Homilia del diumenge 24 de durant l’any

L’amor sempre va més enllà del seny

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,5-9a)

El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,14-18)

Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 8,27-35)

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»

Homilia:

És la tercera vegada en un any que se’ns proposa com a primera lectura el cant d’Isaïes. També el llegim a la celebració del Diumenge de Passió i també el Dimecres Sant. Però en aquests casos té una relació, com podem suposar, directa amb la passió i mort del Senyor en vigílies d’aquesta celebració. Avui té un caire diferent per establir una relació entre aquesta profecia d’Isaïes i la idea que té Pere sobre la missió de Jesús. És tant fàcil pensar com els altres. El perill d’errar el tret és de sant Pere i és de tothom. “A Vós això no us pot passar.”

Jesús ha vingut a complir la voluntat del Pare, no la nostra. Desvià Jesús de la seva missió, com a Messies, no pot venir de la voluntat de Déu, sinó que ve del maligne: “Fuig d’aquí Satanàs”. Pere és posa a contradir Jesús quan parla de la seva passió i mort. És clar; és la veu de la racionalitat, és la veu del seny, si voleu. L’entrega de Jesús a la creu no és la visió de l’home assenyat, però l’amor sempre va més enllà del seny. Tots hem conegut d’amors que sobrepassen el seny, i els pensem desassenyats. Tot ve d’una pregunta molt comprometedora. “I vosaltres qui dieu que sóc?”. Perquè si diu clar qui sóc entendreu clar la passió i la mort; sinó, no.

La revelació del misteri de qui és Jesús apareix d’una manera ben clara i ben diàfana en el Baptisme del Jordà, quan la veu del Pare diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. I ara es repeteix el mateix, però dit ja per una persona humana, Pere. És que saber qui és Jesús és clau. Cosa que també volia saber Pilat quan pregunta davant del tribunal: “I tu, qui ets?.” Tampoc la samaritana ho tenia prou clar quan diu: “Quan vingui el Messies ens ho aclarirà tot”, i el té al davant... i no el coneix!. Què esperava del Messies la samaritana? Què esperava Pilat? Què esperava Pere? Què esperem nosaltres?. Sempre serà més fàcil pensar com els homes que pensar com Déu.

Llavores no es tracta de dir si m’agrada o no m’agrada, com qui va comprar unes sabates a la botiga. M’agraden més aquestes que aquelles!. És qüestió de si és veritat o no és veritat! És qüestió de si és el número que calço o no!, i ningú compra perquè són boniques unes sabates que no li van bé.

Encara que no m’agradi hi ha tantes coses que s’han de fer. A sant Pere tampoc li agradava que Jesús hagués de patir passió i mort, i anava ben errat!. “No penses com Déu, sinó com els homes”. I per aquest principi Jesús mateix també hauria pogut dir: I a mi tampoc m’agrada. Però si havia vingut al món per demostrar fins on és capaç d’arribar l’amor de Déu Pare, no hi havia cap altre camí que donar la pròpia vida. No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida. Aquí no hem de mirar si m’agrada o si no m’agrada; sinó si em convé o no em convé, encara que no m’agradi.  I, potser, per aquí va l’expressió de Jesús: “Què en traurà l’home de guanyar tot el món si perd la vida.”

El servent de qui ens parla Isaïes no és preocupa de proclamar la seva innocència, deixa que sigui el Senyor qui el declari innocent, ja que és el Senyor que l’ha embarrancat en aquest misteri de salvació. I llavores entendrem aquell: “I al cap de tres dies ressuscitarà” perquè el Senyor és qui el protegeix i el defensa. Tota una lliçó de fe i esperança, heroiques, certament.

Veure el triomf de l’obra de Déu, no només... més enllà del fracàs, de la Resurrecció, sinó veure l’amor inesgotable de Déu en el mateix sofriment. I és per això que podrà dir: “El Senyor em defensa; qui em pot condemnar?”.

Ho has entès Pere? Ho hem entès nosaltres?.