La salvació que ve de Déu no
té fronteres de cap mena. És per a tothom que l’acull amb cor sincer i amb
autenticitat.
Mn. A. Roquer
Lectura
del llibre d’Isaïes (Is 35,4-7a)
Digueu
als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que
ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar.
Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran;
llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les
terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.
Lectura
de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5)
Germans
meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de
comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que,
mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra
també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li
dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret
o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu
homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No
sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i
hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?
Lectura
de l’evangeli segons sant Marc (7,31-37)
En
aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap
al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord,
que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se
l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i
li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol
dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà
i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com
més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir.
Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»
Homilia:
El diumenge passat, ho recordareu, sant Marc
ens posava en evidència la controvèrsia que s’establia, moltes vegades, entre
Jesús i aquells que oficialment es presentaven com els guardadors de
l’ortodòxia i de la religió autèntica dels jueus. Jesús ens obre uns camins
nous, i ben diferents d’escribes i fariseus, per arribar a Déu, i sap què diu.
Ell ha vingut de Déu; Ell coneix, per tant, el camí d’anada i el camí de
tornada. Aquells que es pensaven saber-ho millor que ningú, a la pràctica, el
que feien és barrà el pas al poble senzill, inculte; un zel malentès. I els
febles, com sempre, es queden a les beceroles; són en tot cas de cal si en
queda. La salvació que ve de Déu no
té fronteres de cap mena. És per a tothom que l’acull amb cor sincer i amb
autenticitat.
No envà a la Primera Lectura d’avui ens ha dit
el profeta Isaïes: “Sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu
que us ve a salvar”. Això és el que ha dit l’home que es mou a nivell de fe. No
és l’encoratjament, per exemple, d’un polític o d’un economista; és la paraula
d’un home que escolta i creu en la paraula de Déu. Però, en canvi, el que veiem
a les notícies que escoltem cada dia va per un altre cantó. Però el pitjor
d’una crisi no és la manca de diners; per aquest camí molts dels que som aquí
ja hi hem passat, i encara som aquí. La crisi pitjor és la manca de recursos
personals per poder fer front a qualsevol contradicció, a qualsevol crisi,
sigui la que sigui. La nostra societat no quedarà vençuda per l’economia;
quedarà, en tot cas, vençuda per la manca de valors autèntics. De la crisi
econòmica és fàcil trobar culpables: que els polítics, els banquers, Madrid,
les retallades... Però la culpabilitat de la manca de valors va per un altre
cantó. Els diners, ho hem dit molts vegades, no fan la felicitat,
ben cert; però si que poden fer la facilitat, poden aigualir l’esperit
d’esforç, poden aigualir l’esperit de superació. La necessitat estimula,
l’abundància adorm.
Hi pot haver moltes lectures de la curació d’un
sord, i més si és un sord que no vol escoltar, que també n’hi ha; i aquests no
es curen amb miracles. Jesús continua obrint les orelles de la Humanitat que
tant li costa d’escoltar. Jesús és la veritat i allò que costa de veritat
d’escoltar, justament, és la veritat. Les persones, vulguem o no, tenim sempre
el perill de viure tancats, sords; cadascú amb la seva veritat, amb les seves
seguretats personals, amb les seves dèries; incapaços d’obrir-nos a tothom que
ens parli de valors que van més enllà del que tenim per normalets.
Quan parem bé l’orella i sabem escoltar,
l’Evangeli en ha dit que aquell sord parlava amb dificultat. Quantes vegades
nosaltres per sordesa, també a vegades parlem amb superficialitat; parlem
d’interessos egoistes, deixem de donar importància a coses que per nosaltres no
en tenen i són molt importants. Deu ser allò que diem, i també ho diu
l’evangeli de Mateu: “De la bonesa del cor en parla la boca”.
“I Jesús, ens diu l’evangeli, els prohibí que
ho diguessin a ningú”. No vol que ho entenguin malament, que no agafin el
rave per les fulles, cosa molt fàcil, de la seva missió, mirant només el
seu efecte miracler, que cura sords i prou. Vol que mirin l’obra de Déu que s’està
realitzant a través d’Ell, que no facin el sord. El poble senzill entén
una cosa: ha curat un sord! I proclama allò que ha vist: “Tot ho fa bé:
fa que els sord hi sentin, que els muts parlin”. Magnífica professió que fa de
fe sant Marc, i que posa, justament, en boca dels pagans, que és el lloc on
predicava Jesús. Una gent naturalment situada a la regió no de la Decàpolis
només, sinó situada, també, a la regió de la sordesa per escoltar la paraula de
salvació. Els pagans també han escoltat l’Evangeli de salvació perquè la salvació és per a tothom, avui també!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada