Homilia del diumenge 3r d’Advent

Perquè de bona nova no n’hi ha cap altra que aquesta: la salvació de Déu!

El que Déu vol és que ens fem capaços d’estimar. I és així com Déu ens podrà salvar

Mn. A. Roquer 

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Homilia:

Durant tot el temps d’Advent hi ha un personatge que pren un protagonisme molt especial, i amb tota raó: Joan Baptista. Diumenge passat contemplàvem la seva persona, sabíem qui era. Avui hem posat l’accent en el seu missatge, què feia, què deia; que ja ens fa tastar, d’alguna manera, el goig de l’esperança a punt de complir.

“Concediu-nos, doncs, d’arribar a les festes de Nadal i celebrar-les amb goig a l’ànima” hem dit a l’oració de l’inici de la festa d’avui. És quan esperem, quan esperem de veritat, encara que, de moment, no tinguem plenament allò que esperem, que ja vivim d’allò que esperem. “Viviu sempre contents. El Senyor és a prop”. Ens ha fet dir el cant d’entrada d’avui.

Hem acabat l’Evangeli amb aquestes paraules: “Joan anunciava al poble la Bona Nova”. Perquè de bona nova no n’hi ha cap altra que aquesta: la salvació de Déu!, que ve a fer possible allò que nosaltres, i ho sabem molt be, després de tants intents fallits, no ho sabem fer.

L’expectació és l’espera d’una cosa que sabem que esdevindrà. Sabem que en tenim, per altra part, necessitat. La salvació no pot venir de nosaltres mateixos. Ha de venir de Déu. I quan ho entendrem?.

Quan avui sentim sant Joan amb un missatge que tot i ser antic ens sona a nou, així també nosaltres li preguntem què hem de fer?, i ell ens constaria: No es tracta de fer coses difícils, ni fer coses diferents, no s’ha de fer res de l’altre món; s’ha de fer allò que hem de fer, però fer-ho ben fet. I això passa cada dia. O sigui, deixeu que parli el cor. Apreneu a compartir; o sigui, apreneu a estimar. Apreneu a ser justos; o sigui, apreneu a estimar. Apreneu a estimar tant si sou cobradors d’impostos, guardes, jueus o grecs, o el que sigui. El que Déu vol és que ens fem capaços d’estimar. I és així com Déu ens podrà salvar. I això no cal que ens ho repeteixi tantes vegades sant Joan; ho sabem ben bé, ho sabem ben de cor; però ho hem de fer!. I aquí ens quedem curts. Descobrir i experimentar la joia de donar; és una oportunitat que cada any se’ns presenta quan arriba Nadal. Nadal és un bon moment.

“Doncs què hem fer” la gent preguntava a Joan i ell responia. Si ho preguntéssim nosaltres, què diria? Potser diria, molt senzillament: feu allò que ja sabeu que heu de fer; no amagueu el conill sota el barret. I cada any se’ns repeteix el mateix, cada any se’ns ha de repetir el mateix!. Feu que l’Advent, ens diria, sigui l’Advent; feu que Nadal sigui Nadal.

La resposta de Joan i la d’avui és molt senzilla: però va l’arrel. La resposta de Joan no és ni de caire religiós, ni demana impossibles; no demana l’oro i el moro; sap que no es pot demanar; és molt normal: sigueu bons de cor; que ja ho sabem que ho hem de ser! sigueu persones tal com han de ser les persones; que ja ho sabem com hem de ser.

El missatge de l’Evangeli, que sempre serà una Bona Nova, ens demana fer allò que els altres voleu que facin. Jugueu net!.

El nostre món d’avui no només viu una crisi econòmica, potser també viu una crisi d’esperança. Les notícies que ens arriben no ajuden gens a albirar un món millor. Les esperances són curtes d’un cap, o són de volada de pardal. Convideu a viure a la gent el dia d’avui. No podeu esperar una societat millor?. Nadal continua sent una esperança. És que sense esperança no podem viure.

Però el profeta Sofonies ens ha dit, ens ha tornat a dir una altra vegada: “Tens dintre teu el Senyor. No tinguis por. No deixis caure les mans. El Senyor t’estima i t’estimarà sempre”. I jo afegiria, a més a més al profeta Sofonies: Que no ho sabíem això? Que no en teníem prou amb això?.

És aquesta la salvació, la que ens proposem de celebrar quan arribi Nadal. És la que ara celebrem, ja!, en aquesta eucaristia. Així la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors de tota por. I aquest, una vegada més, serà l’anunci enguany de l’àngel als pastors i a tots nosaltres: “No tingueu por!”.