 |
| Ciri Pasqual 2013 (Obra de Neus Segrià) |
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels
Apòstols (Ac 5,12-16)
|
Els
apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien
unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb
ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més
homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la
gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere
arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de
les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per
esperits malignes, i tots recobraven la salut.
|
Lectura de l’Apocalipsi de
sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)
|
Jo,
Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la
paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver
predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del
Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com
un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les
set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava,
i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava
un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a
l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.» |
Lectura de l’evangeli
segons sant Joan (Jn 20,19-31)
|
El
vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes
tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a
vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles
s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el
Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt
d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu
els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran
sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. |
Homilia:
Un tret ben
significatiu, i que tot i ser molt significatiu ens pot passar desapercebut,
ens pot passar per alt, és quan l’Evangeli comença amb aquelles paraules quan
Jesús es reuneix amb els apòstols “...el DIUMENGE...” i “l’altre DIUMENGE”. Diumenge passat i avui,
al cap de 8 dies, Jesús es fa present. Per Jesús es veu que el diumenge no és
el dia del descans sinó el dia del tràfec!
Convé, doncs, prendre consciència de la
importància que té i ha de tenir per a tots nosaltres, que seguim a Jesús,
trobar-nos tots junts tal dia com avui, el primer dia de la setmana, tal com ho
feia Jesús amb els seus deixebles. Aquest és el dia de la setmana que ha triat Jesús per fer-se present “on
dos o més es reuneixen en el seu nom”. Ara som nosaltres! La segona lectura
també, el llibre de l’Apocalipsi, ens ha dit que era en diumenge quan Joan va
rebre aquesta revelació: “ Jo era mort i ara visc per sempre més i tinc les
claus del regne de la mort”.
I és així
com entendrem la salutació del Ressuscitat als seus: “Pau a vosaltres”. O la
que ens adreça aquell que presideix, cada diumenge, la nostra celebració: “El
Senyor sigui amb vosaltres”; que potser hauria de dir el Senyor és amb
vosaltres.
I és per
això que ens hem trobat, aquí, altra vegada, tots junts!, en un mateix lloc com
els apòstols, per compartir la mateixa fe, per celebrar amb goig el dia
santíssim de la resurrecció del Senyor.
Doncs sí...
des d’aquell diumenge, com Tomàs, a Jesús ja el podem anomenar “Senyor meu i
Déu meu!”. Aquell “Pau a vosaltres” és el remei més eficaç per superar tota por
que ens fa tancar tantes portes. L’Evangeli no passa per alt aquell “Amb les
portes tancades per por”. Ens podem sentir atrapats per la por a causa de
tantes coses: d’una circumstància que no dominem, o bé d’un esdeveniment que
ens sobrepassa. Aleshores enlloc de buscar una sortida busquem una tancada, ens
reculem en nosaltres mateixos; i el que necessitem és obrir les portes. Però no
patiu... que el Senyor entra fins i tot amb les portes tancades!
La
Resurrecció és un fet que sobrepassa l’àmbit de la Història. El Ressuscitat no
forma part de la Història. Va més enllà de tota experiència humana. No cal tocar
per creure, com Tomàs. Tomàs tocant la realitat del Ressuscitat té una
experiència material, certament, però no té una experiència de fe. El que toca
no cal que cregui! Per això avui ens omple de goig i ens dóna certesa en la
nostra fe allò que diu Jesús: “Feliços els qui creuran sense haver vist”; que
vol dir feliços el qui creuran perquè hi veuen amb els ulls de la fe! Maria
Magdalena el veu físicament a Jesús ressuscitat... i no el reconeix; els
apòstols el veuen físicament a la vora del llac i no el reconeixen... Per
creure no valen els ulls del cos. La fe veu!... i més clarament del que veiem
amb els ulls del cos. Però si això, fixeu-vos, ens passa amb les persones: per
veure que hi són, les persones, en tenim prou amb els ulls del cos; per
veure com són les persones, necessitem els ulls de la confiança.
El cas de
Tomàs ha esdevingut paradigmàtic, i no sols per al qui no creu i no veu, sinó
també per la necessitat que tots tenim d’apuntalar la nostra fe amb la fe de
tota la comunitat, de l’Església. “Estaven reunits TOTS en el mateix lloc”. Per
més que algú s’entesti a afirmar-nos que no es pot creure sense el testimoni de
la fe de l’Església, el que ens reuneix en el seu nom cada diumenge, la fe, ve
pel testimoni dels que ens reunim aquí en nom del Senyor, i escoltem la seva
paraula, i ens alimentem del seu cos.
L’experiència
dels apòstols no és per a ells, és per a tots! “Com el Pare m’ha enviat, jo ara
també us envio a vosaltres”. Mentrestant tots nosaltres, com l’apòstol Joan, si
compartim les mateixes penes, que les compartim, també compartim la mateixa
reialesa, que també la compartim.
Quan es creu
de veritat, no es pot amagar allò que es creu, traspua per un cantó o per un
altre; i sempre, si es té bon nas, s’endevina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada