Homilia del diumenge 25 de durant l’any

La creu serà la seva glòria i la nostra. 

A Jesús a la creu només el poden entendre
aquells que porten una creu!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 3,16-4,3)

Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Homilia:

Segons l’evangeli de Marc, que és el que anem llegint aquets diumenges d’enguany, fins a tres vegades, camí de Jerusalem, Jesús parla clarament del que allà li passarà. La seva missió en aquest món, humanament, acabarà en un fracàs: la creu. I els seus seguidors ho han de saber per a que la creu ja no sigui un escàndol.

I aquests seguidors, avui, som nosaltres. No ho oblidem mai, si no volem agafar el rave per les fulles que som seguidors d’un crucificat!, d’un rebutjat pels homes, però d’un glorificat per Déu. Déu l’avala; els homes, no! A Déu només l’entenem correctament quan el mirem cap per avall. És quan serà crucificat, justament, que assolirà l’apoteosi de la seva vida. La creu serà la seva glòria i la nostra.

Que esfereïdora resulta la burla dels que el crucifiquen: “Que vagi de la creu i creurem en Ell!”. Aquest desafiament encara ens colpeja a nosaltres. Com pot ser que Déu, que ell diu que és el seu pare, permet la mort del fill?. La mort de Jesús provoca un escàndol, sobre Ell, sobre la doctrina que predica i sobre el Déu de qui parla.

El que ha vingut a obrir un nou camí a la vida acabarà crucificat. Humanament no té explicació. No és estrany, doncs, que els apòstols no ho acabin d’entendre. Diu l’Evangeli “Ells no entenien què volia dir”, però afegeix “No gosaven fer-li preguntes”. Jo penso: pel què pugui ser!. Aquell que no està preparat... no està disposat  a sentir certes respostes, que no s’atreveixi a fer certes preguntes! Ells només entenen una cosa: com s’ha de fer per ocupar els llocs de prestigi?. Quan arriben a casa, Jesús els pregunta de què discutien pel camí, i a ells els fa vergonya de que discutien pel camí. Quan Jesús acaba de parlar-los de la seva mort, ells pel camí només parlen de qui és el primer, de coses de prestigi, de poder, de llocs d’honor... Si això no fos trist, fora grotesc!

Certament, els criteris de Jesús no són els nostres. Certament els criteris de Jesús ja no eren els dels Apòstols. Certament els valors de Jesús no són els nostres!

I qui de nosaltres, avui, se li acudeix pensar que els homes i dones més importants són aquells que es dediquen al servei generós als altres?. Per a nosaltres, aquell que és important, aquell que aplaudim, aquell que voldríem ser com ell (quina sort que té!), són els que tothom alaba, tothom aplaudeix... per la seva posició econòmica, perquè és un cantant de moda, perquè és miss universo, o el futbolista famós i ric, ni que estigui trist, pobret!, el que ha guanyat una medalla dels Jocs Olímpics o... faríem la llista molt llarga.

Per a Jesús, en canvi, són importants els milers i milers d’homes i dones amb rostre desconegut que, potser, ningú no valora perquè l’únic que fan, simplement, és ajudar els altres; no pensen en ells, sinó en els demés; una vida desconeguda, amagada; però una feina ben feta, necessària, ni que sigui poc valorada. Els que valen, els que de veritat necessitem per tirar endavant la societat són aquests! Tot i que la societat no els valori, però els necessitem tant!

En convé com el pa que mengem canviar de xip. Reconèixer que Jesús té raó. Només quan valorarem o mesurarem les persones no pel vestit que porten o pel lloc que ocupen, i començarem a valorar-les com les valora Jesús, llavors començarem a entendre a Jesús i el seu Evangeli.

A Jesús a la creu només el poden entendre aquells que porten una creu!