grup. Qui convida és el mateix Jesús... com avui i cada diumenge ho fa amb nosaltres. I avui torna a repartir el pa. “Prengué el pa i els el donava”. I avui també ho farà. I desprès d’esmorzar Jesús pregunta a Pere tres vegades si l’estima a un Pere que l’havia negat tres vegades.

L’Església no ha de perdre mai de vista el tres signes pasquals que identifiquen qui és Jesús. Primer: fent el que Ell diu. Segon: celebrant l’Eucaristia repartint el pa. Tercer: estimant-lo com Pere l’ha estimat, el primer. Des de l’amor, Pere i tota l’Església darrera d’ell han de predicar, oferir i estimar. Pere es decideix novament per aquell que no li ha fallat mai; per aquell que el cridà vora el llac; per aquell que li donà responsabilitat sobre els seus companys; per aquell que li ha donat la ma quan s’enfonsava en un llac; per aquell que Pere reconegué com “vós sou el Messies, el fill del Déu viu”; per aquell que li perdonà la negació.

El crit de Joan, “És el Senyor”, traspassa tota l’escena de l’evangeli. Si fins aleshores hi havia decepció i retornar altra vegada a la feina d’abans, de pescadors, aquells que l’han vist i han menjat amb ell, com poden dir que no el coneixen? Quan és ara justament que el coneixen tal com és. Com poden dir que no l’han vist a aquells que els demanen explicacions (No en parleu mai més de Jesús de Natzaret)? Que aquells que el van crucificar no els interessi que en parlin, ho entenc molt bé; però ara que ha ressuscitat... vés a dir que no! Això no es pot demanar! No dieu res del Jesús ressuscitat. I fa 2000 anys que ho continuem dient. És impossible callar. Qui l’ha vist no pot, ni que ho vulgui, deixar de parlar-ne. “Obeir Déu és primer que obeir els homes”.

Ara, ho sento, s’han canviat els papers. En tot cas qui ha de canviar són aquells que el van crucificar. Però reconèixer el seu fracàs, reconèixer tot fracàs... sempre és molt difícil; sempre tenim la nostra raó, els nostres motius.

Amb tot “aquell que ha estat degollat (ens ha dit l’Apocalipsi) és digne de rebre tot poder, saviesa, honor i glòria”. Només faltaria! I així ho fem aquí nosaltres cada diumenge. Cada diumenge ens trobem reunits amb tota l’Església, la de la terra i la del cel. I la validesa no li ve de quants som; som tota l’Església, estesa d’Orient a Occident, com dirà Fructuós a l’amfiteatre de Tarragona. La presència del Senyor dóna sentit a la nostra reunió dominical. I és en aquesta reunió que se’ns fa present el Senyor sota els signes del pa i del vi. Cal anar més enllà dels signes per arribar a veure el ressuscitat. “Això és el meu cos”.

Així també nosaltres podem exclamar meravellats, com aquell deixeble que Jesús estimava tant, i podem ben dir, com aquell matí, vora el llac, “És el Senyor. Mireu l’anyell de Déu”.