Homilia del diumenge II de Pasqua

Si no hi ha dubte, no hi ha fe.

La fe és l’eliminació del dubte que existeix.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Homilia:

El vespre del Diumenge de Pasqua, diumenge passat, els deixebles eren a casa, Jesús entrà, es posà el mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Vuit dies més tard, avui, els deixebles altra vegada eren a casa i Tomàs també hi era, hi eren tots; Jesús, altra vegada, entrà i els digué: “Pau a vosaltres”. I avui, diumenge, també ens ho ha dit a tots els que som aquí.

Jesús no es troba amb els seus per què sí. Abans el dia de festa era un dia dedicat al Sol; com els altres dies de la setmana eren, i continuen sent encara avui, dedicats als astres (el dilluns, el dia de la Lluna; el dimarts, el dia de Mart; el dimecres, el de Mercuri...) Així, el dia de la festa passa del dissabte jueu al diumenge cristià: la Dominica, el dia del Senyor. Ara ha començat, doncs, un nou ordre de coses, una nova creació amb el pas (la Pasqua de Jesús) que passa de la mort a la vida. I és Ell, Jesús, que ho va escollir tal dia com el diumenge per trobar-se amb els seus... fins avui, aquí!

Tomàs, el primer diumenge de la història, no hi era. Però vuit dies més tard, sí. Va aprendre una cosa: que per trobar el Senyor hi ha de ser quan els que creuen en el Ressuscitat es reuneixen en el seu nom: “Quan dos o més es reuneixen en el meu nom, jo sóc en mig d’ells”. Això no són paraules, són fets; és el dia que Ell ha escollit, el dia que el Papa ha manat. I això des de la primera Pasqua fins avui, i fins que torni al final de la Història. Si els jueus es reuneixen en dissabte per celebrar el pas del mar Roig, nosaltres ens reunim en diumenge per celebrar el pas de la mort a la vida realitzat per Jesús, esperança per a tots nosaltres.

La Resurrecció és una realitat que es repeteix cada setmana quan amb Jesús, nosaltres, som alliberats i amb Ell passem de mort a vida. Això és el nostre diumenge. I aquest, no altre, és el motiu de la nostra trobada aquí. Trobar-nos aquí, avui diumenge, no és el compliment de un precepte, d’una cosa manada, no! És l’esperit del Ressuscitat que ens ha portat aquí, que ens ha convocat. Per això comencem sempre dient El Senyor sigui amb vosaltres. La trobada amb Jesús ressuscitat és portadora de pau i així ho repetim en la celebració fent servir les mateixes paraules de Jesús quan es troba amb els seus, que ara som nosaltres: “Pau a vosaltres”. Al cor de cada creient, abans neguitós, inquiet, buscador d’un sentit a la vida, ara hi pot calmar el neguit i ja pot respirar tranquil. En nosaltres hi ha el mateix esperit de Jesús ressuscitat pel Baptisme.

En la comunitat el meu veí és, doncs, el meu germà. Així la comunitat cristiana forma una nova unitat basada en la realitat del Crist ressuscitat i ungida pel seu mateix esperit. I el primer fruit és el perdó: “A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats”. El perdó és el gran miracle de la resurrecció. I en aquest esperit de pau i de perdó es fonamenta la Comunió: “Tenien tots els bens en comú”. I és on s’enforteix la nostra fe.

I ara, pensant en sant Tomàs, diria: si no hi ha dubte, no hi ha fe. La fe és l’eliminació del dubte que existeix. Els dubtes sempre acompanyen la fe. Quan hi ha visió directe no cal fe, però quan hi ha visió directe tampoc hi ha dubtes. La fe hi és quan no ho veiem tot clar i ens fiem d’algú que ens mereix tota la confiança. Com hem de ser de comprensius amb les persones que no són creients!. Només des d’aquesta comprensió sincera podem convidar a creure als no creients.

Vuit dies més tard, avui, el Senyor torna a trobar-se amb els seus, amb les portes dels dubtes tancades i barrades. I es fa present avui, altra vegada, en el pa de l’Eucaristia (Mireu l’Anyell de Déu) i amb els ulls de la fe el veurem perquè hi és.